La gastronomia nativa americana inclou tots els aliments dels pobles indígenes d'Amèrica. Com que hi ha diversos biomes a Amèrica i hi ha més de 500 tribus, la cuina dels nadius americans pot variar significativament segons la regió i la cultura;Inderjeet Rishi, Super Snacks: 100 Favorite Snacks from Five Continents, Trafford, 2012, p. 1-2 fins i tot hi havia plantes que eren desconegudes per altres cultures, com per exemple el cacau dels mexiques mesoamericans era desconegut per part dels inques andins, i les patates d'aquests no es coneixien entre els primers.
Se sap que els aliments com el cornbread (pa de blat de moro), el gall dindi, els nabius vermells, els nabius blaus, el gra de blat de moro, la carabassa, el carabassó, el gira-sol, l'arròs salvatge, el moniato, el tomàquet, el pebrot, les mongetes, el cacauet, l'alvocat, la papaia, la patata, la xocolata i el puré s'han adoptat a la gastronomia d'Amèrica dels nadius americans. En altres casos, documents dels primers temps de contacte amb europeus, africans i asiàtics han permès recuperar una cuina que havia quedat en desús.
Els indígenes moderns han conservat una gran quantitat d'aliments tradicionals, alguns dels quals s'han convertit en icones de les trobades índies actuals, com ara el frybread (en anglès literalment "pa fregit"). La cuina nativa americana contemporània pot abastar un ventall tan ampli com la imaginació del xef que introdueix o adapta la cuina tradicional al present. L'ús d'ingredients d'aliments autòctons domesticats i salvatges representa la cuina nativa americana.
Cuina indígena a l'Amèrica del Nord miniatura|Equipament pel fumatge de peix utilitzat pels algonquins de Carolina del Nord
Hi ha un ampli ventall d'aliments que engloba el terme menjar autòcton, que reflecteix els ingredients que es troben a tota l'extensió de l'Amèrica del Nord, des del salmó a la costa fins als bisons a les planúries. Els tres aliments bàsics de la cuina nativa nord-americana són el blat de moro, la carabassa i les mongetes.
El fumatge era una tècnica de conservació habitual entre diverses tribus de l'Amèrica del Nord, tot i que els mètodes variaven d'una tribu a una altra, des de l'ús d'un petit recinte fins a fumar els aliments amb un gran foc a l'aire lliure. Tot i que aquest mètode ja era conegut pels antics egipcis, els indígenes americans van tenir un paper important en el desenvolupament del sistema d'assecatge de carn actual.
La cuina indígena nord-americana pot diferir lleugerament de la cuina del sud-oest i mexicana per la seva simplicitat i la seva senzillesa de sabors. L'ús d'Allium tricoccum (un tipus de ceba silvestre), gingebre salvatge, enciam i baies de ginebre poden afegir sabors refinats a diversos plats. La cuina està lluny de ser estàtica, els cuiners actuals sovint processen i canvien els plats amb gran imaginació.
Cuina indígena del Nord miniatura|Filets de salmó penjats en un bastidor al costat d'un riu a Alaska. La cuina indígena del Nord fa referència a un conjunt d'estils gastronòmics heretats de les diverses tradicions alimentàries dels pobles indígenes del Canadà, Alaska i Groenlàndia: Primeres Nacions, métis i inuit), especialment a les regions remotes del nord on el menjar occidental és una importació cara i encara es depèn dels aliments tradicionals. Tot i que varia molt d'una nació a l'altra, aquesta cuina és típicament de subsistència i, en general, utilitza carns salvatges, peixos i baies. Les tribus del nord-oest depenien molt del peix, de manera que el fumatge els assegurava l'aliment durant tot l'any.
L'estacionalitat és un fet determinant, i la dieta dels territoris dels nord gira en torn de la caça petita i gran (bisó, ant, llebre, rata mesquera, os, castor, balena, foca), la pesca, la recol·lecció i la conservació. Aquests pobles nadius consumien plantes silvestres, especialment nabius blaus i vermells, mores, gerds i baies de saüc, i també xarop, aigua i sucre d'auró.
