Les tauletes de maledicció de Bath són un conjunt de 130 tauletes de maledicció d'època romana (defixiones en llatí) descobertes el 1979-1980 a la ciutat anglesa de Bath. Les tauletes invoquen la intercessió de la dea Sulis Minerva en la devolució de béns robats i per a maleir els lladres. Escrites en la major part en llatí britànnic, han servit per a testificar la llengua vernacla quotidiana de la població romanobritànica dels segles II al IV. També han estat reconegudes per la UNESCO en el seu Programa Memòria del Món.

Descobriment i descripció esquerra|miniatura|Termes romanes de Bath; tota l'estructura sobre el nivell de les bases dels pilars és post-romana Els banys i el temple romans dedicats a la dea Sulis Minerva a la ciutat anglesa de Bath (fundada pels romans com <i>Aquae Sulis</i>) els va excavar entre el 1978 i el 1983 un equip dirigit per Barry Cunliffe i Peter Davenport. El 1979-1980 es van descobrir unes 130 tauletes en l'excavació de la Font Sagrada sota el Bany del Rei. La deu havia estat desviada temporalment per a facilitar l'excavació, i va revelar gran quantitat d'objectes d'època romana, incloent-hi les tauletes.

Les tauletes, algunes en estat fragmentari, eren menudes i rectangulars; al principi es pensava que eren de plom, però les anàlisis metal·lúrgiques posteriors mostraren que eren de plom i estany, amb traces ocasionals de coure. Algunes tauletes es van fondre amb pressió en làmines primes i flexibles amb un acabat tan llis com el paper, mentre que d'altres semblen fetes a martellades d'un bloc fos. La majoria en tenien inscripcions, amb majúscules romanes o amb lletra cursiva, i la perícia de les lletres variava. Algunes en tenien marques que semblaven una imitació analfabeta de les lletres, per exemple línies repetitives d'encreuaments o sets, i altres estaven completament en blanc.

Les inscripcions de les tauletes, les va publicar, al 1988, l'historiador Roger Tomlin. Ara es mostren en el Museu de les Termes Romanes de Bath.

Inscripcions miniatura|Cap de bronze de Sulis Minerva, a qui anaven dirigides les tauletes de maledicció, trobat al seu temple de Bath Les tauletes es van identificar com a tauletes de maledicció, i són dels segles II al IV. Aquesta mena de tauletes són petites làmines de metall inscrites amb malediccions contra algunes persones i s'empraven en la màgia popular del món romà.

Idioma La majoria d'inscripcions estan en llatí col·loquial, i en concret en el llatí vulgar de la població romanobritànica, conegut com a llatí britànic. Dues n'estan en una llengua que no és pas llatina, tot i que usen lletres romanes, i deu ser un idioma cèltic. Si fos així, serien els únics exemples escrits d'una antiga llengua cèltica britànica; encara, però, no n'hi ha pas consens acadèmic sobre el desxiframent.

Contingut Totes menys una de les 130 tauletes es refereixen a la restitució de béns robats i són un tipus de tauleta de maledicció coneguda com a oracions per la justícia. Els robatoris que es denuncien solen ser de possessions personals, com ara joies, pedres precioses, diners, articles domèstics i sobretot roba. El robatori en els banys públics semblava ser un problema comú, ja que es tractava d'un estereotip literari romà famós, i n'hi havia lleis severes per a castigar-lo. La majoria dels dipositants de les tauletes (víctimes dels robatoris) semblen pertànyer a les classes socials més pobres.

En general, les inscripcions segueixen la mateixa fórmula, i això suggereix que era presa d'un manual: es declara que l'objecte robat ha estat transferit a una deïtat, de manera que la pèrdua es converteix en la pèrdua de la deïtat; s'anomena el sospitós i, en 21 casos, també la víctima, que demana a la deïtat que pense en els càstig al lladre (inclosa la mort) per a induir-li que retorne els objectes furtats. La deïtat a qui s'invocava era Sulis, i les tauletes, les desaven les víctimes a la seua font sagrada.

Exemples miniatura|Tauleta de maledicció amb denúncia per furt d'una capa i una túnica de bany Un exemple típic en diu:La fórmula «siga home o dona, esclau o lliure» és típica, i l'exemple següent és poc comú en dos aspectes. Primer, afig els mots «siga pagà o cristià», i segon, el text fou escrit en lletres invertides: miniatura|Tauleta de maledicció amb la denúncia del furt de Vilbia Molts anomenen els sospitosos del furt:

Algunes inscripcions especifiquen les penes sol·licitades i revelen la intensitat de la ràbia de la víctima: miniatura|Tauleta de maledicció amb possible text escrit en celta britànic Una de les suposades inscripcions celtes britàniques s'ha traduït així:

Una traducció alternativa n'és:

Importància miniatura|Tauleta de maledicció doblegada Les tauletes de maledicció de Bath són el document més important de la religió romanobritànica publicat fins al moment. Les tauletes són molt útils per a evidenciar el llatí vulgar de la parla quotidiana i, des que es publicaren el 1988, les inscripcions de Bath s'han fet servir com a prova de la naturalesa del llatí britànic. A més a més, el contingut de les inscripcions s'ha usat com a prova de l'actitud popular cap al delicte i el sistema de justícia.

El 2014, les tauletes de maledicció de Bath foren reconegudes per la UNESCO en el seu Programa de Memòria del Món.

Vegeu també Tauletes de Vindolanda Anell de Silvià

Referències

Categoria:Bath Categoria:Paleografia Categoria:Britànnia romana