La gota freda de 2024 al País Valencià va ser un episodi molt greu de gota freda (depressió aïllada en nivells alts) que va tenir lloc a partir del 29 d'octubre del 2024 i al llarg dels dies posteriors, principalment en les comarques del País Valencià de l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d'Utiel, com també amb magnitud significativa en altres indrets de l'Estat espanyol, especialment a Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia i Catalunya.
La virulència tant del temporal, que va batre rècords històrics pluviomètrics en alguns punts d'ençà que se'n tenia registre, com de les posteriors inundacions, tornados, rierades sobrevingudes i múltiples talls d'infraestructures, va provocar catàstrofes en diversos municipis valencians. L'anunci oficial primerenc de la Generalitat Valenciana no va incloure cap recompte oficial de víctimes, tot i que altres informacions oficials van confirmar inicialment, pel cap baix, 13 persones mortes. Hores més tard, aquella xifra es va elevar notablement fins a diverses desenes i, quatre dies després, ja s'havia disparat dramàticament fins a més de 200 víctimes mortals. A nou de novembre la xifra de morts pujava fins els 223.
Eixos fets van superar amb escreix la tragèdia de la gota freda de 1996 al País Valencià i van situar-los com l'esdeveniment natural més destructiu del en territori valencià, junt amb d'altres molt arrelats en l'imaginari col·lectiu, com la Gran Riuada de València en 1957 o la Riuada de Santa Teresa en 1897.
Precedents Inundacions a Europa en 2024 Durant gran part del 2024, nombrosos països europeus es van veure afectats per greus inundacions causades per pluges intenses prolongades, entre d'altres durant la borrasca Boris al setembre, i l'huracà Kirk a principis d'octubre. Diverses van ser catastròfiques, causant morts i danys generalitzats a causa del desbordament de conques fluvials i esllavissades de terra, i causant víctimes mortals a Bòsnia i Hercegovina, Polònia, Alemanya, Romania, Espanya, Àustria, França, República Txeca, Itàlia, Suïssa, Montenegro, Bèlgica, Regne Unit, Irlanda, Portugal i Eslovàquia.
Climatologia i inundabilitat del País Valencià
La climatologia del País Valencià respon a la seua orografia desigual, de manera que s'hi troben dos tipus de clima, segons si atén les comarques del litoral o de l'interior. A les zones costaneres hi predomina un clima mediterrani d'estius calorosos i hiverns temperats, amb uns registres de pluja desiguals i més aviat secs, que concentren el gruix d'aigua en la primavera i la tardor. En canvi, a l'interior el clima és de tipus continental i, per tant, amb un contrast de temperatura més extrem entre l'hivern i l'estiu, amb una concentració de pluges molt més abundant, però també molt més irregular.
Històricament, la inestabilitat de l'oratge i de la pluviometria d'aquest clima desigual ha provocat tragèdies històriques amb temporals i inundacions sobrevingudes en tot el territori valencià. Les inundacions catastròfiques al riu Túria estan ben documentades des de l'edat mitjana, amb les riuades al Túria del 1321, del 1358, del 1651 o, més recentment, la Gran Riuada de València del 1957. La Riuada de Santa Teresa, el 15 d'octubre de 1879, va provocar estralls en la conca del riu Segura i va arrasar Oriola i també la ciutat de Múrcia, amb un miler de víctimes mortals. Entre el 1932 i la Gran Riuada del 1957, de fet, ja s'havien registrat 22 desbordaments del Túria, 11 crescudes i 15 notícies d'inundació al cap i casal. I a les darreries del , les pluges torrencials al riu Xúquer, amb un cabal insòlit de fins a 16.000 m³/s, va aconseguir trencar un embassament l'any 1982, en els fets coneguts com la pantanada de Tous. Aquells fets provocaren 40 morts i la pèrdua provisional o temporal de fins a 300.000 llars, en el que es va considerar la catàstrofe natural més significativa en la història moderna del País Valencià.