La cuina nativa d'Alaska consisteix en aliments densos en nutrients com la foca, el peix (salmó) i l'ant. Juntament amb aquests, els nadius d'Alaska consumeixen tradicionalment baies (huckleberries) i ous d'ocells. La foca, les morses i els ossos polars són les grans preses que cacen; les més petites inclouen la truita alpina, la llebre àrtica i el Lagopus. A causa del clima, les plantes comestibles com les baies només estan disponibles per ser consumides a l'estiu, de manera que la gent té una dieta molt alta en greixos i proteïnes, però baixa en hidrats de carboni.
Entre els aliments campestres més comuns a la zona dels Territoris del Nord-oest del Canadà es troben els mamífers i les aus (caribús, ants, ànecs, oques, foques, castors, llebres, galls fers, perdius nivals), els peixos (truita de llac, Salvelinus, nelma, lluç de riu, lota) i les baies (nabius blaus, nabius vermells, mores, romegueró de torbera). Alguns plats emblemàtics, com el sagamité, també fan un gran ús del blat de moro. Alguns ingredients associats habitualment a la cuina del Quebec, com ara el xarop d'auró, són d'herència nativa americana.
A l'Àrtic oriental canadenc, els inuit consumeixen una dieta a base d'aliments que es pesquen, cacen i recol·lecten localment. Entre ells hi ha el caribú, la morsa, la foca marbrada, la foca barbuda, la beluga, l'os polar, les baies i l'epilobi. També empraven tècniques de fumat i de fermentació del peix com a pràctica per a preservar els aliments i enriquir-ne el sabor.
Cuina indígena de les Grans Planes miniatura|Un plat de jerky cheyenne miniatura|Una bola de pemmican Els pobles indígenes de les Grans Planes i les praderies canadenques (entre les quals hi ha els arapaho, assiniboine, blackfoot, cheyenne, comanche, crow, gros ventre, kiowa, lakota, lipan, apatxe kiowa, cree, saulteaux, sarsi, nakoda i tonkawa) històricament han confiat molt en el bisó americà com a font d'aliment bàsic.
Els animals que consumien, com ara bisons, cérvols i antílops, eren animals de pastura. A causa d'això, tenien un alt contingut d'àcids grassos omega-3, un àcid essencial que manca a moltes dietes. Entre els aliments bàsics tradicionals també s'hi inclouen el Pediomelum esculentum, fruites (chokecherries, Amelanchier, prunes, nabius blaus i vermells, maduixes, buffaloberries, gooseberries), patates, carabassa, carns seques (carn de cèrvid, búfal, llebre i gall de praderia), i l'arròs salvatge.
Els sioux van introduir l'ús del bisó a les tradicions culinàries de l'Amèrica del Nord. Per a ells, el bisó era fonamental per subsistir ja que en consumien la seva carn i les vísceres en diverses preparacions, i també n'aprofitaven la pell. Com a poble nòmada, també recol·lectaven baies i arrels de manera habitual, i complementaven la seva dieta amb fruites silvestres com ara nabius i mores.
Moltes parts del bisont s'utilitzaven i preparaven de nombroses maneres, incloent: "carn bullida, sopa de tripa potser espessida amb cervells, intestins rostits, carn fumada o assecada, i ronyons, fetge i llengua crus empolvorats amb fel o bilis es menjaven immediatament després d'una matança."
Les carns fumades més populars (com el jerky) es feien amb caça salvatge, principalment el bisó. Un mètode tradicional de preparació és tallar la carn a rodanxes fines i assecar-la, ja sigui a foc lent o al sol, fins que quedi dura i trencadissa. En aquesta forma pot durar mesos, convertint-lo en un ingredient principal per combinar amb altres aliments, o menjar sol.
La carn deshidratada pot utilitzar-se en l'elaboració del pemmican, una barreja concentrada de greixos i proteïnes a la que de vegades s'hi afegeixen fruites com ara nabius vermells, nabius blaus, baies de Saskatoon, cireres, chokecherries i groselles.
