La identitat nacional és la identitat o el sentit de pertinença d'una persona a un o més estats o a una o més nacions. És el sentit d'"una nació com un tot cohesionat, representat per tradicions, cultura i llengua distintes". miniatura|Una postal de 1916 que mostra personificacions nacionals d'alguns dels aliats de la Primera Guerra Mundial, cadascun amb una bandera representativa de la seva nació La identitat nacional comprèn tant elements polítics com culturals. Com a fenomen col·lectiu, pot sorgir de la presència de "punts comuns" en la vida quotidiana de les persones: símbols nacionals, llengua, història de la nació, consciència nacional i artefactes culturals. Subjectivament, és un sentiment que es comparteix amb un grup de persones sobre una nació, independentment de l'estatus legal de ciutadania. En termes psicològics, es defineix com una "consciència de la diferència", un "sentiment i reconeixement del 'nosaltres' i 'ells'". La identitat nacional pot incorporar la població, així com la diàspora, d'estats i societats multiètniques que tenen un sentit compartit d'identitat comuna. Les ètnies amb guionet són exemples de la confluència de múltiples identitats ètniques i nacionals dins d'una sola persona o entitat.
Segons el dret internacional, el terme identitat nacional, referit als estats, és intercanviable amb el terme identitat de l'estat o identitat sobirana de l'estat. La identitat d'un Estat, per definició, està relacionada amb el nom constitucional de l'estat utilitzat com a identificació jurídica en les relacions internacionals i un element essencial de la personalitat jurídica internacional de l'estat. La identitat sobirana de la nació també representa un denominador comú per a la identificació de la cultura nacional o identitat cultural, i sota el Dret Internacional, qualsevol interferència externa amb la identitat cultural o les creences culturalsUnder the Convention on the Cultural Policies adopted by UNESCO in 1982, even wrong beliefs (or wrongful national perceptions) must be respected by other nations. i tradicions sembla ser inadmissible. Qualsevol privació o modificació externa de la identitat cultural nacional vulnera els drets humans col·lectius bàsics.For example, UNESCO's Declaration (1982) states in paragraph 46: "International cultural co-operation must be based on respect for cultural identity, recognition of the dignity and value of all cultures, national independence and sovereignty, and non-intervention." A similar provision related to cultural sovereignty can be found in the Declaration of the Principles of International Cultural Co-operation, adopted by UNESCO in 1966, where Article 11 (1) reads: "1. In their cultural relations, States shall bear in mind the principles of the United Nations. In seeking to achieve international co-operation, they shall respect the sovereign equality of States and shall refrain from intervention in matters which are essentially within the domestic jurisdiction of any State."
L'expressió positiva de la identitat nacional es manifesta a través del patriotisme, que es caracteritza per l'orgull nacional i l'amor profund cap al propi país. Quan aquesta expressió de la identitat nacional es porta a l'extrem, es transforma en xovinisme, que implica una creença fervent en la superioritat del país i una lleialtat desmesurada cap a ell.
Formació de la identitat nacional miniatura|Els noruecs celebren el dia nacional miniatura|L'antic president d'Itàlia Carlo Azeglio Ciampi honra la bandera de la República de Cispadane, primera bandera italiana, durant el Dia del Tricolor el 7 de gener de 2004 a Reggio Emilia. La identitat nacional no és una característica innata, sinó que es construeix socialment. No existeix una definició consensuada sobre què constitueix la identitat nacional. Aquesta pot sorgir de la presència d'elements compartits en la vida quotidiana, com ara símbols nacionals, llengües, colors, història de la nació, vincles de sang, cultura, música, cuina, ràdio, televisió, etc. Sota diferents influències socials, les persones integren la identitat nacional a les seves pròpies identitats, adoptant creences, valors, suposicions i expectatives que s'alineen amb aquesta identitat. Aquelles que s'identifiquen amb la seva nació consideren significatius els valors i creences nacionals i els tradueixen en pràctiques quotidianes.
Existeixen tres escoles principals per definir la identitat nacional. Els essencialistes veuen la identitat nacional com a fixa, basada en l'ascendència, la història d'una llengua comuna, l'ètnia i les visions del món (Connor 1994; Huntington 1996 ). Els constructivistes creien en la importància de la política i l'ús del poder per part dels grups dominants per obtenir i mantenir un estatus privilegiat a la societat (Brubaker, 2009; Spillman, 1997; Wagner-Pacifici i Schwartz, 1991 ). Finalment, l'escola d'identitat cívica se centra en els valors compartits sobre els drets i la legitimitat de les institucions estatals per governar.
Alguns estudiosos van investigar com la cultura popular es connecta amb el procés de construcció de la identitat. Alguns van trobar que els gèneres musicals contemporanis poden enfortir la identitat ètnica augmentant el sentiment d'orgull ètnic.
