La campanya dels U-boot a la Mediterrània va tenir lloc entre el 21 de setembre de 1941 i el 19 de setembre de 1944 durant la Segona Guerra Mundial. Malta era una base britànica activa situada estratègicament a prop de les rutes de subministrament d'Europa al nord d'Àfrica. Els combois de subministrament de l'Eix a través del mar Mediterrani van patir greus pèrdues, que al seu torn van amenaçar la capacitat de lluita dels seus exèrcits al nord d'Àfrica. Els Aliats, en canvi, van poder mantenir els seus proveïts. La Kriegsmarine va intentar aïllar Malta, però més tard va concentrar les seves operacions de submarins a interrompre les operacions de desembarcament aliades al sud d'Europa.

Uns 60 submarins alemanys van fer el perillós pas al mar Mediterrani a partir de 1941. Només un va completar el viatge en ambdós sentits.Paterson (2007) p. 19, 182 Karl Dönitz, el comandant en cap dels submarins, Befehlshaber der Unterseeboote (BdU) sempre es va mostrar reticent a enviar els seus vaixells al Mittelmeer, però va reconèixer que els colls d'ampolla naturals com l'estret de Gibraltar feien més probable que es trobessin i s'ataquessin els vaixells aliats, més que no pas confiar en trobar-los al vast oceà Atlàntic.

Els submarins van ser enviats per ajudar els italians, encara que molts van ser atacats a l'estret de Gibraltar i nou van ser enfonsats mentre intentaven el pas i deu més van resultar danyats. El Mediterrani és una massa d'aigua clara i tranquil·la que dificultava la fugida dels submarins.Paterson, 11th photo caption, between pages 74 and 75 Finalment, l'Eix va fracassar en el seu objectiu.

Experiència prèvia La Kriegsmarine havia adquirit alguns coneixements de la zona. Dönitz era un oficial a bord de l' que havia estat enfonsat a la regió durant la Primera Guerra Mundial.Paterson, p. 6 Els submarins també havien servit durant la Guerra Civil espanyola. Els republicans, amb dotze submarins, es van oposar als nacionals, que no en tenien; per tant, la presència dels submarins alemanys va ser molt benvinguda. Els dos primers vaixells, l'U-33 i l'U-34, amb el nom en clau "Exercici d'Entrenament Ursula", van sortir de Wilhelmshaven el 20 de novembre de 1936. Els dos submarins van navegar pel Canal de la Mànega i es van lliscar al Mediterrani la nit del 27 de novembre. Aviat estaven en acció, l'U-34 va disparar un sol torpede contra un destructor republicà el vespre de l'1 de desembre. El projectil va fallar, impactant contra les roques. El vaixell, sota el comandament del Leutnant zur See Harald Grosse, ho va tornar a intentar els dies 5 i 8 de desembre, amb igual manca d'èxit. L'U-33 no se'n va sortir millor; el seu comandant estava frustrat per l'absència d'identificació d'objectius o moviment defensiu de les seves víctimes previstes. Només un vaixell va ser enfonsat pels submarins, el submarí republicà C-3, que va ser atacat per l'U-34 el 12 de desembre.

Els primers anys L'octubre de 1939, Dönitz havia decidit utilitzar tres vaixells de més llarg abast per interceptar els primers combois aliats de la guerra. L'U-25, l'U-26 i l'U-53 havien de trobar-se al sud-oest d'Irlanda abans d'intentar forçar l'estret i atacar els combois a la Mediterrània. Les coses no van trigar en anar malament, i l'U-25 va ser desviat cap a un comboi al sud-oest de Lisboa. Després d'un atac de torpedes abortat contra un vaixell de vapor el 31 d'octubre, Viktor Schütze, comandant de l'U-25, va sortir a la superfície i va procedir a enfonsar el seu objectiu amb el foc del seu canó de coberta. Aquesta actuació va provocar una esquerda en una part vital del submarí, obligant el vaixell a tornar a Alemanya. L'U-53 es va quedar sense combustible després de fer ombra a un comboi al golf de Biscaia i també es va veure obligat a tornar. L'U-26 , es va veure obligat per una combinació de temps inadequat, reflectors i patrulles antisubmarines britàniques, a abandonar un intent de posar mines prop del port de Gibraltar. El vaixell va navegar per l'estret a la superfície, tot i que va reclamar un vaixell solitari enfonsat al Mediterrani. Aquest "enfonsament" no va ser confirmat per l'anàlisi de la postguerra.

