miniatura|Caras y Caretas, on apareixen els primers relats il·lustrats i la inclusió de bafarades de diàleg en el dibuix Història del còmic argentí: Argentina és a través del còmic un dels països amb major producció a nivell mundial i el més important a nivell llatinoamericà,Lypszyc, David, "Argentina, cómics hasta los años 40" en Historia de los Comics nº 15: Argentina sorprende con sus primeros clásicos, de Josep Toutain i Javier Coma. Pág. 393. va viure la seva «època daurada» entre les dècades de 1940 i 1960 amb pics creatius i comercials posteriors entre les de 1970 i 1980. El teòric Oscar Masotta sintetitzava el 1970 les seves aportacions en el desenvolupament de models propis de còmic d'acció (Oesterheld, Hugo Pratt), d'humor (Roberto Battaglia, Divito, Quino) i folklòrica (Walter Ciocca) i la presència de quatre grans dibuixants (José Luis Salinas, Arturo del Castillo, Hugo Pratt i Alberto Breccia).Masotta, Oscar: (1970). La historieta en el mundo moderno. Barcelona: Paidós. págs.144-146.
El còmic argenti també té importants representants de fama internacional; almenys durant tot el segle XX, l'humor gràfic argentí ha ocupat un lloc preeminent en el gènere, gràcies a artistes com Quino, amb el seu famós personatge de Mafalda, Guillermo Mordillo i Roberto Fontanarrosa. En el còmic de ficció destaquen Héctor Germán Oesterheld i Francisco Solano López amb l'obra El eternauta. En el còmic infantil és rellevant l'obra de Manuel García Ferré, amb personatges com Hijitus i Anteojito, així com revistes i pel·lícules de dibuixos animats.
També és de destacar la important tradició de publicacions de revistes de còmic que han estat molt importants dins del món del còmic en castellà, com és el cas de Fierro.
Història El còmic comença la seva història al país a finalitats del , a la revista Caras y Caretas, on apareixen els primers relats il·lustrats i la inclusió de bafarades de diàleg en el dibuix. El còmic continuarà desenvolupant-se al país fins a aconseguir el nivell més alt entre les dècades de 1940 i 1960, l'anomenada "Època Daurada". Després d'aquesta etapa el còmic nacional anirà decaient fins a arribar al punt de no existir cap publicació del gènere a la dècada de 1990 (exceptuant els autors que s'auto publicaven). A partir dels anys 2000 es va intentar revaloritzar el gènere, per mitjà de recopilacions de velles historietes. Un fet significatiu va suposar la volta als quioscos de la mítica revista Fierro, que compta amb els autors més reconeguts del país."La vuelta de Fierro"
Els inicis en la premsa satírica miniatura|250x250px|Portada de la revista El Quixot. A la fi del , un grup d'importants il·lustradors europeus (francesos i espanyols principalment) que s'havien format en la caricatura i la sàtira començaren a desenvolupar el seu treball en les següents publicacions de Buenos Aires:
El Mosquito, un periòdic dominical de característiques "satíric-burlesques", el seu primer exemplar va sortir el 24 de maig de 1863 i l'últim, el 16 de juliol de 1893. La part gràfica, principal atractiu del periòdic, consistia en caricatures dels personatges i fets del moment. Els seus col·laboradors més reconeguts van ser Meyer i Henri Stein. Don Quijote d'Eduardo Sojo, publicada entre el 16 d'agost de 1884 i l'1 de novembre de 1905, que es dedicava a la publicació d'humor polític crític i mordaç amb el poder de l'època, la qual cosa va implicar pressions, segrestos d'exemplars i censura, i fins i tot Sojo va ser empresonat en algunes ocasions. Entre les plomes de la revista es comptaven el propi Sojo, Manuel Mayol, ja cap al final de la publicació, Manuel Redondo. PBT publicada des del 24 de setembre de 1904 per Eustaquio Pellicer va albergar en les seves pàgines els treballs de dibuixants com Manuel Mayol, José María Cao, Sanuy, Navarrete, Fortuny i redactors com Bosco, Molina, Castro Rivera, Eusebi, entre d'altres.Entrada referida a "P.B.T." en la sección "Historias de Revistas" de la Página oficial de la Asociación Argentina de Editores de Revistas