Pel que fa a la superfície inundable del País Valencià amb risc apreciable, s'estima en 1.300 km², que suposa 5,5% del territori. La magnitud de les riuades i la seua transcendència va provocar que el govern de l'Estat espanyol decidira elaborar un pla de defensa de la ciutat de València per a minorar-ne els danys. Açò va materialitzar-se en el Pla Sud: la construcció d'un nou curs artificial per al riu que passaria pel sud de la ciutat de València i ampliaria el seu cabal als 5.000 m³/s i a una llargada d'11.868 m.
El risc d'inundació s'incrementa respecte de la situació natural, amb els canvis a la coberta vegetal de la conca i la reducció de la capacitat de desguàs d'una llera per la seua ocupació total o parcial amb edificis, terrenys agrícoles, ponts, guals, o altres construccions. Endemés, un cop s'ha produït el desbordament, el moviment de l'aigua a la zona d'inundació no només està condicionat per la topografia del terreny, sinó també per actuacions humanes: des d'una petita tàpia fins a la posició dels sistemes de drenatge transversal d'una carretera, executades seguint el model de creixement que ha predominat al País Valencià i al conjunt dels Països Catalans des del franquisme, basat en la construcció, l'especulació immobiliària i l'explotació turística, prescindint de les limitacions naturals i ecològiques i degradant progressivament el territori.
Context dels serveis d'emergències La coordinació de la protecció civil havia vist alguns increments de gestió i dotació pressupostària els anys anteriors, com la proposta de crear un cos unificat de bombers que abastara tot el País Valencià i més enllà de la limitació provincial del Consorci Provincial de Bombers de València, o la creació de la Unitat Valenciana d'Emergències per a ocupar-se de casos com un desastre natural. Tanmateix, eixe últim òrgan va ser el primer derogat després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2023, quan la Generalitat Valenciana presidida per Carlos Mazón Guixot (PP) va accedir al poder i va decidir reestructurar el sector públic empresarial. La mesura tractava d'evitar que se'n desplegara la segona fase (contractació de més personal tècnic, nova unitat de comandament i el control per mitjà d'una sala d'emergències en un centre de coordinació, i ja fou molt criticada en l'Incendi de València de 2024 que va causar deu víctimes mortals.
Predicció de l'oratge i dies previs L'Agència Estatal de Meteorologia espanyola (AEMET) havia comunicat, arran del 24 d'octubre, que la setmana següent una DANA provocaria un ambient «prehivernal» amb xàfecs molt forts i generalitzats al País Valencià. Eixa predicció de l'oratge, que descrivia una fluctuació de la depressió atmosfèrica de nord a sud de la península Ibèrica, anava acompanyada d'avís groc a les comarques de València i de Castelló a partir del dilluns 28 d'octubre.
Cap dels governs autonòmics afectats per la gota freda havia activat el sistema d'alerta d'emergències al mòbil de la Unió Europea abans que es desfermaren les primeres revingudes d'aigua el 29 d'octubre; ni la Generalitat Valenciana, ni tampoc altres com la Junta d'Andalusia. Sí que el va emetre com a precedent la Generalitat de Catalunya el 31 d'octubre, abans que les conseqüències arribessen a les comarques de l'Ebre, però un cop ja se'n coneixia l'impacte a la resta de la península. La Universitat de València fou una de les úniques institucions que d'ençà del 29 d'octubre al matí ja havia activat el seu protocol intern (nivell 3 dels 4 d'emergències) i havia suspès tota la seua activitat (docent, administrativa, investigadora i cultural) en tots els campus, seixanta-set municipis van suspendre les classes i la Diputació de València va tancar els centres de treball.
