Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Mìlhüsa, Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est. Pertany a la regió històrica d'Alsàcia, de la qual és la segona ciutat més gran després d'Estrasburg. L'any 1999 el municipi tenia 112.002 habitants, i l'aglomeració urbana 234.445, cosa que el fa el municipi més gran de l'Alt Rin.
Limita al nord-oest amb Pfastatt i Lutterbach, al nord amb Kingersheim i Wittenheim, al nord-est amb Illzach, a l'oest amb Morschwiller-le-Bas i Hochstatt, a l'est amb Sausheim, al sud-oest amb Brunstatt, Didenheim, Zillisheim, al sud amb Riedisheim, Zimmersheim i Eschentzwiller i al sud-est amb Rixheim i Habsheim. El nom, d'origen alemany (en dialecte alsacià és Mihlhüsa, tot i que hi ha altres variants ortogràfics del nom lleugerament diferents perquè no està normalitzada la forma d'escriptura de la llengua), vol dir «cases del molí». L'aeroport de Basilea-Mulhouse-Friburg és alhora l'aeroport de la ciutat veïna de Basilea (Suïssa).
La ciutat de Mülhausen, conformada en forma de república des de la Pau de Westfàlia de 1648 que va cloure la Guerra dels Trenta Anys va ser incorporada a França el 1798 i des d'aleshores el seu nom oficial és Mulhouse.
Toponímia El nom Mulhouse és l'adaptació francesa del nom alemany Mülhausen (de Mühl: molí i Hausen: cases), que significaria Les cases del (o a) el molí. L'any 803, la ciutat apareix amb el nom de 'Mulinhuson. De l'any 1347 al 1798, era coneguda com a Stadtrepublik Mülhausen (literalment República urbana o Ciutat-república de Mulhouse), traduïda habitualment al francès com a République de Mulhouse. Quan la Ciutat-república va signar el tractat d'adhesió a França, el seu nom no es va gal·litzar inicialment, i es va convertir en la comuna francesa de Mulhausen. El 1848, el seu nom es va gal·litzar a Mulhouse, encara que nom alsacià (Mìlhüsa) i alemany encara s'utilitza als països de parla alemanya. Del 1871 al 1918, les autoritats imperials alemanyes la van rebatejar com a Mülhausen im Elsass per distingir-la de la seva homònima Mühlhausen a l'estat de Turíngia. Va tornar al seu nom francès quan Alsàcia-Lorena es va reincorporar a la República Francesa el 1919.
Districtes Mulhouse està dividida en 15 districtes o grups de districtes: Dornach (5.801 habitants): És un antic municipi annexionat a Mülhausen el 1914. De caràcter rural, és un dels districtes rics de la ciutat. Coteaux (9.136 habitants): És una zona franca, destinada a fomentar-hi l'establiment de noves empreses. Així és com la ciutat va desenvolupar-hi el parc empresarial més gran, anomenat Parc des Collines. El pla urbanístic va ser dissenyat per l'arquitecte Marcel Lods. Haut-Poirier (4.712 habitants): Aquest districte també es coneix com a Illberg, que significa "muntanya de l'Ill" en alemany, perquè està situat en un turó que voreja el riu Ill. Acull el campus d'Illberg de la Universitat de l'Alta Alsàcia. També és en aquest districte on es troben la majoria de les principals instal·lacions esportives de la ciutat. Centre històric (Mulhouse Vell) (5.324 habitants): El nucli antic és el cor d'aquest districte, que s'estén al sud cap a l'estació de tren de Mulhouse-Ville, cap al nord cap a la Plaça i el carrer Franklin, cap a l'est al voltant del districte de Porte Jeune i cap a l'oest fins al districte de la Fonderie. Al cor del districte es troba una de les joies de la ciutat: la Plaça de la Réunion, amb el seu ajuntament del segle XVI i el Temple de Sant Esteve. L'escena cultural i turística és diversa, amb la presència de diversos museus i teatres. El sector serveis representa la majoria dels llocs de feina en aquesta zona predominantment residencial, serveis públics i botigues. La Fonderie (5.646 habitants): Deu el seu nom a l'establiment, a partir del 1826, d'una important obra mecànica per part de l'industrial André Koechlin que actualment allotja el campus de La Fonderie de la Universitat de l'Alta Alsàcia. El Pericentre (23.901 habitants): En sentit estricte, aquesta zona engloba els sectors Briand-Franklin, La Cité, Fridolin i Wolf-wagner, que comparteixen les característiques comunes de ser antigues urbanitzacions obreres que es remunten al període d'industrialització de la ciutat. També tenen una densitat de població molt alta (15.970 habitants/km² en comparació amb els 4.883 habitants/km² del conjunt de la ciutat de Mülhausen), no tenen grans espais verds estructurants i concentren dificultats socials. Està classificat com a barri prioritari segons la política urbana (QPPV). Aquest districte inclou el carrer Franklin, l'avinguda Aristide Briand, la plaça més gran de la ciutat (Plaça Franklin), una ciutat jardí i l'església de Saint-Fridolin. Està travessat pel canal de desguàs del riu Ill i l'avinguda de Colmar. Rebberg (7.400 habitants): Aquest districte es caracteritza per una orografia d'alts turons que formen l'extrem nord de la regió de Sundgau. Domina la resta de Mülhausen i la plana d'Ochsenfeld al nord-est, així com el massís forestal de Hardt a l'est. És un districte eminentment burgès, els seus orígens es troben en l'auge de la indústria tèxtil. Fins i tot avui, s'hi poden trobar nombroses cases grans, cadascuna amb un estil arquitectònic diferent amb influències de diversos períodes. Drouot-Barbanègre (5.232 habitants): Aquest districte comprèn les dues antigues casernes de Drouot i Barbanègre, convertides en habitatges i en un poble artesanal. També inclou habitatges adjacents amb un complex d'edificis d'habitatge social amb més de 600 unitats de baix cost) construïdes a la dècada de 1930 ("Le Drouot"). Un canal que connecta el canal Roine-Rin amb el districte Europe-Nouveau Bassin separa el subdistricte de Barbanègre del subdistricte de Drouot. Europe-Nouveau Bassin (8.155 habitants): Aquest districte està dividit en dos subdistrictes: la zona d'Europe al voltant de la Torre Europa és eminentment un districte financer, un centre comercial i un centre administratiu. També és el principal centre d'intercanvi per a les línies de tramvia de la ciutat. Limita amb el centre històric a la Porte Jeune, el centre neuràlgic del centre de la ciutat. La Nouveau Bassin està dedicada principalment a l'oci amb una presència important del sector serveis. Nordfeld (6.280 habitants): És principalment una zona residencial situada al voltant del parc Salvator i que s'estén cap a l'est fins a l'avinguda Alphonse Juin. Prop del parc Salvator i de l'avinguda Salengro, en particular, hi ha nombroses mansions i edificis d'apartaments. Brustlein (4.064 habitants): El districte barreja zones residencials i de grans empreses (Clemessy, diari "l'Alsace", DMC), és el districte emblemàtic de la història industrial de la ciutat i té una densitat de població inferior a la mitjana de la ciutat. Daguerre (5.810 habitants): El districte limita aproximadament a l'oest amb la línia ferroviària Estrasburg-Basilea, al nord amb part de l'avinguda François-Mitterrand i el començament de l'avinguda Aristide-Briand, a l'est amb el bulevard de la Marne i, finalment, al sud amb el bulevard Stoessel. Alguns dels habitatges més antics daten del període 1880-1920 al voltant de l'avinguda de Lutterbach i el carrer Daguerre. Els altres edificis del districte daten de la segona meitat del segle XX. Aquestes construccions modernes van substituir antigues fàbriques, que foren enderrocades. Aquest és el cas de l'imponent complex d'habitatges conegut com a "Pierrefontaine", dissenyat a la dècada de 1970 per l'arquitecte de Mülhausen François Spoerry al lloc d'una antiga fàbrica tèxtil. Avui dia, el districte de Daguerre és principalment una zona residencial. Doller (4.897 habitants): És una zona urbanitzada a finals del segle XIX a prop de l'estació de mercaderies de Mülhausen-Nord construïda durant aquest període. Bourtzwiller (població 20.424): És el districte més poblat de la ciutat després del Pericentre. Els seus orígens es remunten a finals del segle XVIII. En aquella època, l'industrial Sébastien Burtz va establir-hi una fàbrica de rajoles, al voltant de la qual es va desenvolupar un llogaret, prenent el nom de l'empresari: primer Burtzdorf, després Bourtzwiller. El 1798, quan Mülhausen es va convertir en ciutat francesa, Bourtzwiller va ser inclòs al municipi d'Illzach. El 1928, es va separar d'Illzach per convertir-se en un municipi independent. Molt afectada pels bombardejos al final de la Segona Guerra Mundial, la petita ciutat, que aleshores tenia una població de 3.900 habitants, va votar en un referèndum el 1947 per ser annexionada a Mülhausen.
