França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la Unió Europea; a l'Europa occidental, limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. Abasta 543,801 km² i té una població total de 66,7 milions de persones. És una república semipresidencialista unitària que es divideix en 18 regions, amb capital a París, la ciutat més gran del país i el principal centre cultural i comercial. La França Europea inclou igualment l'illa mediterrània de Còrsega, al nord de l'illa italiana de Sardenya. Els anomenats territoris d'ultramar, repartits arreu del món, es componen de nombroses illes i enclavaments continentals, com ara la Guaiana Francesa, l'illa de la Reunió o els Terres Australs i Antàrtiques Franceses.
Durant l'edat del ferro, el que avui és la França metropolitana va ser habitada pels gals, un poble celta. L'àrea va ser annexada al 51 aC per Roma, i el territori va portar el nom de Gàl·lia fins al 486, quan els francs germànics van conquerir la regió i van formar el Regne de França. Amb la seva victòria a la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), França va esdevenir una gran potència europea en la baixa edat mitjana, enfortint la construcció de l'Estat i la centralització política. Durant el Renaixement, la cultura francesa va florir i es va establir un imperi colonial global, que al seria el segon més gran del món. Al va ser dominada per guerres civils religioses entre catòlics i protestants (hugonots). França es va convertir en el poder cultural, polític i militar dominant l'Europa en temps de Lluís XIV. A l'acabament del , la revolució francesa va enderrocar la monarquia absoluta; va establir una de les primeres repúbliques de la història moderna i va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que expressa els ideals de la nació actuals.
Al Napoleó va obtenir el poder i va establir el Primer Imperi Francès. Després del col·lapse de l'Imperi, França va patir una successió de governs tumultuosos que van culminar amb l'establiment de la Tercera República Francesa el 1870. França va ser un participant important en la Primera Guerra Mundial, de la qual va sortir victoriós, i va ser una de les potències aliades en la Segona Guerra Mundial, malgrat ser ocupada per les potències de l'Eix el 1940. Després de l'alliberament el 1944, es va establir la Quarta República i va ser posteriorment dissolta en el curs de la guerra d'Algèria. La Cinquena República, dirigida per Charles de Gaulle, es va formar el 1958 i es manté fins avui en dia. Algèria i gairebé totes les altres colònies van obtenir la seva independència en la dècada del 1960 amb la mínima controvèrsia, i en general conserven estretes relacions econòmiques i militars amb França.
França ha estat durant molt temps un centre mundial de l'art, la ciència i la filosofia. És el quart país amb més monuments declarats Patrimoni de la Humanitat a Europa per la UNESCO i rep al voltant de 83 milions de turistes estrangers a l'any, més que qualsevol altre país del món. França és un país desenvolupat amb la sisena economia més gran del món per PIB nominal i el novè més gran per paritat de poder adquisitiu. En termes de la riquesa total de les llars, ocupa el quart lloc del món. França s'exerceix bé en les classificacions internacionals d'educació, salut, esperança de vida i desenvolupament humà. França roman una gran potència al món; és membre fundador de les Nacions Unides, on és un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, i membre fundador de la Unió Europea (UE). També és membre del Consell d'Europa, formava part de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de la Francofonia i del Grup dels vuit (G8). Militarment, és membre de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).
Geografia miniatura|esquerra|França a vista de satèl·lit.|254x254px Geografia física
La part europea de França és la França metropolitana i està situada en una de les extremitats occidentals d'Europa. Limita amb la mar del Nord al nord, amb el canal de la Mànega al nord-oest, amb l'oceà Atlàntic a l'oest i amb la mar Mediterrània al sud-est. Políticament, fa frontera amb Bèlgica i Luxemburg al nord-est, amb Alemanya i Suïssa a l'est, amb Itàlia i Mònaco al sud-est, i amb Espanya i Andorra al sud-oest. Les fronteres meridionals i orientals del país corresponen als massissos muntanyosos dels Pirineus, els Alps i el Jura; la frontera nord-est correspon amb el riu Rin, mentre que la resta de fronteres no corresponen a cap element natural. La França metropolitana comprèn diverses illes, incloses Còrsega i les illes costaneres. Es troba entre les latituds 42° 19'46 "N i 51° 5'47" N i entre les longituds 4°46' O i 8°14'42" E i, per tant, es troba dins de la zona temperada del nord. La part continental cobreix al voltant de 1000 km de nord a sud i d'est a oest.
França també es compon de molts territoris fora del continent europeu, anomenats territoris d'ultramar, la qual cosa li permet estar present en tots els oceans del món excepte l'oceà Àrtic. Aquests territoris tenen diferents estatuts de l'administració territorial francesa i es troben a: L'Amèrica del Nord: la col·lectivitat territorial de Saint-Pierre i Miquelon. El Carib: Els departaments de Guadeloupe i Martinica i les col·lectivitats territorials de Saint Barthélemy i Saint-Martin (Antilles Franceses). L'Amèrica del Sud: El departament de la Guaiana Francesa. L'oceà Índic occidental: El departament de la Reunió i la col·lectivitat departamental de Mayotte. L'oceà Pacífic: la col·lectivitat territorial de Wallis i Futuna, el país d'ultramar de la Polinèsia Francesa i la col·lectivitat sui generis de Nova Caledònia. L'Antàrtida i l'oceà Índic meridional: Les Terres Australs i Antàrtiques Franceses.
miniatura|esquerra|Mapa físic simplificat de França. França és fronterera amb el Brasil i Surinam a la Guaiana Francesa, i també amb els Països Baixos a través de la part francesa de Sant Martí. El territori europeu de França cobreix 551.500 km², que el converteixen en l'estat més gran de la Unió Europea. La superfície total de França, amb els seus departaments i territoris d'ultramar (amb exclusió de la Terra Adèlia), és de 643,801 km², el 0,45% de la superfície total de la Terra. França posseeix una àmplia varietat de paisatges; des de les planes costaneres al nord-oest a les serralades dels Alps al sud-est, el massís Septentrional al sud i els Pirineus al sud-oest.