Fets miniatura|Rambla de Poio al seu pas per Picanya. Al fons el carrer Almassereta de Vistabella. miniatura|El Pla Sud del Túria a València crescut miniatura|Carrers inundats a Xirivella miniatura|Façana malmesa a Alginet miniatura|Cotxes alçats i arrossegats en una plaça de Catarroja Un embossament d'aire fred a molta altura al sud-oest de la península Ibèrica va enviar vents carregats d'humitat al País Valencià en dinàmica giratòria en sentit contrari a les agulles del rellotge, topant amb un flux de vent de gregal molt intens carregat d'humitat. Quan el gregal ascendí en impactar amb les muntanyes que envolten la plana de València topà amb l'aire fred generant la condensació del vapor d'aigua en forma de núvols de pluja. La situació es va mantenir estable durant més de 8 hores generant un sistema convectiu mesoescalar en una franja relativament estreta d'espai amb un tren de tempestes molt fortes i fenòmens meteorològics violents, com tornados.
La gota freda va afectar les províncies d'Albacete, Cadis, Conca, Huelva, Màlaga, Sevilla, Saragossa, València i Terol, amb precipitacions que es van aproximar als 500 litres per metre quadrat en alguns punts produint inundacions llampec, registrant-se 490 litres per metre quadrat a Xiva, 394 a Pedralba, 391 a Bunyol, 327 a Setaigües, 316 a Requena i 300 a Tous.
El dimarts 29 d'octubre de 2024 a les 7:31 l'AEMET va decretar l'alerta vermella per a tota la demarcació de València, i a les 9:30 Pilar Bernabé, delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, va anul·lar la seva agenda i va mantenir una reunió telemàtica amb alcaldes de viles a la zona de risc. A les 10:30 del matí els servicis d'emergències valencians informaven dels primers rescats a les comarques de la Ribera. A les 11:30 hores la rambla de Poio es desbordava a Riba-roja de Túria acompanyada de precipitacions de més de 400 litres per metre quadrat a la zona i a les 11:55, quan s'havia desbordat el riu Magre a Utiel, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) informava de desbordaments de barrancs al sud de València. El Centre d'Emergències va demanar a les 12:22 no acostar-se a les riberes de rius i barrancs i traslladava l'avís de la CHJ que alertava que la rambla de Poio, epicentre de la catàstrofe, registrava al seu pas per Riba-roja de Túria un cabal de 264 metres cúbics d'aigua per segon, un cabal semblant al del riu Ebre al seu pas per Tortosa, baixant progressivament fins a les 17:10 de la tarda que marcava 95 m³/s, ascendint ràpidament fins als 1.199 m³/s a les 18:10 i arribant a un màxim a les 18:55 hores de 2.228,904 metres cúbics d'aigua per segon.
La intensitat de les pluges va obligar també a desguassar al riu Magre 800 metres cúbics d'aigua per segon a l'embassament de Forata, on van arribar fins a 2.000 metres cúbics d'aigua per segon, afectant significativament localitats com Algemesí i altres de la Ribera Alta, i a activar al matí el protocol d'emergència davant la possibilitat de trencament d'una comporta de l'embassament de Vallat, al riu Millars a Vila-real, que es va aixecar a migdia.
El nou llit del Túria, construït en execució del Pla Sud va evitar que la ciutat de València s'inundés tot i arribar a dues puntes de 2.000 metres cúbics per segon. Totes les localitats de la comarca de l'Horta Sud van resultar negades, especialment Paiporta i Picanya, així com bona part de les del Camp de Túria i la Plana d'Utiel.
A les 13:00 hores, el president valencià, Carlos Mazón, va fer una roda de premsa assegurant que la intensitat del temporal disminuiria a les 18:00 hores, però a les 15:00 hores la Generalitat Valenciana va pujar l'alerta a nivell dos a la comarca de la Plana d'Utiel, les pluges es van intensificar cap a les 16:30 hores i a les 17:35, els servicis d'emergències emetien alertes pel desbordament dels rius Magre i Xúquer.
El Centre de Coordinació Operatiu Integrat (CECOPI) es va reunir per primer cop a les 17:00 hores a l'Eliana, i el president Mazón va arribar dues hores més tard després d'un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. A les 19:17 hores es va decretar el nivell dos per a tota la província de València, i a les 18:30 la rambla de Poio es va desbordar a Torrent i va inundar riu avall diverses poblacions de l'Horta Sud. A les 19:25, un pont de Picanya va ser engolit per la crescuda de les aigües.