El merlet alpí (Pyrgus cacaliae) és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució Endèmic de diversos sistemes muntanyosos europeus, incloent-hi els Pirineus, els Alps a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Liechtenstein i Àustria, els Alps Dinàrics a Bòsnia i Hercegovina, els Carpats al centre de Romania (Muntanyes Bucegi), així com la Serralada dels Balcans, el massís del Rila i les Muntanyes Pirin al centre i sud-oest de Bulgària, respectivament. A la península Ibèrica només es troba als Pirineus des d'Osca a Girona. A Catalunya té actualment una distribució molt escassa, amb presència a la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, mentre que existeixen citacions d'abans de l'any 2000 a la Vall de Núria.
Descripció Envergadura d'entre 25 i 27 mm. Lleuger dimorfisme sexual en presentar el mascle un plec costal a l'ala anterior i un pinzell de pèls a la tíbia de la pota posterior. Anvers de l'ala anterior amb el fons bru fosc amb abundants pèls grisos a la meitat basal i diverses petites taques blanques, sobretot a la meitat exterior. Anvers de l'ala posterior també de color bru fosc, però sense taques blanques marcades. Ambdues ales tenen les fímbries escaquejades. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però més clara. Revers de l'ala posterior amb el fons bru grisós i diverses taques blanques. L'absència d'una taca blanca a la base de la cel·la del revers de l'ala posterior és característica de l'espècie i la permet distingir d'altres membres del gènere Pyrgus.
Hàbitat Llocs oberts a l'alta muntanya, incloent-hi prats prop de llocs humits com rierols, llacs o torrents, però també prats i pastures més secs, sovint envoltats de matollar com landes de neret. Rang altitudinal des dels 1800 m fins als 2800 m. L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies de caràcter herbaci i d'alta muntanya, sobretot del gènere Potentilla, com ara P. crantzii, P. erecta o P. aurea, mentre que a Catalunya només s'ha identificat Geum montanum. En captivitat, les erugues accepten espècies del gènere Sibbaldia.
Període de vol i hibernació Vola en una generació entre juny i agost. Hiverna com a eruga jove durant el primer hivern i com a eruga o crisàlide en el segon, de manera que calen un mínim de dos anys per tal que es desenvolupi l'adult. Tot i això, es poden observar adults cada any ja que existeixen larves que hivernen un tercer any abans de convertir-se en adult.
Comportament i particularitats biològiques Els mascles són territorials i els aparellaments es produeixen en les àrees defensades per aquests. Les femelles ponen els ous en zones on la vegetació és més baixa, concretament a la part superior de les fulles de la seva planta nutrícia. Les larves es desclouen al cap d'entre 5 i 6 dies i es refugien en uns habitacles que es construeixen a partir d'unir amb fils de seda fulles de la seva planta nutrícia. En aquest habitacle s'alimenten i passen l'hivern, habitualment sota una espessa capa de neu.
Conservació A Catalunya, es tracta d'una papallona amb una distribució molt reduïda, només present en algunes localitats dels Pirineus. Les principals amenaces són l'alteració o destrucció de les pastures i prats alpins que formen el seu hàbitat, la captura d'adults per al col·leccionisme, així com el canvi climàtic. Per aquests motius, està inclosa al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, en la categoria En perill d'extinció.
Espècies ibèriques similars Merlet major (Pyrgus alveus) Merlet boreal (Pyrgus andromedae) Merlet ruderal (Pyrgus armoricanus) Merlet major bessó (Pyrgus bellieri) Merlet reial (Pyrgus carthami) Pyrgus cinarae Merlet rogenc (Pyrgus cirsii) Merlet comú (Pyrgus malvoides) Merlet dels erms (Pyrgus onopordi) Merlet olivaci (Pyrgus serratulae) Pyrgus sidae
Galeria
Referències
Enllaços externs
Asturnatura European Butterflies
Categoria:Hespèrids