Alguns biògrafs, com ara Annette Rosa (Victor Hugo ou l'éclat d'un siècle) o André Maurois (Olympio ou la Vie de Victor Hugo, Hachette, 1954, p. 189) donen la data del 28 de juliol, mentre que altres autors, com Henri Gourdin (Adèle, l'autre fille de Victor Hugo) o Auguste Rey («Villégiature de la famille Hugo à Saint Prix» a La Revue de l'histoire de Versailles et de Seine-et-Oise (1906)) indiquen la data del 24 d'agost.Segons la forma reconstruïda (després d'un incendi dels arxius de París) del seu certificat de naixement (en línia al lloc web dels arxius de París) i el seu certificat de naixement, Adèle Hugo va néixer el 24 d'agost de 1830 i no el 28 de juliol.Segons el seu certificat de defunció, que es troba en línia a la pàgina web de l'Arxiu Departamental d'Alts-de-Seine, registre de defunció 1915, vista 31/311, certificat núm. 104. El seu certificat de defunció confirma la seva data de naixement el 24 d'agost de 1830 a París. va ser una pianista i compositora francesa. Va ser el cinquè fill i segona filla d'Adèle Foucher i de l'escriptor Victor Hugo. Va ser l'única que va sobreviure al seu il·lustre pare, però el seu estat mental, deteriorat molt aviat, va fer que, a partir de 1872, passés molts anys en cases de salut.
Biografia Adèle Hugo va néixer un mes després de la Revolució francesa de Juliol de 1830 (coneguda a França com les Tres Glorioses, en referència a les tres jornades que va durar l'esdeveniment revolucionari), que va provocar la caiguda del rei Carles X de França i l'adveniment del rei Lluís Felip I de França. Adèle va néixer l'any que la seva mare va començar una relació amb Charles-Augustin Sainte-Beuve, que era el padrí d'Adèle. Alguns biògrafs, com ara Raymond Escholier, creuen llegir els dubtes d'Hugo sobre la seva paternitat en els versos següents:(davant la cuna)Altres autors ho veuen com una simple hipòtesi, però no pas com una prova...
Adèle va ser una bonia noia jove, sensible i que gaudia d'un talent notable com a pianista i com a compositora.
El 4 de setembre de 1843, a 13 anys, va patir tota la força del terrible xoc provocat per l'ofegament accidental de quatre membres de la seva família, inclosa la seva germana Léopoldine. L'accident va tenir lloc durant un viatge en barca pel Sena, a Villequier, i en l'absència de Victor Hugo, de viatge per Espanya, que va conèixer la tràgica notícia llegint un diari local de Rochefort-sur-Mer.
El 1852, va seguir el seu pare a l'exili a Jersey, després a l'illa de Guernesey, i va escriure el diari familiar. Va contribuir, com la seva mare, a la promoció del seu pare. Incapaç de fer front a la vida a l'exili i perseguida per la mort de la seva germana, Adèle va caure en una depressió. Mostrant els primers signes de trastorns psicològics (somatització, ruptures nervioses, deliri, febres altes, gastroenteritis repetides), va ser repatriada a França l'any 1858, per rebre tractament. Abans d'això, a Jersey el 1854, havia conegut el tinent britànic Albert Pinson, que freqüentava la seva família participant en les taules giratòries (espiritisme). Adèle es va enamorar d'ell, però aquest amor no va ser correspost. Ella, considerant-se la promesa de Pinson, va rebutjar les propostes de matrimoni dels seus altres pretendents. Va fer creure a la seva família que aniria a Malta, però va creuar l'Atlàntic amb l'esperança de trobar l'oficial a Halifax, Canadà, on ell estava destinat des de 1861, després d'haver estat estacionat anteriorment a Bedfordshire. El comportament d'Adèle es va tornar obsessiu, assetjant el tinent, que la rebutjà però aconseguint treure-li diners regularment.
Durant molt de temps va declarar als seus pares la imminència del casament per correu. La seva família li va suplicar que tornés a França, a causa de la mala salut de la seva mare, però ella va decidir quedar-se a Halifax. El setembre de 1863 va escriure als seus pares que finalment s'havia casat amb el tinent Pinson i el seu pare va anunciar la notícia a la Guernesey Gazette. Unes setmanes després, obligada a revelar l'engany, s'enfonsà definitivament en la bogeria. La seva mare, Adèle Foucher, va morir d'un ictus cerebral el 1868. miniatura|La fundació Magnan a Suresnes. Durant una estada a Barbados, on va seguir el tinent, Adèle es va fer dir "Madame Pinson". Albert Pinson va abandonar el Carib el 1869. Adèle va tornar a França el 1872. Victor Hugo la va fer ser atesa pel doctor Léon-Émile Allix, un eminent pediatre amic de la família, abans de fer-la internar a la residència de salut de Madame Rivet (filla del psiquiatre Alexandre Brière de Boismont) a Saint-Mandé. Va ser tractada pel doctor Auguste Axenfeld.
Adèle va reprendre llavors el seu diari, en llenguatge codificat, i va tornar a tocar el piano. Després de la mort del seu pare el 1885, va ser internada a l'hospital fundacional creat per Valentin Magnan a Suresnes, en un antic castell, un edifici enderrocat anys més tard.Francis Prévost, Histoires de Suresnes, Suresnes Information, 1989, pàgines 104-108 i 208-209...Le Patrimoine des communes des Hauts-de-Seine, Flohic éditions, 1994, pàgina 386. Va morir en aquella residència durant la Primera Guerra Mundial. Descansa al cementiri de Villequier, al costat de la seva mare i la seva germana Léopoldine..
Adèle Hugo patia erotomania. Els símptomes de la malaltia mental que patia (al·lucinacions, mitomania, tendència bipolar, trastorn de la personalitat acompanyat de pèrdua de connexió amb la realitat) també estaven relacionats amb l'esquizofrènia.
El compositor Richard Dubugnon, havent trobat a la casa de Guernesey partitures que hauria escrit durant la seva estada a l'illa amb el seu pare, les va fer interpretar l'agost de 2023 per una orquestra, durant el festival de música clàssica de Berlioz. https://www.lefigaro.fr/musique/les-partitions-d-adele-hugo-jouees-pour-la-premiere-fois-dans-leur-integralite-au-festival-berlioz-20230829
Referències
Bibliografia Adèle Foucher Hugo, Victor Hugo raconté par un témoin de sa vie, Lacroix, Brussel·les, 1863 Le Journal d'Adèle Hugo, editat per Frances Vernor Guille, volums 1 a 4, París, Minard, 1968 a 2002 Henri Guillemin, L'Engloutie: Adèle, fille de Victor Hugo, 1830-1915, Seuil, París, 1985 Leslie Smith-Dow, Adèle Hugo, La Misérable, Edicions d'Acadie, 1996 Henri Gourdin, Adèle, l'autre fille de Victor Hugo, Ramsay, París, 2003. Biografia a partir d'una relectura dels diaris d'Adèle (sis mil pàgines).
Categoria:Morts a Suresnes Categoria:Pianistes parisencs Categoria:Compositors parisencs Categoria:Victor Hugo Categoria:Nascuts el 1830 Categoria:Persones amb esquizofrènia Categoria:Francesos amb discapacitats Categoria:Músics amb discapacitats Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX