El Regne d'Israel Unit (en hebreu, ממלכת יִשְׂרָאֵל, Mamlejet Isra'el) o Monarquia Unida (en hebreu, הממלכה המאוחדת) és un regne bíblic. Segons el Tanaj (Antic Testament), Saül, el primer rei, va unificar les tribus d'Israel en un sol estat. Aquest va ser succeït per David, que va expandir el regne de manera significativa. Salomó n'és el seu tercer i últim monarca. Després de la seva mort el regne es divideix en el nord (Samaria) i el sud (Judà). A l'actualitat, diversos erudits sostenen que la Monarquia Unida és una construcció literària i no una realitat històrica, ja que no s'han trobat evidències arqueològiques. En general, s'accepta que va existir una Dinastia de David, però molts pensen que aquest només va ser un rei de Judà que, segurament era petit, i que el regne del nord era un territori separat. Altres, però, sostenen que actualment hi ha evidències arqueològiques que defenen l'existència real de la Monarquia Unida.
L'Estela de Tel Dan, que molts experts tradueixen com "Llinatge de David", dona arguments als que defensen l'existència d'una Monarquia Unida. Segons ells, aquesta indica una dinastia de David; però, tot i això, la única font primària sobre els reis Saül i Salomó és la Bíblia. En general, els acadèmics estan d'acord que podrien existir els monarques de la Monarquia Unida, però que els seus relats contenen exageracions anacròniques.
Controvèrsies miniatura|Regne d'Israel a l'època de Salomó Segons Israel Finkelstein i Neil Silberman, autors de "La Bíblia desenterrada", les idees d'una monarquia unificada no són història exacta, sinó "expressions creatives d'un moviment poderós de reforma religiosa", possiblement "basades en certs nuclis històrics". Finkelstein i Silberman accepten que David i Salomó havien estat reis de Judà al voltant del Segle X aC, però citen el fet que la primera referència independent al Regne d'Israel data aproximadament de l'any 890 aC, mentre que el regne de Judà es remunta a l'any 750 aC. Hi ha altres acadèmics que també consideren que el Regne Unit va ser una creació de l'exili babilònic que va convertir a David i Salomó d'herois folcklòrics locals a governants d'estatus internacional. Oded Lipschits va escriure a la Jewish Study Bible que «el període premonàrquic fa molt de temps que va esdevenir en una descripció literària de les arrels mitològiques, els primers començaments de la nació i la forma d'escriure el dret d'Israel sobre la seva terra. L'evidència arqueològica tampoc dona suport a l'existència d'una monarquia unificada sota David i Salomó, com es descriu a la Bíblia, pel que és millor abandonar la rúbrica de la "monarquia unida", tot i que segueix sent útil per a discutir com la Bíblia veu el passat israelita». Finkelstein ha proposat l'existència d'una possible monarquia unificada sota Jeroboam II, mentre que la bíblica s'hauria modelat sobre la pròpia entemps de Josies.
Per altra banda, tot i que Amélie Kuhrt reconeix que «no existeixen inscripcions reals de l'època de la monarquia unida (de fet, molt poc material escrit en conjunt), i ni una única referència contemporània a David o Salomó», conclou que «contra això cal establir-se l'evidència d'un desenvolupament i creixement substancial en diversos llocs, cosa que està relacionada amb el segle X aC.» Kenneth Kitchen va arribar a una conclusió semblant, argumentant que la «l'arqueologia física de Canaan del segle X aC és consistent amb l'existència anterior d'un estat unificat en el seu territori». miniatura|Jaciment de Khirbet Qeiyafa
Fonts arqueològiques miniatura|Jaciment arqueològic de Gat A jaciment de Khirbet Qeiyafa, de l'edat de ferro a Judà, s'hi ha trobat un assentament urbà que ha estat datat d'una època més antiga de la que historiadors com Finkelstein han considerat que començà aquest regne. Això dona suport a l'existència d'un regne jueu antic. L'Autoritat d'Antiguitats d'Israel ha assenyalat que «Les excavacions de Kirbat Qeiyafa revelen que una societat urbana ja existia a Judà des de finals del segle XI aC. Ja no es pot argumentar que el regne de Judà es desenvolupà només a partir de finals del segle VIII aC o en alguna data posterior». Les tècniques i interpretacios utilitzades per arribar a conclusions relacionades amb Khirbet Qeiyafa han estat criticades per alguns arqueòlegs com Finkelstein i Alexander Fantalkin.
