miniatura|290px|Vista de Mortagne sur Sèvre, àlbum Vendée La batalla de Mortagne va tenir lloc durant la guerra de Vendée del 3 al 4 d'octubre de 1795. Mortagne-sur-Sèvre va ser presa pels Vendéans el primer dia, després recuperada pels republicans l'endemà.

Preludi Després que Charette trenqués el Tractat de La Jaunaye, signat el febrer de 1795, Charles Sapinaud de La Rairie, el general de l'Exèrcit del Centre, va vacil·lar durant molt de temps abans de tornar a prendre les armes. Finalment, el 3 d'octubre va atacar sense previ avís la ciutat de Mortagne-sur-Sèvre.Gabory 2009, p. 498.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86.Savary, t. VI, 1827, p. 4-5.

Forces presents Aleshores els republicans van ocupar un lloc a Mortagne, a la carretera de Cholet i fora de la ciutat, comandat pel cap de batalló Joseph Suzan.Savary, t. VI, 1827, p. 6.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86. La guarnició només té 142 homes forts segons SavarySavary, t. VI, 1827, p. 6. i 800 segons Charles-Louis Chassin2. El nombre d'atacants s'estima en 8.000 pel general Caffin.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86.

Segons les Memòries del Vendéa d'Amédée de Béjarry, els Vendéans es van enfrontar a les divisions de Saint-Paul, La Flocellière i Beaurepaire, de l'Exèrcit del Centre.Béjarry 1884, p. 179.

Procés Segons el relat d'Amédée de Béjarry, el cavaller Louis de Chantreau va arribar primer davant de Mortagne amb una tropa de 500 homes i va atacar sense esperar la resta de l'exèrcit.Béjarry 1884, p. 179. Massa pocs, els Vendéans van ser rebutjats i els republicans van marxar a la seva persecució.Béjarry 1884, p. 179. Tanmateix, Sapinaud i Béjarry van arribar poc després amb el gruix de l'exèrcit.Béjarry 1884, p. 179.

Aquesta vegada, veient el nombre d'insurgents, els republicans van fugir quasi sense lluitar.Savary, t. VI, 1827, p. 6. Alguns defensors van ser assassinats o fets presoners.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86. El cap de brigada Cavailhava, del 2n batalló dels Caçadors Francesos del Nord, va ser capturat.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86.Gabory 2009, p. 498. Els fugitius es van refugiar a Cholet, perseguits pels Vendeans que els van emportar vers el castell de la Tremblaye.Béjarry 1884, p. 179. Fins i tot, alguns insurgents van entrar a la ciutat i es van confiscar menjar i municions emmagatzemades a les botigues.Béjarry 1884, p. 179.

Seqüeles Aleshores, els Vendéans van fer un intent a Châtillon, on van ser rebutjats aquesta vegada.Savary, t. VI, 1827, p. 16-17. L'endemà de la presa de Mortagne, un contraatac va ser liderat pel general Jean-Baptiste Boussard.Hussenet 2007, p. 58. Va reprendre el poble sense trobar resistència,Chassin, t. II, 1899, p. 84-86. però va ser ferit de mort entre Mortagne i Les Herbiers per un tret des d'una rasa.Savary, t. VI, 1827, p. 21-22. Va morir a Nantes el 9 d'octubre.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86.

Pèrdues Segons l'ajudant general Savary, 25 homes van morir durant l'atac al camp.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86. El cap de brigada Cavailhava va ser afusellat al Château de Landebaudière, arran de la denúncia d'un desertor, per haver participat a les columnes infernals.Gabory 2009, p. 498.Chassin, t. II, 1899, p. 84-86.Béjarry 1884, p. 179. El comandant Suzan sobreviu a l'atac, però el general Hoche ordena al general Caffin que el faci "degradar públicament".Chassin, t. II, 1899, p. 84-86.Savary, t. VI, 1827, p. 16-17. La ciutadana Marquis, esposa del capità al comandament del 10è batalló de voluntaris de Meurthe, va ser capturada, després alliberada, i va deixar un testimoni sobre la seva detenció. {Nota 1.}

Conseqüències Hoche va ordenar al general Amédée Willot, estacionat a Fontenay-le-Comte, que recorregués pel territori de Sapinaud amb un exèrcit de 1.800 a 2.000 homes.Savary, t. VI, 1827, p. 29. Per ordre seva, els republicans van posar cartells a tots els pobles: Sapinaud va ser aviat abandonat per les seves tropes i es va refugiar als territoris controlats per Stofflet.Gabory 2009, p. 498.Gras 1994, p. 163.

Notes

Referències

Bibliografia Amédée de Béjarry, Souvenirs vendéens, Émile Grimaud, impressor-editor i Jules Gervais, llibreter-editor, 1884, 248 p. (llegiu en línia [arxiu]). Charles-Louis Chassin, Les pacifications de l'Ouest 1794-1801: La dictature de Hoche, t. II, Paris, Paul Dupont, 1897, 636 p. (llegiu en línia [arxiu]) Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2009, 1504 p. (ISBN 978-2-221-11309-7). Yves Gras, La guerre de Vendée: 1793-1796, París, Economica, coll. «Campagnes et stratégies», 1994, 184 p. (ISBN 978-2-7178-2600-5). Jacques Hussenet (dir.), «Détruisez la Vendée !» Regards croisés sur les victimes et destructions de la guerre de Vendée, La Roche-sur-Yon, Centre de Recerca Històrica de Vendée, 2007, 634 p. Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. VI, París, Baudoin Frères, Libraires-éditeurs, 1827, 360 p. (llegiu en línia [arxiu]). Jean Tabeur (préf. Jean Tulard), Paris contre la province: les guerres de l'ouest, 1792-1796, París, Economica, coll. «Campagnes & stratégies / Les grandes batailles» (no 70), 2008, 286 p. (ISBN 978-2-7178-5641-5).

Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée