Doumu significa la Mare de l' Ossa Major, és una deessa d'origen indi. És a dir, pertany dins del bramanisme. Correspon a Marīci (Molizhi 摩利支) dins de la mitologia brahmànica. La deïtat va ser portada a la Xina durant la dinastia Tang per Amoghavajra (Bukong 不空, 705–74) que, segons es diu, va oferir una imatge de Marīci a Tang Daizong (r. 762–79) el dia de l'aniversari de l'emperador.
Segons els cànons budistes i taoistes, Doumu és generalment venerada per concedir la prosperitat i fugir de les malalties a través del seu dhāraṇī.
De manera freqüent, aquesta és confosa amb altres deïtats mare i habitualment és invocada per assegurar un part sense dolor, protegir els nens i superar l'esterilitat. A més, En el taoisme específicament, realitza aquesta tasca com a mare de les estrelles de l'Ossa del Nord (Doumu dasheng yuanjun benming yansheng xinjing 斗姆大聖元君本命延生心經; CT 621, 1b).
Segons l'estudi de Shelley A. Kaehr, Doumu va ser una deïtat associada amb les set estrelles de la constel·lació de l'Ossa Major, es va anomenar Reina del Cel o Emperadriu del Cel, i fins i tot, Mare del Gran Carro. Per que és una força protectora que es pot comparar amb la deessa hindú Marīci.
Altres denominacions Es va anomenar la Dama de la Resplendor Porpra (Ziguang furen 紫光夫人), com la dona d'un rei local amb el nom de Zhou Yu 周御, i va donar a llum a nou fills.
Els dos primers són el Gran Emperador Celestial Sobirà (Tianhuang dadi 天皇大帝) i el Gran Emperador de la Tenuïtat Porpra (Ziwei dadi 紫微大帝). Són els déus de l'Ossa Menor i l'Ossa Major; el primer s'encarrega de fixar la data de naixement dels éssers humans, i el segon, la data de les seves morts. Els altres fills són les set estrelles de l'Ossa Major (Beidou bensheng zhenjing 北斗本生真經, CT 45, 29. 2a–b; Benming yansheng xinjing, CT 621, 2b). A més, les característiques estel lars de Doumu s'associen amb Marici ja que és l'estrella que precedeix la sortida del sol. Al Tibet i al Nepal, Marici s'identifica amb Vajravarahi, representat pel cap d'una truja. Al territori japonès, es denominara Marishi-ten, venerada a l'edat mitjana pels guerrers, ja que es creia que tenia la capacitat de protegir i invisibilitzar els qui portaven la seva efígie o invocaven el seu nom.
Iconografia miniatura|Deïtat taoista Doumu. Porcellana dehua, dinastia Qing, c. 1700-1800. Museu d'art asiàtic (San Francisco) Les primeres representacions índies d'aquesta deitat de l'alba; apareix el seu carro que era tirat per set animals semblants als óssos o senglars. A més, és probable que provingui d'una llegenda; on set animals eren les estrelles de la constel·lació de l'Ossa Petita i la vuitena estrella seria Marici-Varahi.
Doumu té tres ulls, quatre caps i vuit mans sostenint el Sol, la Lluna i diferents armes sagrades respectivament.
The Daoist deity Doumu, el seu lloc d'origen és la Província de Fujian, Xina. I el material en que està feta aquesta figura es la porcellana. Es troba datada aproximadament del 1700-1800. En aquesta peça és asseguda en un tron de lotus i amb una corona i té en els seus divuit braços diversos instruments simbòlics, entre ells armes sagrades i insígnies. Les mans i la cara finament esculpides són característiques de la porcellana Dehua; també és coneguda com Blanc de Chine en francès.
Santuaris Context Segons Richard Wang (2012), els prínceps del període Ming també estaven actius en altres temples/santuaris d'origen classic, de religió oficial o temples oficials de cultes populars, ara tots gestionats i habitats per sacerdots taoistes. El taoisme va adoptar a Doumu al seu panteó al , i es va convertir en la més popular de totes les deesses posteriors. Per tant, Doumu com Bixia Yuanjun van assolir protagonisme a la dinastia Ming fins i tot, van constituir una tendència entre els taoistes. A més, els anònims prínceps de Su també van construir els següents temples taoistes a Lanzhou com el Palau de la Mare Ossa Major (Doumugong), el Palau Taiyi Yanging o el Temple del Déu del Foc (Huoshenmiao), entre d'altres.
Dragon Spring Abbey El príncep Gong de De 德恭王 a l'any 1542 va restaurar aquesta abadia de la província de Longquanguan, Hebei a Xina. És un convent de monges taoista i també és conegut com al Palau Ossa Major (Doumugong 斗 母 宮).
Aquest temple va continuar sent un convent de monges taoista fins al 1906, i el disseny actual de l'edifici d'aquest temple data del projecte de donació de Zhu Zaideng i l'emissió d'un decret inscrit en una estela de pedra amb data de 1609.
Doumu Palace Segons l' Oficina d'Informació del Govern de Tai'an, primer va ser un temple taoista i després es va transformar en un monestir a la dinastia Qing. Va rebre aquest nom a causa dels sacrificis que s' oferien a la mare de l'Ossa Major (1644-1911).
Relació amb els animals Doumu va desenvolupar una teoria naturalista on s' enfocava en les persones que maten animals i que donava com a resultat que el txi del món es desequilibri i atregui's desastres. I al final, els éssers humans renaixien en animals.
Segons aquest concepte, el qi negre (heiqi 黑氣) o el qi de matar (shaqi 殺氣), que emana dels humans que maten animals o fan altres males accions, s'acumula a través del temps i, finalment, obstrueix l'univers. Al text, Jiuhuang Doumu jiesha yansheng zhenjing 九皇斗姥戒殺延生真經 (Veritable Escriptura sobre estendre la vida a través del no matar [predicat per] Doumu, mare dels nou emperadors [de l'Óssa Major]) està datat entre1798 i 1804 i es va relar a Jueyuantan 覺源壇, a Pequín per alts càrrecs té 12 seccions.
A la secció 4 (13–15a): Doumu aprofundeix més en la importància de protegir els bovins i els gossos, detalla les seves contribucions a la humanitat i explica els horrors que pateixen els que cometen l'odiós crim de matar-los o menjar-los. A la secció 11 (34a–36a): Doumu amplia com matar animals provoca desastres, utilitzant un esquema de cinc fases (wuxing 五行) per explicar l'adveniment de diversos desastres com incendis, guerres i epidèmies, i després torna a la importància de fer cada persona la seva part per evitar desastres col·lectius. No obstant això, segons Siebert, hi ha dos temes importants, primer és l' explicació de Doumu on ella mateixa no pot ajudar a evitar desastres excepte convèncer a la gent perquè es penedeixi i deixi de matar animals, independentment del fet que siguin vedells o gossos, i donant suport als que ho fan. I el segon tracta de la preocupació i els esforços dels éssers humans en els animals més valuosos.
Referències
Categoria:Deesses Categoria:Art budista Categoria:Taoisme