A l'agost de 2015, arqueòlegs israelís, descobreixen fortificacions massives a les ruïnes de l'antiga ciutat de Gat, lloc on se suposa que va néixer Goliat. La mida de les fortificacions mostren que Gat era una ciutat molt gran durant el segle X aC; fins i tot que podria ser la més gran de Canaan del moment. Aren Maeir, encarregat de l'excavació, va estimar que Gat era fins a quatre vegades la mida de la Jerusalem contemporània. Això qüestiona que David hagués pogut ser tant poderós com descriu la Bíblia.
En el seu llibre "The Forgotten Kingdom" (2016) i altres obres posteriors, Israel Finkelstein sosté que Saül, originari del territori de Benjamí, hauria guanyat poder a la regió natal de Gabaó al voltant del segle X aC i que conquerí Jerusalem i Siquem, creant un estat perillós per a les intencions geopolítiques de l'Antic Egipte. Llavors, Sheshonq I d'Egipte va envair el territori i va destrossar el nou estat i va instal·lar a David a Jerusalem (Judà) i a Jeroboam II a Siquem com a vassalls locals. Finkelstein conclou que la memòria d'una monarquia unida inspirada en el territori conquistat de Saül va servir primer a l'ideal d'una gran monarquia unificada governada per un rei del nord a l'època de Jeroboam II, i posteriorment a l'ideal d'una monarquia unida governada des de Jerusalem. Però la seva teoria ha estat criticada per altres historiadors i arqueòlegs.
L'any 2018, el professor Avraham Faus i l'arqueòleg Yair Sapir rebel·len noves evidències a favor de l'existència real del regne de David. Publiquen els resultats dels seus estudis a la revista "Radiocarbon" de la Universitat de Cambridge. Els autors afirmen que han descobert un edifici d'elit (que refereixen com "la casa del governador") de temps del rei bíblic que demostraria l'existència d'un ampli desenvolupament arquitectònic a aquell moment. També defensen que aquest regne havia de tenir «algun monarca, fos o no fos David o Salomó». A més a més també assenyalen que la residència del governador podria ser únicament la punta de l'iceberg d'un regne molt més gran del que pensem. miniatura|Bíblia
Fonts escrites - La Bíblia
La crítica estàndard de fonts escrites argumenta que es van unir diversos textos per a formar els actuals llibres de Samuel (Antic Testament). Les més importants en les primereres parts del primer llibre són la font promonàrquica i la font antimonàrquica. Identificant aquests dos tipus de fonts, es poden reconstruir dos relats separats. Les fonts antimonàrquiques afirmen que Samuel havia derrotat els filisteus però no accepta que el poble necessités un monarca. Diuen que Saül fou nomenat pels sacerdots. Les fonts promonàrquiques descriuen que el naixement de Saül havia estat designada per deu i que el seu lideratge va portar a la victòria sobre els filisteus. Per això el poble el va aclamar com a rei. miniatura|Les dotze tribus d'Israel en un mosaic de Jerusalem Els crítics textuals també assenyalen que hi ha disparitats en el relat de l'ascens al poder de David que es van fussionar posteriorment per a crear una edat d'or d'una monarquia unificada. Aquests historiadors creuen que David fou un governant de Judà i que Israel continuava sent autònom. Altres discrepen i afirmen que les tradicions bíbliques preserven memòries genuïnees d'un Israel unit.