Conceptualització El politòleg Rupert Emerson va definir la identitat nacional com "un cos de persones que senten que són una nació". Aquesta definició d'identitat nacional va ser avalada pel psicòleg social Henri Tajfel, que va formular la teoria de la identitat social juntament amb John Turner. La teoria de la identitat social adopta aquesta definició d'identitat nacional i suggereix que la conceptualització de la identitat nacional inclou tant l'autocategorització com l'afecte. L'autocategorització fa referència a identificar-se amb una nació i veure's com a membre d'una nació. La part afectiva es refereix a l'emoció que una persona té amb aquesta identificació, com ara un sentiment de pertinença o un vincle emocional cap al seu país. La mera consciència de pertànyer a un grup específic invoca emocions positives sobre el grup i condueix a una tendència a actuar en nom d'aquest grup, fins i tot quan els altres membres del grup són de vegades desconeguts personalment.
La identitat nacional requereix el procés d'autocategorització, i implica tant la identificació d'in-grup (identificar-se amb la pròpia nació) com la diferenciació de grups externs (altres nacions). Les persones s'identifiquen amb una nació i formen un grup en el reconeixement de punts en comú com ara tenir una descendència i un destí comú. Al mateix temps, veuen les persones que s'identifiquen amb una nació diferent com a grups externs. La teoria de la identitat social suggereix una relació positiva entre la identificació d'una nació i la derogació d'altres nacions. Les persones participen en les comparacions entre grups identificant-se amb la pròpia nació i tendeixen a derogar els grups externs. No obstant això, diversos estudis han investigat aquesta relació entre la identitat nacional i la derogació dels seus països i van trobar que identificar-se amb la identitat nacional no necessàriament resulta en una derogació fora del grup.
La identitat nacional, igual que altres identitats socials, genera emocions com l'orgull i l'amor per la pròpia nació, així com un sentit de responsabilitat cap a la resta de ciutadans. La socialització d'aquesta identitat, incloent-hi l'orgull nacional i la percepció d'excepcionalitat del país, afavoreix l'harmonia entre els diferents grups ètnics. Un exemple d'això es pot veure als EUA, on la integració de diversos grups ètnics dins de la identitat general de ser nord-americà uneix les persones a través d'un orgull nacional compartit i un sentiment de pertinença als EUA, contribuint així a la reducció dels conflictes ètnics.
Des del punt del dret internacional, la identitat nacional sobirà no podria estar subjecta a una regulació o revisió del tractat, i qualsevol tractat internacional que tingui com a objectiu crear o canviar la identitat nacional de l'estat sobirà sembla violar els drets de jus cogens de la nació. El tractat de revisió de la identitat nacional podria estar subjecte a l'extinció d'acord amb l'article 53 de la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats (que diu: " Un tractat és nul si, en el moment de la seva celebració, entra en conflicte amb una norma imperativa de caràcter general). dret internacional ". Qualsevol privació o revisió de la identitat nacional sobirana sembla constituir un etnocidi. La identitat nacional no podria estar subjecta a imposició, revisió o privació sota cap circumstància.
Salència La identitat nacional pot ser més notable quan la nació s'enfronta a enemics externs o interns i desastres naturals. Un exemple d'aquest fenomen és l'augment del patriotisme i la identitat nacional als Estats Units després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001. La identitat de ser nord-americà és destacada després dels atacs terroristes i s'evoca la identitat nacional nord-americana. Tenir una amenaça comuna o un objectiu comú uneix les persones en una nació i millora la identitat nacional.
El sociòleg Anthony Smith argumenta que la identitat nacional té la característica de continuïtat que es pot transmetre i persistir a través de generacions. En expressar els mites de tenir una descendència comuna i un destí comú, es millora el sentit de pertinença de la gent a una nació. No obstant això, les identitats nacionals poden desaparèixer amb el temps a mesura que més persones viuen en països estrangers durant més temps, i pot ser desafiat per identitats supranacionals, que es refereix a identificar-se amb un grup més inclusiu i més gran que inclou persones de diverses nacions.
La investigació sobre l'experiència d'estudi a l'estranger que es va centrar en els efectes dels estereotips nord-americans va trobar que els estudiants nord-americans s'enfrontaven a reptes per connectar amb el seu país d'acollida durant la seva experiència d'estudi a l'estranger a causa dels estereotips de la identitat americana. Un estereotip que va afectar la seva experiència va estar relacionat amb la política durant les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 de Donald Trump. Un estudi va trobar que els estudiants es desvindrien, allunyarien, evitarien, assimilen o desafiarien la seva identitat o cultura d'acollida en resposta a les interaccions a les quals s'enfrontaven. Aquestes idees preconcebudes de la cultura d'acollida, i fins i tot dels nord-americans, afecten la capacitat de persones de diferents orígens d'entendre's i acceptar-se mútuament com a individus, en lloc de l'estereotip d'un grup cultural.
Gent Les persones són el concepte bàsic d'una identitat nacional. Però les persones es poden identificar i construir mitjançant diferents lògiques del nacionalisme. Els exemples van des del moviment Völkisch fins a les repúbliques populars.
Consciència nacional miniatura|Bandera americana com a símbol nacional