L'U-26 va tornar a través de l'estret, arribant a Wilhelmshaven el 5 de desembre de 1939; l'únic submarí que va entrar i sortir del Mediterrani a la guerra.Paterson, p. 19, 182. Aquesta missió es va resumir al Diari de guerra de BdU Kriegstagebuch (KTB).

Va ser un error enviar U-25 , U-26 i U-53 al Mediterrani. L'U-25 va haver de tornar abans d'arribar-hi, l'U-53 no va accedir i l'U-26 gairebé no va trobar cap vaixell que valgués la pena esmentar. Aquesta patrulla mostra tots els inconvenients d'un pas llarg cap a fora.|KTBPaterson, p. 20

Molts dels atacs esmentats van ser accions amb canons o abordatges ("ramming"), especialment a l'extrem oriental de la Mediterrània. Això va ser perquè l'objectiu potencial era "indigne o [un] objectiu de torpede difícil".Paterson, 23rd photo caption between pages 74 and 75

Afrika Korps La 23a Flotilla d'U-boot es va establir el setembre de 1941 per interceptar la navegació costanera que proveïa les forces aliades en el setge de Tobruk. Els submarins patrullaven el Mediterrani oriental des de la base de la 23a Flotilla a l'illa de Salamina a Grècia. El 7 de desembre, el control de la 23a Flotilla va ser transferit de Kernével al Comandant en Cap al Sud (Oberbefehlshaber Süd, OB Süd) Albert Kesselring. Es van establir bases addicionals a Pula a Croàcia i La Spezia al nord d'Itàlia a mesura que més submarins van ser destinats al Mediterrani, fins que el focus es va desplaçar a l'Atlàntic occidental a través dels Segons Temps Feliços.Blair (1996) pp.395-404

L'U-371 va passar l'Estret de Gibraltar el 21 de setembre de 1941.Blair (1996) pp.735–736 L'U-559 va travessar l'estret el 26 de setembre de 1941, i va enfonsar l'HMAS Parramatta el 27 de novembre, el Shuntien de 3.059 tones del comboi TA 5 el 23 de desembre i el Warszawa de 2.487 tones del comboi AT 6 el 26 de desembre. L'U-97 va travessar l'estret el 27 de setembre de 1941, va enfonsar el Samos de 1.208 tones i el Pass of Balmaha de 758 tones el 17 d'octubre. L'U-331 va travessar l'estret el 30 de setembre, va destruir una nau de desembarcament britànica de 372 tones el 10 d'octubre i va enfonsar l' el 25 de novembre de 1941.Blair (1996) pp.399&736 L'U-75 va travessar l'estret el 3 d'octubre, va enfonsar dues naus de desembarcament britàniques de 372 tones el 12 d'octubre i va enfonsar el Volo de 1.587 tones del comboi ME 8 abans de ser enfonsat per l'escorta del comboi el 28 de desembre de 1941.Blair (1996) pp.403, 735–736 L'U-79 va travessar l'estret el 5 d'octubre, va danyar l' el 21 d'octubre i va ser enfonsat el 23 de desembre de 1941 pels destructors de la Royal Navy. L'U-205 va travessar l'estret l'11 de novembre de 1941. L'U-81 va travessar l'estret el 12 de novembre i va enfonsar l' el 13 de novembre de 1941.Blair (1996) pp.396–397, 736 L'U-433 va ser enfonsat prop de Gibraltar el 16 de novembre de 1941 per l'. L'U-565 va travessar l'estret el 16 de novembre de 1941. L'U-431 va travessar l'estret el 24 de novembre de 1941 i va danyar el Myriel de 3.560 tones el 13 de desembre. L'U-557 va travessar l'estret el 26 de novembre, va enfonsar el Fjord de 4.032 tones el 2 de desembre, després va enfonsar l' el 15 de desembre i va ser enfonsat el 16 de desembre de 1941 per la torpedinera italiana Orione.Blair (1996) p. 400, 736 L'U-562 va travessar l'estret el 27 de novembre de 1941 and i va enfonsar el Grelhead de 4.274 tones el 2 de desembre. L'U-95 va ser torpedinat pel submarí holandès O 21 mentre passava Gibraltar el 28 de novembre de 1941. L'U-652 va travessar l'estret el 29 de novembre de 1941, va enfonsar el Saint Denis de 1.595 tones el 9 de desembre i el Varlaam Avanesov de 6.557 tones el 19 de desembre. L'U-372 va travessar l'estret el 8 de desembre de 1941, L'U-375 va travessar l'estret el 9 de desembre de 1941, L'U-453 va travessar l'estret el 9 de desembre de 1941, i va enfonsar el vaixell espanyol Badalona el 13 de desembre. L'U-374 va enfonsar el vaixell d'arrossegament HMS Lady Shirley i el iot de patrulla HMS Rosabelle mentre passava per Gibraltar el 10 de desembre de 1941Blair (1996) p. 403, 716–719 i va ser torpedinat per l' el 12 de gener de 1942.Taylor (1966) p.124 L'U-568 va travessar l'estret el 10 de desembre de 1941, i va enfonsar l' el 24 de desembre L'U-74 va travessar l'estret el 15 de desembre de 1941, L'U-77 va travessar l'estret el 16 de desembre de 1941, i va danyar l' el 12 de gener de 1942. L'U-83 va travessar l'estret el 18 de desembre de 1941, L'U-573 va travessar l'estret el 18 de desembre de 1941, i va enfonsar el Hellen de 5.289 tones el 21 de desembre. L'U-451 va ser enfonsat per Fairey Swordfishs del 812 Esquadró Naval Aeri mentre passava Gibraltar el 21 de desembre de 1941. L'U-133 va travessar l'estret el 21 de desembre de 1941, L'U-577 va travessar l'estret el 23 de desembre de 1941, i va ser enfonsat per un avió el 9 de gener de 1942.Taylor (1966) p.132 L'U-73 va travessar l'estret el 14 de gener, L'U-561 va travessar l'estret el 15 de gener de 1942,