Molts historiadors consideren que l'Antic Testament exhibeixen massa anacronismes per haver estat un relat contemporani a la seva època. Per exemple, es mencionen armadures posteriors (1 Samuel 17:4-7, 38-39; 25:13), l'ús de camells (1 Samuel 30:179, la caballeria (carros diferents: 1 Samuel 13:5, 2 Samuel 1:6) i pics i destrals de ferro (com si fossin comuns: 2 Samuel 12:31). Altres historiadors refusen que aquests elements de la narrativa siguin anacròniques. miniatura|El jutge Abimelech La majoria dels historiadors creuen que els Llibres de Samuel foren compilats al Segle VIII aC (enlloc del segle X aC, que és l'època que descriuen) basant-se en fonts històriques i llegendàries, principalent servint per a oplir els buits de la història d'Israel posterior a la descrita al deuteronomi. Aquesta fractura en el registre històric és característica del col·lapse de l'edat de bronze. Normalment, els records culturals de les èpoques anteriors a aquest desastre es solien embellir com històries d'una edad d'or perduda, igual que en el cicle èpic troià.
Narrativa bíblica miniatura|Saül i David de Rembrandt
Orígens Segons el Llibre dels Jutges, abans del sorgiment de la monarquia unificada, les tribus israelianes vivien com una confederació dominats per líders carismàtics anomenats jutges. Abimèlec és el primer jutge declarat rei pels homes de Siquem.
Segons el relat bíblic, la monarquia es formà quan hi va haver una gran expressió popular a favor de la introducció d'un rei que governés la confederació israeliana que estava fragmentada. La Bíblia assenyala que la creixent pressió dels filisteus i altres pobles veïns obligà als israelians a unir-se com un estat després de la unció de Saül per part de Samuel. La Bíblia tracta la noció de reialesa com si hagués estat una anatema, ja que se la considera co la col·locació d'un home en una posició de reverència i poder que hauria d'estar reservada a Déu.
Guerra Civil David i Saül esdevenen enemics (des del punt de vista de Saül), encara que les fonts descriuen a Jonatan (fill de Saül) i a Mical (filla de Saül i primera esposa de David) ajudant al primer a escapar-se. Això va portar a una breu reconciliació abans de la mort de Saül. miniatura|El banquet d'Absalom, atribuit a Bernardo Cavallino Segons el Segon Llibre de Samuel, la desobediència de Saül impulsa a Déu a reduir el seu regnat i a entregar el regne a una nova dinastia. Saül mor en una batalla contra els filisteus després de regnar durant dos anys. El seu hereder, Ixbóixet va governar dos anys abans de ser assassinat. David, que era només rei de Judà, posa fí a la conspiració i és nombrat rei d'Israel. Alguns crítics testuals i erudits bíblics suggereixen que David, en realitat, va ser el responsable de l'assassinat i que la seva innocència fou una invenció posterior pera legitimar les seves accions.
Després, el regne d'Israel es rebel·la contra David i nombra rei a Absalom, fill seu. Això obliga a David a exiliar-se a l'est del riu Jordà. Finalment, David contraataca i Absalom mor. Després de tornar a Judà i d'afirmar el control sobre Israel, David retorna. Durant la resta del seu regnat, continua reprimint les revoltes que van sorgint a Israel. miniatura|David i Jonatan de Giovanni Battista Els crítics textuals creuen que aquesta secció del text bíblic i gran part de la resta dels Llibres de Samuel pertanyen a una única gran font coneguda amb el nom de "La Història de la Cort de David". Tot i que reflexa un cert biaix, aquesta font és més neutral que les fonts pro i antimonàrquiques que comprenen parts anteriors del text. Aquesta obra defineix a Israel i Judà com dos regnes separats.
Edad d'or Abans de l'ascensió de Saül, la ciutat de Shilloh és considerada com la capital nacional, almenys religiosa. Aquesta afirmació és plausible des del punt de vista arqueològic. Durant el regnat de Saül, Gabaa (o Guibeà) passa a ser la capital. Mahanaim és la capital durant el regnat d'Isbaal i David estableix la capita de Judà a Hebron.