El Govern de Catalunya de 2024 està presidit des del 12 d'agost de 2024 per Salvador Illa en el marc de la quinzena legislatura situat en la socialdemocràcia i en l'humanisme cristià.
El Partit dels Socialistes de Catalunya va formar govern en solitari després de la investidura del President Illa amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns.
El 17 de gener de 2026 el President Illa fou ingressat a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron amb dolor i pèrdua de força a les cames afectat per una osteomielitis de la símfisi púbica provocada per un estreptococ, i Albert Dalmau, el conseller de la presidència, va assumir la suplència del President.
Legislació El President Illa va renunciar a negociar pressupostos per a 2024 per centrar-se en els de 2025 i prorrogar els pressupostos del 2023, negociant cada decrets necessari per complementar-los, i va anunciar en el debat de política general de 2024 una inversió de 8.300 milions d'euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 per fer front a la Crisi de l'habitatge a Catalunya.
Entre els compromisos assumits pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en l'acord d'investidura, el govern va tirar endavant la llei de l'amiant, l'estatut de municipis rurals i la llei de memòria democràtica, que van posar en marxa el govern de Pere Aragonès la legislatura anterior.
El govern va rebutjar el traspàs del control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, competència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia i que el govern de Pere Aragonès va acordar per als Mossos d'Esquadra però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions.
El gener de 2025 ERC es va negar a negociar els pressupostos de 2025 davant l'incompliment dels acords d'investidura per part del Govern. El gener de 2025 va suspendre la possibilitat de teletreballar als alts càrrecs de la Generalitat.
El Govern de la Generalitat va fer la presentació pública de l'actualització del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-30 el 27 de gener de 2026, ara sota el nom de Pla de Rodalies 2026-30, elevant la inversió total per al conjunt del període 2020-2030 fins als 8.037 milions d'euros, un increment d'1.691 milions d'euros respecte a les previsions inicials, amb el propòsit d'accelerar la modernització i revertir els dèficits històrics de la xarxa, dels que en setembre de 2026, només s'havien executat 2.962 milions d'euros.
Durant el seu mandat no va reunir els dos grups de treball pactats entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya sobre la inversió de l'Estat a Catalunya, amb cap resultat perquè la desinversió segueix estant a l'ordre del dia.
El govern de Salvador Illa s'ha enfrontat a un fort clima de conflictivitat social, liderat principalment pels sectors educatiu i sanitari i altres sectors com el de la pagesia també han protagonitzat mobilitzacions.
En febrer de 2025 es calculava el deute de la Generalitat en 88.916 milions d'euros, dels quals 60.236 milions provenen del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), dels quals el Tercer Govern de Pedro Sánchez condonà el febrer de 2025 17.104 milions, un 19,9% del deute global, com a part de la condonació de 83.252 milions d'euros de deute entre totes comunitats autònomes.
Les negociacions dels partits de l'oposició amb el govern de l'Estat a canvi d'estabilitat van comportar l'increment de competències de la Generalitat de Catalunya, amb ERC, la creació d'una nova empresa mixta entre l'Estat i la Generalitat per gestionar tot el servei de Rodalies de Catalunya a partir de l'1 de gener del 2026 per fer front al caos ferroviari. Amb tot, la nova empresa: Rodalies de Catalunya està participada al 50,1% per Renfe Viajeros i en un 49,9% pel govern, per tant, el govern no té majoria ni poder de decisió efectiu. D'altra banda, les negociacions amb Junts per Catalunya per a la cessió de les competències en immigració van acabar en fracàs perquè fou denegada en ser tamitada pel congrés per una àmplia majoria de vots en contra. Aquest avenç competencial pretenia traspasar la gestió dels centres d'internament d'estrangers (CIE) i la tramitació dels permisos de residència, i que els Mossos s'ocupin de ports i aeroports en cooperació amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Per tal de dotar a Catalunya, un territori subjecte a una elevada immigració, de la capacitat per gestionar aquestes onades migratòries de forma més eficient.
El 24 de març de 2025 la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo va destituir la directora general de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Isabel Carrasco, i el seu subdirector, Joan Mayoral, després que un informe de la Sindicatura de Comptes informés de nombroses irregularitats en les contractacions, i el maig, l'Oficina Antifrau de Catalunya va anunciar que havia obert una investigació per possibles fraus en ajuts econòmics concedits per la Fundació Resilis i l'UTE Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis a joves extutelats. Finalment, davant dels escàndols, es va suprimir l'organisme el 26 de maig, sent substitït per la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA).
La consellera Paneque fou reprovada pel Parlament en 27 de març de 2025, que demanà al president Illa la seva destitució per la seva mala gestió en l'escalada d'Incidències a Rodalies Barcelona i d'Adif dels darrers mesos.
Tots els partits del parlament van criticar la gestió lenta i erràtica del govern durant l'apagada elèctrica massiva de 2025.
En maig de 2025 els socis d'investidura van signar Pacte Nacional per la Llengua amb una vintena d'entitats, del que tota l'oposició va mantenir-se al marge.
La inseguretat i multireincidència dels delinqüents a Barcelona va requerir un pla de xoc dissenyat entre el President Illa, el conseller de Justícia Ramon Espadaler, el ministre Félix Bolaños, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. El pla per descongestionar els tribunals va incorporar 4 jutjats penals per als judicis ràpids es va implementar l'1 de juliol de 2025 amb el suport de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso. A finals de 2025 Barcelona es va convertir en la segona ciutat d'Europa on els veïns han de dedicar una part més gran del sou, gairebé un 75%, a pagar el lloguer, i la segona ciutat de la Unió Europea amb més robatoris. Segons el director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, el crim organitzat vinculat al tràfic de marihuana va creixent i afectant de manera greu la seguretat a Catalunya.
