La casa Llauder, també anomenada Requesens, és un edifici situat als carrers d'Hèrcules, 3 i d'Arlet, 5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. Actualment, és propietat de l'empresa Suizo Hotel SL (Grup Gargallo), que l'ha reformat per a ampliar-hi l'hotel instal·lat a l'edifici veí del carrer de Jaume I, 6.
Història miniatura|esquerra|Lluís Maria de Llauder i de Dalmases miniatura|esquerra|Façana al carrer de n'Arlet miniatura|esquerra|Figura d'animal a la cantonada miniatura|esquerra|Cippus romà a la cantonada (CIL II 4514) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 11 de Garriga i Roca (c. 1860)
El primer propietari conegut, mencionat al fogatge de 1448, va ser el cavaller Arnau Guillem Pastor (†1473), regent de la Vegueria de Barcelona i del Vallès per recomanació personal de Galceran de Requesens i de Santa Coloma, governador de Catalunya. Declarat rebel al rei Joan II, li foren confiscats uns censals sobre la ciutat de Mallorca, que foren concedits al seu gendre Berenguer Joan de Requesens i Joan de Soler, tercer fill mascle de Galceran de Requesens i casat amb la seva filla Micaela (†1472).
Berenguer Joan de Requesens es va casar en segones noces amb Isabel de Corbera-Campllong (o Campllonch) i d'Albert, vídua en primeres noces de Francesc de Montanyans-Horta, fill d'Antoni Guillem de Montanyans-Horta, senyor de la torre d'Horta, i baronessa de Púbol, que li aportà en dot. El matrimoni tingué un fill, Francesc de Requesens i de Corbera-Campllong, a qui el seu pare nomenaria hereu universal en el seu testament del 1509, tot assignant a Lluís Joan de Requesens i Pastor, fill del seu primer matrimoni i aleshores capità de galeres a Sicília, 500 unces d'or, equivalents a 32.000 sous barcelonins.
Francesc de Requesens va morir el 1540, deixant com a hereva la seva filla gran Isabel Constança, amb la condició que es casés amb Honorat Jaume de Montanyans-Horta, besnet de Francesc, primer marit de la seva mare, successió que el 1726 donaria lloc a un litigi. D'aquest matrimoni va néixer Anna de Montanyans-Horta i de Requesens, que va morir sense descendència el 1583 i va nomenar hereu al seu cosí Miquel d'Oms-Cruïlles-Vilademany i de Cardona, net d'Isabel de Corbera-Campllong i del seu tercer marit Bernat d'Oms, baró de Corbera, amb la condició que adoptés el cognom Requesens.
Casat amb Elisabet de Miquel, senyora de Palau-sator, Miquel de Requesens-Campllong —que vivia al carrer del Torrent de Jonqueres— no tingué descendència, i fou succeït pel seu renebot Josep de Tormo i d'Oms-Cruïlles-Vilademany (†1637), fill de Jaume de Tormo i de la seva neboda Ginebra d'Oms-Cruïlles-Vilademany, que el 1617 vengue a carta de gràcia la «casa petita» del costat de llevant a Lluïsa de Torrelles, vídua de Jeroni de Sorribes, receptor del Sant Ofici. El 1623, va fer donació de la «casa gran» al seu germà Lluís en ocasió del seu matrimoni amb Maria de Maduxer i de Junyent, i el 1628, aquest l'establí en emfiteusi al jurista Narcís Mir, amb la imposició d'un cens de 50 lliures anuals i un entrada de 210, amb l'obligació d'invertir-hi 300 en millores en el termini de 8 anys.AHPB, notari Francesc Jutge, manual 606/39, f. 82-86, 11-10-1628. El 1639, aquest recomprà la «casa petita» a Cristina de Sorribes, filla de Lluïsa i vídua de Joan Baptista Caçador i d'Aguilar, reunificant així la propietat.AHPB, notari Joan Salines, manual 670/12, 26-02-1639.
El 1699, Ignàsia i Maria Anna Fontanilles i Maçana, nebodes i hereves de Narcís Mir —la primera casada amb el donzell Jaume de Lloselles i d'Alzina, i la segona vídua d'Ignasi Comas i Puigvert—, vengueren la «casa gran» al notari Francesc Llauder i Moles (1632-1719), ciutadà honrat de Barcelona, per 2.200 lliures, quedant-se aquells amb la «casa petita»,AHPB, notari Josep Ferran, manual 853/31, f. 218-221v, 01-05-1699. que acabaria formant part de la casa veïna de la plaça de Sant Just, 1. A la seva mort, Francesc Llauder fou enterrat a l'església dels Sants Just i Pastor, en un vas situat davant la capella del Santíssim Sagrament.
El seu fill i hereu Josep Llauder i Picart (1668-1736) faria obres d'arranjament dels desperfectes del setge de 1713-1714 a la casa, les quals foren visurades el 1727 pel mestre de cases Pau Martí i el fuster Ramon Prats. Fou succeït pel seu fill Josep Antoni Llauder i Duran (1711-1773), doctor en drets i ciutadà honrat, que el 1739 va demanar llicència per obrir quatre balcons (dos en cada carrer)AHCB, C.XIV Obreria C-25. però tot indica que també s'hi completà el segon pis i s'hi afegiren unes golfes al carrer Rere Sant Just (actualment d'Hèrcules). Els últims anys de la seva vida els passaria a la torre d'Argentona, i fou enterrat al vas familiar de Sant Just i Pastor.
