va ser un compositor i pianista belga.
Edgar Tinel, després d'estudis al Conservatori de Brussel·les amb Louis Brassin (piano) i François-Auguste Gevaert (composició), va començar una carrera de virtuós, però aviat la va abandonar per a la composició. El 1877 la seva cantata Klokke Roeland li va fer guanyar el Prix de Rome de Roma de Bèlgica, i el 1881 va succeir a Jacques-Nicolas Lemmens com a director de l'Institut de Música Religiosa de Mechelen.
Es va dedicar a l'estudi de la música eclesiàstica antiga i les seves idees van donar lloc al Motu proprio del papa Pius X. Nomenat inspector d'educació musical el 1889, es va traslladar al Conservatori de Brussel·les per convertir-se en professor de contrapunt i fuga el 1896, i director a finals de 1908. Va ser nomenat mestre de capella del rei el 1910, després d'haver estat elegit diputat belga a la Reial Acadèmia el 1902.
La seva música litúrgica és polifònica a l'estil palestrina, però aquesta tècnica entrava en conflicte amb el temperament líric i místic de Tinel, i va tenir molt més èxit en els seus dos concerts del Te Deum, l'oratori i els drames religiosos. Aquestes obres indiquen la seva total admiració per Bach, però l'orquestració, dominada per les cordes, és romàntica. Les peces i cançons per a piano de Tinel recorden a Schumann, Mendelssohn i Brahms. Publicà Le chant gregorien (Malines, 1890).
Treball Òperes Godelieve, Op. 43 Katharina, Op. 44
Coral Klokke Roeland, Op. 17, cantata Kollebloemen, Op. 20, cantata, 1879, rev. 1889–90 Vlaamsche stemme, Op. 25, 4 masculí vv Te Deum, Op. 26, 4vv org, 1883 Psalm vi, Op. 27, 4 masculí vv 1891 4 Adventsliederen, Op. 35, SATB Franciscus, Op. 36, oratori, 1890, llibret de Lodewijk de Koninck Aurora, Op. 37, 4 masculí vv (1885) Psalm xxix, Op. 39, 4 masculí vv Missa in honorem BMV de Lourdes, Op. 41, 5 vv 1892 Cantique nuptial, Op. 45, S/T, org, pf/harp Te Deum, Op. 46, 6vv, org, orch, 1905 Psalm cl, Op. 47, 4 masculí vv, 1907
Música de teclat Four Nocturnes (veu i piano), Op.1 Three Fantasy Pieces, Op. 2 Scherzo in C minor, Op. 3 Two Pieces, Op.7 Piano Sonata in F minor, Op. 9 Au Printemps, Five Fantasy Pieces, Op. 14 Piano Sonata in G minor, Op. 15 Organ Sonata in G minor, Op. 29 Bunte Blätter, six pieces for piano, Op. 32
Música orquestral, cançons Principals editors: Breitkopf & Härtel, Schott (Brussel·les) Kollebloemen (poema líric) Drie ridders ('Tres cavallers', balada) Música incidental a Polyeucte de Pierre Corneille (1878–1881)
Tinel també va escriure un tractat sobre la cançó senzilla.
Honors 1900: Oficial de l'Orde de Leopold.Handelsblad (Het) 9 May 1900
Referències
Fonts E. Closson: Sainte Godelieve de E. Tinel (Leipzig, 1879) A. van der Elst: Edgar Tinel (Ghent, 1901) P. Tinel: Edgar Tinel: Le recit de sa vie et I'eregese de son oeuvre de 1854 a 1886 (Brussels, 1923) Le 'Franciscus' d'Edgar Tinel (Brussels, 1926) Edgar Tinel (Brussels, 1946) J. Ryelandt: 'Notice sur Edgar Tinel', Annuaire de I'Academie royale de Belgique, cxvi (1950), 207 C. van den Borren: Geschiedenis van de muziek in de Nederlanden, ii (Antwerp, 1951), 239ff, 287ff, 335f, 367f F. van der Mueren: 'Edgar Tinel', Musica sacra, 1xiii (1962), 113 J. Vyverman: 'Tinel, Edgar', BNB Hugo Riemann, Musik-Lexikon, 9th ed., Max Hellers Verlag, Berlin, 1919. S.A.M Bottenheim, Prisma Encyclopedie der Muziek, Het Spectrum, Utrecht, 1957. Sylvia van Ameringen, Elseviers Encyclopedie van de muziek, Elsevier, Amsterdam, 1962. Percy A. Scholes, John Owen Ward, The Oxford Companion to Music, 10th ed., Oxford University Press, London, 1974. New Groves Dictionary (1981), Volume 18
Categoria:Nascuts el 1854 Categoria:Compositors d'òpera belgues Categoria:Persones de Sint-Niklaas Categoria:Pianistes belgues Categoria:Morts a Brussel·les Categoria:Alumnes del Conservatori reial de Brussel·les Categoria:Morts el 1912 Categoria:Compositors flamencs del Romanticisme Categoria:Compositors belgues del segle XX Categoria:Músics flamencs Categoria:Compositors d'oratori Categoria:Compositors belgues del segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX