fou una trementinaire catalana, una de les darreres trementinaires, que es dedicaven a recol·lectar herbes remeieres per vendre en l'àmbit rural durant llargues rutes a peu. Va fer de trementinaire amb la seva àvia, Maria Majoral, a la Vall de la Vansa i Tuixell, de manera intensiva des dels set anys fins al setze. Dos cops l'any feien sortides que podien durar tres mesos. Durant els darrers anys de la seva vida va fer una destacada tasca pedagògica d'explicar i donar a conèixer aquest històric ofici a l'Alt Urgell.
Nascuda a cal Peret de Cornellana (La Vansa), a l'edat de 7 anys va acompanyar per primera vegada la seva padrina Maria Majoral en el viatge que la trementinaire feia per terres del Lluçanès, la plana de Vic, el Montseny i la Selva. En aquest viatge va veure el mar per primer cop. L'Emília va continuar fent de trementinaire aprenent fins als 16 anys, quan va deixar l'ofici “d'anar pel món” per aprendre a cosir i ajudar a casa. Va deixar la professió amb l'arribada de la penicil·lina i la medicina moderna, però durant uns anys, els seus clients els seguiren escrivint i demanant-los els seus remeis. L'any 1955 la seva àvia, Maria Majoral, va fer l'últim viatge, l'Emília no va poder anar-hi perquè havia d'apendre a cosir i ajudar en casa, perquè el pare no podia treballar molt per problemes de salut. Va anar la seva mare en el seu lloc. L'Emília Llorens va ser el principal referent a l'hora d'explicar i donar a conèixer aquest històric ofici. A l'any 2005 va rebre el premi Trementinaire d'Honor que atorga l'organització de la Festa de les Trementinaires.
Referències
Categoria:La Vansa i Fórnols Categoria:Urgellencs de l'Alt Urgell Categoria:Nascuts el 1934