Deixant de banda els territoris d'ultramar, França ha duplicat la seva superfície inicial al llarg de la seva història annexionant-se alguns territoris dels voltants mitjançant tractats o conquestes, d'entre els quals destaca la totalitat d'Occitània, situada al sud de França, que representa la conquesta més important. Altres antigues regions històriques que són part de França són la Bretanya, Arpitània, Alsàcia i Lorena i Còrsega. Una part de Catalunya també roman actualment sota administració francesa d'ençà del 1659; l'anomenada Catalunya del Nord, situada a l'extrem sud-est de l'Estat; així com una part del País Basc a l'extrem sud-oest.
A causa dels seus nombrosos departaments i territoris d'ultramar dispersos en gairebé tots els oceans del planeta, França posseeix la segona zona econòmica exclusiva (ZEE) més gran del món, que abasta 11.035.000 km², just darrere de la ZEE dels Estats Units (11.351.000 km²), i davant de la ZEE d'Austràlia (8.148.250 km²). La seva ZEE cobreix aproximadament el 8% de la superfície total de totes les ZEE del món.
Amb 4.810,45 metres sobre el nivell del mar, el Mont Blanc, situat als Alps a la frontera entre França i Itàlia, és el punt més elevat de França, de la Unió Europea i de l'Europa occidental. França també té extensos sistemes fluvials, com el Sena, el Loira, la Garona i el Roine, que divideix el massís central dels Alps i desemboca a la mar Mediterrània a la Camarga. Còrsega es troba davant la costa mediterrània.
Geologia, orografia i hidrografia
miniatura|Penya-segats prop d'Étretat, a la Normandia. La França metropolitana compta amb una àmplia varietat de conjunts topogràfics i paisatges naturals. Gran part del territori actual de França va sorgir durant diversos episodis tectònics com l'aixecament varisc a l'era Paleozoica. Les muntanyes dels Alps, els Pirineus i el Jura són al seu torn molt més joves i tenen formes menys erosionades -el pic més elevat dels Alps, el Mont Blanc, fa 4.809 metres sobre el nivell del mar-. Tot i que el 60% dels municipis estan classificats com a propensos a tenir riscos sísmics, els terratrèmols no són gaire habituals a França. Aquests massissos delineen diverses conques sedimentàries, inclosa la conca d'Aquitània al sud-oest i la conca de París, al nord. A més, diverses vies naturals, com ara la vall del Roine, permeten una fàcil comunicació entre localitats.
Les costes ofereixen paisatges contrastants: penya-segats (a la costa Blava, per exemple), els aiguamolls i les zones forestals de Sologne o les llargues platges sorrenques del Llenguadoc. El sistema fluvial de França s'organitza principalment al voltant de quatre grans rius i dos de menors: el Loire, el Sena, la Garona i el Roine, i el Mosa i el Rin - que a França te menys importància que a la resta d'Europa-. La conca francesa dels primers quatre rius correspon al 62% del territori metropolità. França compta amb 11 milions de quilòmetres quadrats d'aigües marines sota la seva jurisdicció, dins dels tres oceans dels quals el 97% són a ultramar.
Biodiversitat i medi ambient miniatura|esquerra|Bosc d'avets als Alps. La majoria del territori metropolità de França correspon al bioma de bosc temperat de frondoses, encara que també hi ha el bosc temperat de coníferes als Alps i el bosc mediterrani al sud-est. La quantitat de cérvols en estat salvatge s'està incrementant gràcies a polítiques orientades amb aquest objectiu, a part que es garanteix la protecció de les espècies autòctones no domèstiques, amb la creació de parcs i reserves naturals, així com per la reintroducció d'espècies que van ser exterminades al país (l'os bru, el linx i el bisó europeu, entre d'altres).
A la França metropolitana hi ha 136 espècies d'arbres, cosa excepcional tractant-se d'un país europeu. Al país hi ha 9 parcs nacionals i 46 parcs naturals. Les espècies vegetals conreades per a consum humà directe i per a la producció agroindustrial ocupen grans espais de la superfície francesa, destacant la vinya i el blat entre moltes altres. Es practica una intensiva criança i explotació de bous, porcs, ovelles, cabres i cavalls. També abunden espècies menors com els conills i l'aviram.
La producció agropecuària representa un 56% (del qual les terres de cultiu són un 33%, les collites permanents un 3%, i les pastures permanents un 20%), la massa forestal el 28%, i «altres» el 16%. Els boscos s'estenen sobre la superfície de la França metropolitana fins a cobrir més de 140.000 km². Les zones especialment protegides conformen el 8% del territori nacional. El subsòl proporciona materials de construcció en abundància (grava, sorra, calç) i matèries primeres (caolí, talc, sofre, potassa), però és pobre en productes energètics i minerals. La Guaiana Francesa, per la seva banda, té el 90% del seu territori cobert per la selva tropical.
Organització territorial