Demografia Les dades de població de la taula fan referència a la comuna de Mülhausen pròpiament dita en els anys indicats. Va absorbir l'antiga comuna de Dornach el 1914 i Bourtzwiller el 1947:
Administració El municipi de Mülhausen és una subprefectura, el centre administratiu del districte de Mulhouse. És una de les subprefectures més poblades de França. Llista d'alcaldes de Mulhouse
Llocs d'interès Temple de Sant Esteve. Situat a la plaça de la Reunion és el temple protestant més alt de França amb 97 metres. Hôtel de Ville (1552). Edifici construït el 1553 en estil renaixentista renà i que va allotjà l'ajuntament de la ciutat fins el 1958. El 1929 fou designat monument històric i actualment acull el museu d'història de la ciutat. Michel de Montaigne el va descriure el 1580 com un "esplèndid palau daurat". És conegut per les pintures trompe-l'œil i les imatges d'al·legories que decoren les façanes d el'edifici. Torre de Bollwerk. Un dels pocs vestigis que resten de la muralla que envoltava la ciutat des del 1220. Completament obsoleta a principis del , va ser enderrocada gradualment a partir del 1809. La torre fou catalogada com a monument històric el 1906. Plaça de la Bourse i l'edifici de la Société Industrielle de Mulhouse (segle XIX) Museu Nacional de l'Automòbil (col·lecció Schlumpf). Té la col·lecció d'automòbils exposada més gran i conté la col·lecció de vehicles Bugatti més gran i completa del món. Cité du Train. Situat al districte de Dornach, és el museu ferroviari més gran d'Europa. Museu de l'Electricitat (Electròpolis) Museu de Belles Arts Museu de Tèxtils Estampats (Musée de l'impression sur étoffes) Parc Zoològic i Botànic. Creat el 1868 per iniciativa d'un grup d'industrials filantrops de Mulhouse, és propietat de la ciutat des del 1893. Té una extensió de 25 hectàrees i reuneix més de 1.200 animals i més de 3.000 varietats de plantes.
Personatges il·lustres
Johann Heinrich Lambert (1728-1777), matemàtic, físic, astrònom i filòsof. Va demostrar que el nombre π és irracional. Napoléon Henri Reber (1807-1880), compositor. Charles Frédéric Girard (1822-1895), metge i zoòleg. Jean Benner (1836-1906), artista. Emmanuel Benner (1836-1896), pintor i dibuixant acadèmic. Charles August Nicot (1843-1899), cantant d'òpera (tenor). Marie Charles René León de Maupeou (1846-1923), compositor del Romanticisme. Léon Ehrhart (1854-1875), compositor. Alfred Dreyfus (1859-1935), oficial militar jueu d'origen alsacià. Fou el centre del conflicte social i polític de l'anomenat afer Dreyfus. Charles Martin Loeffler (1861-1935), compositor i violinista. Pierre Weiss (1865-1940), físic que va desenvolupar la teoria dels dominis del ferromagnetisme l'any 1907. Alfred Werner (1866-1919), químic reconegut com el fundador de la Química de coordinació. Va guanyar el Premi Nobel de Química de l'any 1913. Henri Zislin (1875-1958), escriptor i il·lustrador. Fred Barlow (1881-1951), compositor. Lucien Gander (1884-1960), polític i alcalde de Mülhausen. Marg Moll (1884-1977), escultora, pintora i autora. Jean Keppi (1888-1967), polític autonomista. Arthur Hermann (1893-1958), gimnasta artístic guanyador d'una medalla olímpica als Jocs Olímpics d'Anvers i París.