Segons temps feliços La Spezia es va convertir en quarter general quan els submarins mediterranis es van reorganitzar com la 29a Flotilla d'U-boot el maig de 1942.

No es van assignar més submarins al Mediterrani des de mitjans de gener fins a principis d'octubre de 1942, quan la costa est. d'Amèrica del Nord semblava més productiva i l'Afrika Korps avançava amb èxit cap a Egipte. La 29a flotilla es va centrar en els combois que subministraven Malta i les forces britàniques a la costa egípcia. Per a operacions sostingudes, els submarins van passar aproximadament un terç del temps a les estacions de patrulla, un terç en trànsit cap a i des de la base per a l'aprovisionament i el reabastiment de combustible habituals, i un terç sotmès a una revisió important o reparació de batalla. L'objectiu de la 29a flotilla de vint submarins va permetre una patrulla rutinària de tres submarins de Salamina a la Mediterrània oriental i tres de La Spezia a la Mediterrània occidental. La pèrdua de l'U-372 i de l'U-568 en atacs sostinguts de dotze hores va demostrar la vulnerabilitat de les patrulles d'U-boot independents a un equip de destructors que podien caçar un U-boot submergit fins a esgotar l'aire i la bateria, en lloc de seguir endavant després d'un pocs atacs.Blair (1996) pp.645–654 L'U-73 va enfonsar l' l'11 d'agost de 1942. L'U-74 va ser enfonsat el 2 de maig de 1942 per avions i destructors. L'U-77 va enfonsar l' el 12 de juny. L'U-77 va enfonsar els velers Vassiliki el 22 de juliol, Toufic El Rahman el 24 de juliol, Fany el 30 de juliol i Saint Simon l'1 d'agost. L'U-77 va continuar patrullant la costa de Xipre, Palestina i el Líban danyant l'Adnan i enfonsant l'Ezzet el 6 d'agost, el Kharouf el 10 d'agost i el Daniel el 16 d'agost de 1942. L'U-81 va enfonsar el Caspian de 6.018 tones, el vaixell d'arrossegament francès Viking i els velers Bab el Faraq i Farouh el Kher el 16 d'abril de 1942. L'U-81 va enfonsar els velers Hefz el Rahman el 19 d'abril, Aziza i el Saadiah el 22 d' abril. Abril, i després Havre de 2.073 tones del comboi AT 49 el 10 de juny de 1942. L'U-83 va danyar el Crista de 2.590 tones el 17 de març de 1942, va enfonsar l'Esther de 100 tones i el Said de 231 tones el 8 de juny, el Typhoon de 175 tones el 9 de juny, el vaixell Q HMS Farouk el 13 de juny i el Princess Marguerite de 5.875 tones el 17 d'agost de 1942. L'U-97 va enfonsar el Memas de 1.755 tones i el Zealand de 1.433 tones del comboi Metril el 28 de juny de 1942, i va enfonsar el Marilyse Moller de 786 tones l'1 de juliol. L'U-133 va enfonsar l' el 17 de gener de 1942Blair (1996) pp.553–554 i es va enfonsar després de colpejar una mina davant de Salamina el 12 de març de 1942.Taylor (1966) p.116 L'U-205 va enfonsar el Slavol de 2.623 tones el 26 de març de 1942 i l' el 16 de juny de 1942.