Philippe Henri Pierre Jean-Baptiste, va ser un compositor i director d'orquestra belga.De geboorteakte Gent 1845 nr. 3086 vermeldde voornamen Philippus Henricus Petrus Joannes Baptista Va publicar les seves primeres obres sota el pseudònim de H. Lübner.
Biografia Era fill de Marina Catharina Adelaide Lebrun i del sastre Philippus Jacobus Waelput. Karel Miry va ser el seu primer professor de música al "St. Barbara College de Gant". Després va començar a estudiar literatura i filosofia a la Universitat de Gant. Més o menys a la mateixa època va estudiar harmonia amb François-Joseph Fétis i orquestració amb Charles Hanssens Jr. al Conservatori reial de Brussel·les. El 1866 va guanyar un premi de composició. Tot i que va escriure les seves primeres obres sobre textos francesos, més tard es va convertir en un ardent seguidor de Peter Benoit. El 1867 va guanyar el Prix de Rome per la seva cantata El bosc.
Waelput va ser cofundador i director del Teatre Reial Flamenc de Brussel·les (1866-1867). Després d'una breu estada a Alemanya, va ser professor de composició i director del Conservatori Municipal de Música de Bruges de 1869 a 1871.
Va organitzar una sèrie de concerts folk a Bruges i també va ser director dels Concerts populars i de la "Musique Classique" de Brussel·les. Ja el juliol de 1871 va presentar la dimissió després d'un conflicte amb l'ajuntament de Bruges. Igual que Karel Miry, el 1871 no va ser nomenat director del Conservatori Reial de Gant a causa de les seves conviccions flamenques. Després va deixar el país i va estar actiu durant diversos anys a La Haia, Cherbourg, Boulogne-sur-Mer, Dijon, Douai, Issoudun, Fécamp i Lille, entre d'altres. Després del seu retorn a Bèlgica va ser director de l'orquestra de la "Grote Schouwburg" de Gant (1875-1878 i 1882-1885) i també director del "Théâtre Royal" d'Anvers (1879-1880). El 1879 esdevingué professor d'harmonia, contrapunt i fuga al Conservatori Reial Flamenc d'Anvers.
Hendrik Waelput és considerat un dels representants de l'escola flamenca; A més, gràcies a Edward Blaes, també se l'anomena "Schubert flamenc". Com a compositor va escriure dins de diferents gèneres.
Composicions Obres per a orquestra 1865 Concerto symphonique, per a flauta i orquestra 1870 Eerste Symfonie in d 1875 Tweede Symfonie en mi bemoll major 1875 Derde Symfonie in b 1875 Vierde Symfonie "Nationale", en do major 1881 Hulde aan Conscience Agneessens, obertura Feestouverture Ouverture de Concert per a petita orquestra en do Kwartentanz Serenade, per a flauta i orquestra Suite Romance per a trompa i orquestra Marche des Geux (Homenatge als Captaires), Marxa Festiva Vijfde symfonie (inacabat; només hi ha una part cantabile)
Cantates i música sacra 1867 Het woud, cantata - text: Karel Versnaeyen, 1r. Prix de Rome 1867 De Wind, cantata - text: Emmanuel Hiel 1871 Cantata Memlinc per a la descoberta de l'estàtua del famós pintor Hans Memling (1430?-1494) a Bruges 1872 Cantata De Zegen der Wapens - text: Eugene van Oye 1876 De Pacificatie van Gent, cantata per a cor mixt i orquestra (composta amb motiu de les festivitats de Gant el 1876 per commemorar el 300è aniversari del tractat de pau entre les regions d'Holanda i Zelanda, Willem van Orange i els seus aliats de la resta dels Països Baixos (1576)) - text: Emmanuel Hiel Stabat Mater Teatre musical Opera's Completat a títol actes estrena llibret 1865 La ferme du diable 1865, Gant Victor Wilder i Ernest Houdet 1868 Berken de Diamantslijper 4;empreses 1868, Anvers (ciutat) Karel Versnaeyen 1881 Stella 14 de març 1881, Brussel·les, Vlaamse Schouwburg Isidoor Teirlinck i Reimond Stijns
Música vocal 1872 Zes gedichten - text: Eugeen van Oye 1878 Minne- en wiegelied - text: Eugeen van Oye Afscheid Helpt nu uzelf (De Tiende Penning) In de duinen Jeugd en liefde Tabakslied Wilhelmus (segons la versió "De Schelde" de Peter Benoit) Música de cambra Andante Cantabile per a 4 violes Strijkkwintet Homenatge Hi ha un carrer Hendrik a Gant Hi ha un carrer Hendrik a Bruges
Referències
Bibliografia Geïllustreerd muzieklexicon, editat pel Sr. G. Keller i Philip Kruseman, col·laboració amb Sem Dresden, Wouter Hutschenruijter (1859-1943), Willem Landré, Alexander Voormolen i Henri Zagwijn; publicat el 1932/1949 per J. Philip Kruseman, La Haia; pàgina 876 Jozef Robijns, Miep Zijlstra: Algemene muziek encyclopedie, Haarlem: De Haan, 1979-1984, ISBN 978-90-228-4930-9, part 10, pàgina 195, contribució d'A.Corbet Flavie Roquet: Lexicon Vlaamse componisten geboren na 1800, Roeselare: Roularta Books, 2007. 946 p., pàgina 899 ISBN 978-90-8679-090-6 Luc Leytens: Hendrik Waelput, Hendrik Waelput, een vergeten componist, a: Kaderblad Jeugd en Muziek Vlaanderen, setembre de 1985, núm. 1–5 August Louis Marcel Corbet: Hendrik Waelput, a: General Music Encyclopedia, dl. 10, Weesp, 1984, pàg. 195. Bernard Leon Huys: Waelput, a: National Biographical Dictionary, vol. 7, Brussel·les, 1977, pàg. 1037-1043. Edward De Vynck: Henry Waelput, Brussel: Palais des Académies, 1935. 125 p. C. Bergmans: Philippe-Henri-Pierre-Jean-Baptiste Waelput, a: Le Conservatoire royal de Musique de Ghent, Gant, 1901, p. 437-441. Arthur Pougin: Waelput (Henri)'', a: Biografia universal dels músics i bibliografia general de la música de François-Joseph Fétis, Suplement i Complement, publicat sota la direcció d'Arthur Pougin, dl. 2, Paris, 1880, pàg. 641.
Categoria:Directors d'orquestra belgues Categoria:Pedagogs musicals belgues Categoria:Morts a Gant Categoria:Compositors flamencs Categoria:Músics de Gant Categoria:Compositors belgues del segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1845