El 1777, l'hereu Manuel Llauder i Rúbies (1745-1798) es va casar amb Tecla Camín, filla de l'apotecari de Mataró Cristòfol Camín, i l'hereu seria Josep Francesc Llauder i Camín (1781-1824), que el 1803 es casaria amb Maria Mercè Freixes (o Frexas) i Vieta (†1834), filla del doctor en drets i ciutadà honrat Vicenç Frexas i Morgades, resident a Mataró. El 1816, va demanar permís, a través del seu procurador, per a posar un guarda-rodes a la cantonada i netejar el clavegueró, i novament el 1823 per a destapiar-hi un balcó. El 1826, la seva vídua va demanar permís per a convertir-hi una finestra en balcó.
El 1837, l'hereu Ramon de Llauder i Freixes (1807-1870) es va casar a Madrid amb Maria de la Mercè de Dalmases i de Bufalà (1813-1885). El 1848 va demanar permís per a obrir-hi una petita finestra al segon pis del carrer d'Hèrcules, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach,AMCB, Q127 Foment 377 C, 09-05-1848. i novament el 1852 per a reforçar els fonaments de l'edifici, d'escassa fondària.AMCB, 21-03-1852. Sembla que l'objectiu d'aquesta reforma va ser disposar de dos habitatges a cadascun dels pisos primer i segon, mitjançant la construcció d'unes galeries en tres costats del pati, reduint-ne les dimensions, així com una nova escala.
L'hereu fou l'advocat i periodista Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (1837-1902), fundador de la revista La Hormiga de Oro, la impremta i llibreria de la qual era situada a la mateixa casa, així com la del diari El Correo Catalán, del que era director. A tal fi, el 1895 obtingué permís per a fer-hi obres interiors i posar-hi aparadors.AMCB, Q127 Foment 736 V, 11-02-1895 i 10-04-1895. Va morir sense fills, i va confiar la gestió del seu patrimoni a un grup de marmessors i hereus de confiança, que el 1903 vengueren la casa a Dolors i Pi i Guàrdia. El 1905, una inspecció municipal va denunciar que aquesta havia construït unes cambres de servei al terrat, obres legalitzades segons el projecte del mestre d'obres Josep Carrera.AMCB, Q127 Foment 309/1905, 30-04-1905.
El 1925, Dolors Pi vengué la casa a les Filles de Sant Josep, congregació de monges dedicades a l'atenció dels malalts i instal·lades almenys des del 1912. El 1957, les monges demanaren permís per a remuntar un tercer pis al carrer de n'Arlet i un àtic enrtirat de les façanes, segons el projecte de l'arquitecte Joaquim Iglesias.AMCB, Q127 Obres particulars 63.253, 29-08-1957. Finalment, el 2009 vengueren la finca al grup hoteler Gargallo.
Intervencions arqueològiques Entre el juny del 2023 i el juliol del 2025, una intervenció dirigida per l'arqueòleg Jordi Amorós (AGER Arqueologia) a l'anomenada Sala Gran durant les obres d'ampliació del Gran Hotel Barcino, ha posat de manifest un paviment de lloses de pedra de Montjuïc de 42 m², datat en època fundacional de la colònia de Bàrcino (15-10 aC). Les lloses presenten una amplada variable, entre els 43 cm fins a 118 cm, i una longitud de fins a 149 cm, amb un gruix entre 18 i 35 cm, i estan disposades en filades orientades de nord-oest a sud-est, és a dir, perpendiculars al cardo i paral·leles al decumanus. Encara està per determinar si el paviment correspondria a l'interior d'un edifici públic del fòrum o a l'espai exterior de la plaça pública. Tanmateix, les noves troballes indiquen que aquest s'estenia en direcció NW-SE en lloc de SW-NE com se suposava fins ara.
Descripció Es tracta d'un casalot del de planta baixa i tres pisos, amb un àtic modern enretirat de les façanes, i l'interior es distribueix al voltant d'un pati central gairebé quadrat. El parament és de carreus de pedra de Montjuïc, per bé que als pisos hi ha un encintat que dissimula les diferents fases constructives. Els baixos tenen tres portes: el principal adovellat d'arc carpanell al carrer d'Hèrcules, i altres dos de llinda de fusta sobre brancals de pedra, un a cada carrer.
Al carrer de n'Arlet hi ha restes de dos portals adovellats d'arc de mig punt, així com dues finestres gòtiques tapiades, una coronella al primer pis i una geminada al segon, ambdues amb capitells esculpits i amb decoració vegetal estilitzada sobre els mainells. Al tercer pis hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Fruit de la reforma del són els balcons amb llosana de rajoles i barana de ferro forjat i els òculs elítpics de les golfes al carrer d'Hèrcules. Cal esmentar un curiós animal esculpit en una de les pedres cantoneres, a l'alçada del segon pis, que allarga el coll tot girant el cap en direcció al carrer de la Ciutat.
Inscripció de Luci Cecili Optat Antigament, a la cantonera i a uns sis pams del terra hi havia encastat un cippus de marbre del segle II dC amb una inscripció en llatí, actualment conservat al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Fa referència a un llegat del centurió Luci Cecili Optat, veterà de la Legió VII Gèmina i de la XV Apolinaris, de 7.500 denaris al 6% anual, dels que cada 10 de juny s'havien d'invertir 250 en uns jocs de lluita i 200 en proporcionar oli al poble a les termes públiques.
Notes
Referències
Vegeu també Palau Reial Menor Castell de Púbol Torre de Lloselles Vil·la romana de Torre Llauder Can Bransí
Bibliografia
Categoria:Bàrcino Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Barri de Sant Just