Cuina indígena de l'Est miniatura|Un succotash preparat amb mongetes kidney Els amerindis dels Boscos orientals (iroquesos, algonquins i creek, principalment) van plantar el que es coneixia com les "tres germanes": blat de moro, mongetes i carabassa conreats junts. Entre els iroquesos, aquesta tècnica de cultiu permetia cuinar a foc lent la sagamité. A més, una sèrie d'altres plantes domesticades van ser populars durant certs períodes als boscos de l'est, com ara una versió local de quinoa, una varietat d'amarant, Iva annua, Hordeum pusillum, Phalaris caroliniana i gira-sol.
A la part Nord-oest del que avui són els Estats Units, els indígenes utilitzaven salmó i altres peixos, mariscs, bolets i baies juntament amb altres aliments com la carn de cérvol, l'ànec i el conill domèstic. Van apreciar beure rom introduït per Cristòfor Colom.
Cuina indígena del Sud-est miniatura|Un wild onion dinner choctaw amb frybread, nixtamal, ceba salvatge, banaha (pa de blat de moro), puré de patates i fesols, acompanyats de gelat de suc de raïm i te amb gel. miniatura|Un cornbread preparat en una paella Els nadius americans a la cultura del Sud-est dels Estats Units són la base de la cuina sud-americana. Els pobles shawnee, powhatan, waco, tawakoni, tonkawa, karankawa, quapaw i mosopelea solen considerar-se marginalment del sud-est i les seves terres tradicionals representen les fronteres de la regió cultural.
D'aquests indígenes va sorgir un dels ingredients principals de la cuina del sud: el blat de moro, o bé mòlt en farina o encalçat amb una sal alcalina per fer farina de blat de moro seguint una tecnologia nativa americana coneguda com a nixtamalització.Dragonwagon, Crescent (2007). The Cornbread Gospels. Workman Publishing. ISBN 0-7611-1916-7 El blat de moro s'utilitzava per elaborar tot tipus de plats, des del conegut pa de blat de moro fins a licors com el whisky, que eren productes comercials importants. Hi ha moltes fruites disponibles a la regió. El raïm (Vitis rotundifolia), les mores, els gerds i moltes altres baies silvestres formaven part de la dieta dels indígenes del sud.
Les patates també eren un aliment bàsic dels nadius americans, encara que no tan estès com el blat de moro, que es va adoptar a la cuina d'Amèrica del Sud. La patata s'utilitzava gairebé de la mateixa manera que el blat de moro. Els nadius americans van introduir als primers meridionals moltes altres verdures que avui dia encara són ben conegudes al sud. Carabassó, carabassa, diversos tipus de mongetes, tomàquets (tot i que inicialment es consideraven verinosos), moltes varietats de pebrot i sassafràs van arribar als colons a través de les tribus natives.
Els indígenes del Sud també complementaven la seva dieta amb carn de caça autòctona. La carn de cérvol era una part important de la dieta càrnia a causa de l'abundància de cérvol de cua blanca a la zona. També caçaven conills, esquirols, sarigues i ossos rentadors. Els europeus van adoptar la pràctica de criar bestiar en forma de porcs i boví. Quan es mataven el cérvol o el bestiar, s'utilitzava tot l'animal. A més de la carn, sovint menjaven òrgans com el fetge, el cervell i els intestins. Aquesta tradició es manté avui en dia en plats d'autor com els budells de porc fregits, el púding de fetge de porc i els cervells i els ous de porc. El greix animal, sobretot el del porc, es recollia i s'utilitzava per cuinar i fregir. Molts dels primers colons del sud van aprendre a cuinar dels indígenes.
Cuina indígena de l'Oest En contrast amb els de l'Est, els pobles del Nord-oest eren tradicionalment caçadors-recol·lectors, principalment, i no necessitaven l'agricultura per complementar l'abundant aliment disponible on vivien. No obstant això, les tribus de l'actual Califòrnia (entre elles, els shoshone, els hupes, els miwok, els mohaves i els mono), encara confiaven en emmagatzemar aliments per a les estacions d'hivern, que incloïen "nous, llavors i carn i peix secs". Les glans es molien per obtenir farina, l'aliment bàsic d'aproximadament el 75 % de la població, i la carn seca es preparava quan era possible l'assecatge.