Un nou llenguatge miniatura|293x293px|Constancio Vigil.La revista Caras y Caretas fundada per Eustaquio Pellicer en 1898 i dirigida per Fra Mocho va ser la primera on a més de la sàtira política es comencin a veure relats costumistes. En 1912 s'hi publica la primera historieta que es fa ressò de les novetats estatunidenques, perquè incorpora personatges fixos, continuïtat i bafarades de diàleg: Es va tractar de la tira Viruta y Chicharrón, l'autor del qual és incert."Tal vez la primera historieta argentina que utilizó el globo fue Viruta y Chicharrón (1912, Caras y Caretas)"Masotta, Oscar: (1970). La historieta en el mundo moderno. Barcelona: Paidós. Pág.141.Lipszyc, David op. cit., pág. 396.De Majo, Oscar en "Historieta argentina, la primera mitad de la historia", para Tebeosfera 2ª época, Sevilla, 2009 Hi ha qui sosté que al principi era realitzada per l'autor estatunidenc George McManus i després seria continuada per Manuel Redondo, Juan Sanuy o tots dos i uns altres que assignen la seva autoria a Manuel Redondo, i fins i tot una altra versió afirma que els autors eren Manuel Redondo amb la col·laboració de Sanuy, sent els personatges "la versió vernacla de SpareRibs and Gravy, dos personatges de Geo Mac Manus".Giunta, Néstor en "La historia del cómic en la Argentina"García, Fernando Ariel y Ostuni Rocca, Hernán. "Tangos de historieta" en Revista Latinoamericana de Estudios sobre la Historieta vol. 3, no. 11, septiembre de 2003, p. 125-136.Gutiérrez, José María en "https://www.tebeosfera.com/documentos/el_mito_de_la_primera_historieta_argentina.html. Un any més tard es va publicar, també a Caras y Caretas, la historieta de Rodó anomenada Sarrasqueta, la qual es va mantenir fins a la mort de l'autor. Això (la publicació de les tires a Caras y Caretas) dona a la historieta argentina una particularitat distintiva: en general, el còmic neix a les pàgines d'un diari, mentre que en aquest cas apareix en una revista específica i representant de l'humor, gràfic i escrit.De Majo, Oscar en "Historieta argentina, la primera mitad de la historia", para Tebeosfera 2ª época, Sevilla, 2009
Ja el 1916 i a la revista El Hogar, apareixen Les aventures del Negro Raúl de l'argentí Arturo Lanteri. El personatge es caracteritzava per aspirar a una vida que la seva condició social no li permet aconseguir. Aquesta historieta no comptava amb bafarades sinó amb textos, quartetes rimades, al peu del dibuix.Lipszyc, David op. cit., pág. 396.
També en aquest any, en la revista PBT, es publica Aventuras de un matrimonio aún sin bautizar, més tard dita Las aventuras de Don Tallarín y Doña Tortuga, obra d'Oscar Soldati, amb un plantejament tècnic i temàtic sense precedents al país. En 1918 Mundo Argentino va publicar Les aventures de Tijerita, de Lanteri.Giunta, Néstor en "La historia del cómic en la Argentina"
Fundada el 1919 per Constancio Vigil, Billiken va ser la primera revista infantil a incloure historietes. A les seves pàgines es van poder veure obres de Gastón Leroux, Fola, Vidal Dávila i historietes nord-americanes, sent fins i tot, la primera a publicar Superman.
El còmic gautxesc El gautxo i el contingut temàtic que gira al seu voltant han impregnat i conformat la cultura popular argentina; la historieta no ha estat aliena.
A principis de 1914, es publica Sinforiano Charabón, sus aventuras gauchescas, a la revista Mundo Argentino. A la tira es percebia l'origen nord-americà de la mateixa, per marques a la vestimenta, les referències ambientals i els animals que es presentaven. Tot i això, el subtítol al·ludia de manera explícita a la figura d'un símbol nacional. Seria notòriament inversemblant la combinació d'aquests elements.
