miniatura|Dansa dels Porrots, "costat" miniatura|Dansa dels Porrots, "filera" miniatura|Dansa dels Porrots, "ferms" miniatura|Dansa dels Porrots, "genoll" La Dansa dels Porrots és un ball tradicional de Silla (l'Horta Sud), on es balla tots els anys el dia 6 d'agost, que és la festa grossa del poble, en honor al Santíssim Crist. També es balla a Picassent, on es coneix com Dansa dels Bastonots, tot i que algunes figures es formen de manera diferent.

Es tracta d'una dansa bèl·lica, ballada en grups de 8 balladors o balladores, que porten una indumentària que evoca els antics guerrers grecoromans, així com una corona de llorer al cap, i armats amb un bastonot o porrot, que dona nom a la dansa. Al llarg de la dansa, acompanyada per una melodia de dolçaina i tabalet, els balladors van formant unes figures, de trets pantomímics i acrobàtics especialment singulars, que representen una lluita guerrera.

S'ha especulat sobre un origen grecoromà de la Dansa dels Porrots, tot i que no hi constància segura que s'haja ballat abans del . Al segle XIX i prinicpis del XX, sovint se l'anomenva dansa d'Alcides, fent referència a Heracles o Hèrcules. Podria per tant haver sorgit de l'afició per la mitologia greco-romana típica dels segles XVI i XVII, que tanta empremta deixà en la literatura, escultura, pintura i arquitectura.

Nombrosos indicis (de Silla i d'altres pobles valencians) apunten a que al segle XIX la dansa d'Alcides culminava en una Muixeranga, formada en part pels mateixos balladors. També guarda una relació estreta amb el Ball de Torrent.

Tot i que Heracles tradicionalment representa l'ideal de la força viril, antigament la dansa era ballada també per dones. Aquesta costum fou recuperada l'any 1991, des d'aleshores nombroses dones i xiquetes ballen els Porrots tots els anys.

Tocata de dolçaina La tocata de la dolçaina és prou viva, amb molts tresets ràpids i l'ús en la segona meitat del registre agut. En haver de repetir-se vàries voltes, suposa una prova d'habilitat i resistència per als dolçainers. En opinió dels dansadors més vells, el cèlebre Joan Blasco, que la interpretà dels anys 50 fins als 80, és qui la tocà amb major facilitat i mestria. Es conserven diferents versions escrites des del segle XIX, amb diferències melòdiques significatives, tot i que els trets generals han canviat poc - generalment la melodia gira al voltant dels acords de tònica i dominant, indicant que segurament la melodia no siga anterior al segle XVIII.

Figures Les diferents figures que formen els balladors són: pas militar: avançant en dues fileres, el cap de cadascuna roda pel costat i es situa a la cua de la filera costat: els balladors s'inclinen en sentit contrari a l'adversari de l'altra filera, recolzant-se sobre el porrot amb actitud desafiant costat i costat: com la figura anterior, però creuant els peus genoll: una filera esquerra assenyala als oponents de la dreta, que recolzen una cama sobre els genolls dels de l'esquerra mentre alcen el porrot barba: els balladors de la filera esquerra alçen el porrot, mentre els de la dreta es col·loquen el porrot en la barbeta navaixa: inclinar-se al costat oposat al company i estirar el porrot cap endavant assenyalar: els balladors de la dreta deixen el porrot a terra i apunten amb un braç cap avant; els de l'esquerra alçen el porrot amb les dues mans amenaçar: el cap i la cua de cada filera es miren, amb el porrot a terra; el que quede a l'esquerra serà el botador, i el de l'esquerra l'empomador pegar: botadors i els empomadors corren a enfrontar-se amb els oponents; els empomadors s'inclinen cap arrere i fan tremolar les mans, mentres els botadors alçen el puny sobre el cap dels empomadors i simulen que els colpegen bot a la cintura: els empomadors es queden quets i els botadors boten i pugen a la seua cintura bot a l'esquena: l'empomador s'inclina i el botador bota i puja al seu llom, alçant el porrot en senyal de triomf bot d'alt: el botador bota dalt de l'empomador i l'agarra dels muscles, mentre l'empomador el subjecta de les cuixes

Referències

Fonts

Olivares Torres, Enric, Festes Majors a l'Horta. Cavalcades, processons i danses en la memòria de la Casa Insa, Universitat de València, 2024.

Categoria:Cultura de Picassent Categoria:Silla Categoria:Danses del País Valencià