La nannoniïta és un mineral de la classe dels òxids. El nom honra a Roberto Nannoni (1943–2022) per la seva contribució al coneixement de la mineralogia toscana. Nannoni, llicenciat en ciències geològiques a la Universitat de Pisa, va ser professor de ciències a secundària, i col·laborador del Museo Provinciale di Storia Naturale de Livorn del 1972 al 1998 i, durant els anys vuitanta, conservador honorari de la col·lecció mineralògica d'aquell museu.
Característiques La nannoniïta és un hidròxid de fórmula química Al₂(OH)₅F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de juny de l'any 2024. Va ser publicada a la revista internacional European Journal of Mineralogy per Cristian Biagioni et al. en el mes de desembre de 2024 amb el títol «Nannoniite, Al₂(OH)₅F, a new mineral from the Cetine di Cotorniano mine (Tuscany, Italy)». Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb els números de catàleg: 20071 i 20072.
Formació i jaciments Va ser descoberta a la mina Cetine di Cotorniano, situada al municipi de Chiusdino, dins la província de Siena (Toscana, Itàlia). Es presenta en forma d'agregats esfèrics formats per cristalls micròmetrics incolors o blancs. Aquest mineral ja havia estat trobat amb anterioritat en altres dos jaciments, com la pedrera Francon, a Montreal (Quebec, Canadà), o la pegmatita Tennvatn, a Sørfold (Nordland, Noruega), però no havia estat degudament caracteritzat.
Referències
Categoria:Minerals òxids Categoria:Minerals d'alumini Categoria:Minerals que contenen hidròxid Categoria:Minerals de fluor Categoria:Minerals descoberts a la Província de Siena