El model de finançament singular per a Catalunya, punt clau en l'acord entre PSC i ERC per garantir la investidura d'Illa es va trobar amb les reticències de la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, que va considerar la proposta com a inassumible i el Pla Director que va presentar el Govern de la Generalitat en 2025 va desplaçar aquest horitzó com a mínim cap al 2028.
Durant la legislatura el govern va haver de fer front a tres malalties animals: la dermatosi nodular contagiosa, la grip aviària i la pesta porcina africana. Se sospitava que el orígens de la darrera foren en un laboratoris de titularitat de la Generalitat de Catalunya.
En novembre de 2025 el departament de Territori va adjudicar la redacció del projecte d'ampliació de la Línia 3 del metro de Barcelona fins a Sant Feliu de Llobregat per un import de 4,5 milions d'euros, i en gener de 2026 es preveia l'inici de les obres el segon semestre del 2028 i que amb la posada en funcionament del nou Hospital Clínic de Barcelona el 2035, la seva parada estigui en servei.
El 20 de gener de 2026 es va suspendre el servei de Rodalies de Catalunya fins a la confirmació que tota la xarxa fos segura després que aquell dia un tren de la línia R4 a Gelida va xocar contra un mur esllavissat sobre la via causant un mort i 37 ferits, i un altre tren a la línia RG1 entre Blanes i Maçanet descarrilés sense causar ferits després d'impactar amb una pedra. Un incident que va deixar el país durant dos dies sense servei de ferrocarril, i que va evidenciar la manca d'inversió i manteniment per part de l'Estat (Adif i Renfe) en les infraestructures ferroviàries de Catalunya. Malgrat la mala gestió del desastre ferroviari, no es van depurar responsabilitat, i la conseller de territori Silvia Paneque no va abandonar el seu càrrec.
Per manca de suport suficient per a la seva aprovació, el 18 de març de 2026 el govern va retirar els pressupostos per al 2026, pactats amb únicament amb els Comuns , havent d'aprovar un suplement de crèdit acordat amb ERC per dotar de més recursos els serveis públics.
El mandat de Esther Niubó a Educació s'ha caracteritzat per un intens conflicte laboral amb els docents, la gestió de resultats acadèmics preocupants i la pressió de les direccions de centres. Entre els mesos de maig i juny es van convocar 17 jornades de vaga (combinant aturades generals a tot Catalunya i vagues territorials), sumant un total de més de 20 dies de protestes durant el curs. Tot i que sindicats com Professors de Secundària i inicialment la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC) van arribar un preacord amb el Departament per apujar salaris i incorporar personal, els docents el van tombar en una consulta qualificant-lo d'insuficient i reactivant les mobilitzacions de final de curs.
El parlament va aprovar el 21 de juny de 2026 una moció de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) reprovant la consellera d'Interior, Núria Parlon, i el director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, per infiltracions policíaques en assemblees de mestres que preparaven una vaga i en va demanar la destitució.
Finalment, el 2 de juliol de 2026 PSC, ERC i Comuns van aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2026, que arriben gairebé als 50.000 milions d'euros.
Composició Conselleries Composició inicial del Govern. Departament Conseller/a Imatge Partit Cronologia Presidència Albert Dalmau Miranda sense marc|200x200px sense marc|35x35px 12 agost 2024- Economia i Finances Alícia Romero Llano sense marc|200x200px sense marc|35x35px 12 agost 2024- Interior i Seguretat Pública Núria Parlon i Gil sense marc|200x200px sense marc|35x35px 12 agost 2024- Territori, Habitatge i Transició ecològica Sílvia Paneque i Sureda sense marc|200x200px sense marc|35x35px12 agost 2024- Salut Olga Pané i Mena sense marc|200x200px Independent12 agost 2024- Drets Socials i Inclusió Mònica Martínez Bravo sense marc|200x200px sense marc|35x35px12 agost 2024-20 juliol 2026Raúl Moreno Montañasense marc|35x35px20 juliol 2026- Igualtat i Feminisme Eva Menor Cantador sense marc|200x200px sense marc|35x35px12 agost 2024- Empresa i Treball Miquel Sàmper i Rodríguez sense marc|200x200px Independent12 agost 2024- Justícia i Qualitat democràtica Ramon Espadaler i Parcerisas sense marc|200x200pxsense marc|35x35px 12 agost 2024- Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Òscar Ordeig i Molist sense marc|200x200px sense marc|35x35px12 agost 2024- Educació i Formació Professional Esther Niubó Cidoncha sense marc|200x200px sense marc|35x35px12 agost 2024- Política lingüística Francesc Xavier Vila Moreno sense marc|200x200px Independent12 agost 2024- Cultura Sònia Hernández Almodóvar sense marc|200x200px Independent12 agost 2024- Esports Bernardo Álvarez Merino sense marc|200x200px sense marc|35x35px12 agost 2024- Recerca i universitats Núria Montserrat Pulido sense marc|200x200px Independent12 agost 2024- Unió Europea i Acció Exterior Jaume Duch i Guillot sense marc|200x200px Independent12 agost 2024-
Portaveu del Govern Portaveu del GovernImatgeCoalició (Partit)CronologiaSílvia Paneque sense marc|200x200px PSC12 d'agost de 2024 -
Secretària del Govern Secretaries del GovernImatgeCoalició (Partit)Cronologia
Secretaries generals