fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.

Biografia Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i història a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble d'Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans. El 1946 fou nomenat arxiver a l'Institut Municipal d'Història, i fou un dels fundadors de la revista Ariel. Es casà amb una germana del seu col·lega Joan Ainaud de Lasarte.

El 1953 fou processat per activitats socialistes i fou expulsat de la feina fins al 1963. El 1970-1972 i el 1980-1985 fou director del Museu d'Història de Barcelona. Com a arqueòleg va dirigir l'excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va participar en la renovació del subsòl arqueològic, la recuperació de l'espai sota les voltes del Tinell, i també redactà el projecte d'ampliació i reforma general del museu el 1982.

Era especialista en pintura gòtica catalana, camp en què publicà articles a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona i a Serra d'Or (sobre Ferrer Bassa, 1965). Publicà obres de divulgació, monografies i guies. També el 1950 va fer anotacions a la Crònica del regnat de Joan I. També va dur a terme tasques d'edició, i en aquest terreny va publicar les Elegies de Bierville, de Carles Riba el 1943 i La pell de brau, de Salvador Espriu el 1960, i preparà el volum Versions de poesia catalana (1962), en deu idiomes, amb Albert Manent, Joaquim Molas i Joan Triadú. Des del 1985 publicava Parva Archaeologica, i encara al , amb una edat força avançada, continuava produint diverses publicacions.

Fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya —el 16 de juliol de 1978—, i en reconeixement tant a la seva tasca editorial com investigadora el 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Fons Frederic-Pau Verrié El 1994, Frederic-Pau Verrié va formalitzar el donatiu del seu fons a la Universitat de Girona. Està format per uns 700 documents, majoritàriament llibres, reunits al llarg de la seva dilatada carrera com a historiador de l'art, docent i editor, així com documents procedents de la biblioteca personal del seu pare, Frederic Verrié Sala. La temàtica dels documents és principalment història de l'art i arqueologia. Es pot consultar a la Biblioteca de la Universitat de Girona, al campus del Barri Vell.

Obres La iglesia de los Santos Justo y Pastor (1942) Catálogo monumental de Barcelona (1947, amb Joan Ainaud de Lasarte i Josep Gudiol Ricart) El pintor Pidelaserra, ensayo de biografía crítica (1947) Mil joyas del arte español (1948, amb Alexandre Cirici i Pellicer) Mallorca (1948) Montserrat (1950) Barcelona antigua (1952) Pedralbes y sus pinturas (1951) La vida del artista medieval (1953) L'art català (1955-1961) La casa d'en Joan Boscà, potser (1987)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Editors gironins Categoria:Creus de Sant Jordi 2001 Categoria:Editors catalans del sud contemporanis Categoria:Historiadors gironins contemporanis Categoria:Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Categoria:Directors del Museu d'Història de Barcelona Categoria:Empresaris gironins contemporanis Categoria:Professors de l'Escola Massana Categoria:Partit dels Socialistes de Catalunya Categoria:Alumnes de l'Escola Massana Categoria:Arqueòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Directors de museu catalans del sud Categoria:Arxivers catalans del sud contemporanis Categoria:Docents del Gironès