Lorne Munroe (Winnipeg, Manitoba, Canadà, 24 de novembre, 1924 - Estats Units, 4 de maig, 2020) va ser un violoncel·lista nord-americà.Gibson, Ronald and Winters, Kenneth, "Munroe, Lorne* Archived June 8, 2011, at the Wayback Machine, Encyclopedia of Music in Canada. Accessed March 12, 2009 Va ser violoncel·lista principal de l'Orquestra de Filadèlfia de 1951 a 1964 i violoncel·lista principal de la Filharmònica de Nova York de 1964 a 1996. Va ser solista destacat més de 150 vegades durant les 32 temporades que va tocar per a la Filharmònica de Nova York. La seva darrera actuació amb l'orquestra com a membre del conjunt va ser el 27 de febrer de 1996; encara que més tard va tornar com a artista convidat.Broznan, Nadine, "Chronicle", New York Times, January 22, 1996. Accessed March 12, 2009
Joventut Munroe, quan tenia tres anys va aprendre a tocar el violoncel utilitzant una viola amb una cama enganxada.Gibson, Ronald and Winters, Kenneth, "Munroe, Lorne* Archived June 8, 2011, at the Wayback Machine, Encyclopedia of Music in Canada. Accessed March 12, 2009 Va guanyar el festival de "Winnipeg Music Competition"" als 10 anys. Als 14 anys, va ser patrocinat pel compositor Arthur Benjamin per assistir al Royal College of Music de Londres el 1937–39. En el seu darrer any, va tocar amb Benjamin una peça que el compositor va escriure per a Munroe. Va continuar els seus estudis a Filadèlfia al Curtis Institute of Music, on va ser alumne del violoncel·lista Gregor Piatigorsky i Orlando Cole.
Carrera Després de servir a l'exèrcit dels Estats Units"Making a Move". The New York Times. September 13, 1964. Retrieved March 17, 2018. durant la Segona Guerra Mundial, es va graduar a Curtis. El 1949, va ser l'únic guanyador del premi Naumburg i va debutar en recital a Nova York el novembre d'aquell any. El 1949-50, va actuar amb l'Orquestra de Cleveland, abans d'assumir dues posicions com a violoncel principal, primer amb l'Orquestra Simfònica de Minneapolis el 1950-51, i l'Orquestra de Filadèlfia el 1951.Gibson, Ronald and Winters, Kenneth, "Munroe, Lorne* Archived June 8, 2011, at the Wayback Machine, Encyclopedia of Music in Canada. Accessed March 12, 2009
El 1964, va ser convidat per Leonard Bernstein per convertir-se en el violoncel·lista principal de la Filharmònica de Nova York. Aquest període també el va veure actuar com a solista.Gibson, Ronald and Winters, Kenneth, "Munroe, Lorne* Archived June 8, 2011, at the Wayback Machine, Encyclopedia of Music in Canada. Accessed March 12, 2009 Una d'aquestes ocasions va ser durant un Concert de joves emès el dia de Nadal de 1968, en una interpretació del Quixot de Richard Strauss.
També va ensenyar a la Juilliard School i a l'Acadèmia Musical de Filadèlfia (ara Universitat de les Arts).Gibson, Ronald and Winters, Kenneth, "Munroe, Lorne* Archived June 8, 2011, at the Wayback Machine, Encyclopedia of Music in Canada. Accessed March 12, 2009
Vida personal El 1945 es va casar amb la violista Janée Munroe, amb qui va tenir 10 fills i una filla. Janée va morir el 10 de setembre de 2006.Obituary of Janee Munroe
Lorne Munroe va morir el maig de 2020 a l'edat de 95 anys.NY and Philly Lament Principal Cellist
Referències
Categoria:Alumnes del Curtis Institute of Music Categoria:Músics de Winnipeg Categoria:Violoncel·listes estatunidencs Categoria:Morts el 2020 Categoria:Violoncel·listes canadencs Categoria:Nascuts el 1924