La publicació realitzada per l'editorial Haynes, va estimular l'esperit dels dibuixants argentins. Hi havia molt en els còmics del país vinculat a aquests personatges, també obres literàries -com el Martín Fierro i les novel·les d'Eduardo Gutiérrez- projectaven el focus en ells. Havia arribat el moment que la gautxesca ingressés a l'àmbit del còmic.
En aquest vessant destaquen les següents obres i dibuixants:
Enrique Rapela, crea per a La Razón, Cirilo, l'Audaç en 1939. Posteriorment, El Huinca (1957) i Fabián Leyes que salin en el diari La Premsa. Raúl Roux autor d'El tigre de los Llanos publicat en el diari Crítica, el 1929. Més tard es dedicarà a les aventures al desert i les zones de frontera amb Lanza Seca i Fierro a fierro.
Walter Ciocca, realitza en format de fulletó Lindor Covas, en l'última meitat de la dècada del 50 per al diari La Razón. Entre 1953-1958, es publica Fuerte Argentino a Misterix. Carlos Casalla i Julio Álvarez Cao, van dibuixar Cap Savino, que va fer la seva aparició el 1951, a les pàgines de La Razón.
La popularització del còmic miniatura|300x300px|(De dreta a esquerra i de dalt cap avall): Colonese, Aristides Rechain, Ángel Borisoff, Ferroni, Videla, Ramón Columba, Valdivia, Eduardo Álvarez i Siulnas. En aquesta dècada, precisament el 1920, La Nación es converteix en el primer diari argentí a publicar còmics. L'obra triada va ser Bringing Up Father de George McManus, traduïda com a Pequeñas delicias de la vida conyugal i els seus protagonistes com Trifón i Sibebuta.
A la revista El Hogar i sortida de la ploma de Lanteri, apareix el 1922 les reeixides Aventures de Don Pancho Talero de la qual més tard van sorgir dos reeixits films basats en el personatge.Oscar Masotta, op. cit. pág.142.Lipszyc, David op. cit., pág. 394.
És evident l'auge del mitja tenint en compte que gairebé tota revista d'actualitat de la dècada contenia pagines de còmic. Es poden esmentar en primer lloc a les revistes El Suplemento: Panitruco (dibuixos d'un debutant Dante Quinterno i guió de Leroy); La Novela Semanal: Página del Dólar (1923) (auspiciada per la marca de cigarrets Dólar) y La Familia de Don Sofanor (1925) de (1925) d'Aristides Rechain, Andanzas y desventuras de Don Manolo Quaranta (1926), primer personatge creat per Dante Quinterno, La barra de Candelario de Gutiérrez i Pepinito y su novia de González Fossatt; Mundo Argentino: Anacleto (1924) de Lanteri, Firulete i Retacón (1924) de González Fossat i el primer èxit de Quinterno, Don Fermín (més tard Don Fierro); Femenil: Pantaleón Carmona (1927) de Messa i Las hijas de Pastasciuta (1928) d'Oscar Soldati.Giunta, Néstor en "La historia del cómic en la Argentina"Masotta, Oscar: (1970). La historieta en el mundo moderno. Barcelona: Paidós. págs.144-146.Lipszyc, David op. cit., págs. 393-394. miniatura|339x339px|Oscar Blotta. El 1922 neix Páginas de Columba, del dibuixant argentí Ramón Columba, que va donar lloc al desenvolupament d'artistes locals. És en aquesta revista on es publica Jimmy y su pupilo (1924) de Gónzalez Fossat, considerat el primer còmic d'esports i que a més va ser la precursora del clàssic continuarà, marcant així que la història tenia continuïtat en el número següent i no es tractava d'històries aïllades.Lipszyc, David op. cit., pág. 394. D'aquesta publicació el 1928 en va sortir la primera revista amb contingut únicament de còmics: El Tony.
En veure que la publicació de Bringing Up Father havia tingut èxit, els responsables del diari La Nación decideixen incloure una segona obra del gènere el 1926: Betty de Charles Voight.