La cabra de bruc (Lactarius pseudoscrobiculatus) és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És una lleterola del grup de les cabres. És de distribució mediterrània i creix preferentment en boscos de coníferes de la plana.
Taxonomia Lactarius pseudoscrobiculatus va ser descrita per Basso T, Neville P i Poumarat S l'any 2001.
La filogènia de l'espècie ha estat revisada.
Descripció Bolet de solitari a espars a gregari; de mida mitjana; de barret de 5 a 10 de diàmetre; barret primer plano-convex, després pla i finalment infundibuliforme, amb el marge involut durant molt de temps; cutícula viscosa, fins i tot glutinosa en temps humit, netament peluda, sobretot vers el marge, amb zonacions concèntriques no massa marcades, superfície de color crema clar, groc més o menys citrí, i amb tonalitats més ataronjades en els exemplars vells, que tenen taques de color bru, més o menys evidents.
Làmines denses, adnates o feblement decurrents, de color crema a crema ataronjat, que es taquen de bru en els exemplars vells.
Cama curta, de 2-3 cm, cilíndrica, sovint atenuada vers la base, llisa a l'àpex, de color blanquinós a groguenc o carni, amb escrobicles de color crema, sobre tot amb l'edat i vers la base.
Carn compacta, de color crema, que, en tallar-la, es torna groguenca i vermella en KOH; olor suau, un xic fruitada, i sabor primer amargant i després clarament acre; làtex molt abundant, blanc, que es torna groc citrí en exposar-lo a l'aire, de sabor picant, amb KOH esdevé ràpidament taronja.
Hàbitat Des de la tardor a principis de l'hivern; sobre sòls preferentment silícics; des de la terra baixa a la muntanya mediterrània; en boscos de coníferes, primordialment pi pinastre, també pi pinyoner i pi blanc, acompanyats de roure de fulla petita, alzina i, gairebé sempre, de bruc boal (Erica arborea), bruguerola o estepes (Cistus salviifolius, C. laurifolius).
Distribució geogràfica Ocasional. A Catalunya havia estat confosa amb la cabra de sofre (Lactarius citriolens), més pròpia d'ambients de muntanya, on creix sota bedolls (Betula pendula). Ha estat citat de Catalunya, País Valencià i Balears.
Espècies semblants Propera a l'enganyapastors de llet blanca (Lactarius zonarius), l'enganyapastors de pollancre (L. evosmus) i el pigallat (L. mediterraneensis); cap de les tres lleteroles tenen les làmines anastomosades vora la cama. El primer presenta el barret zonat, de marge pubescent en el jove, i el làtex abundant. L. evosmus te les làmines blanques o cremoses, sense tons rosacis, i la carn fa olor de poma. De L. mediterraneensis es separa pel làtex i la carn, que viren a groc un cop exposats, pel barret que és escrobiculat de manera molt patent i per la reacció al KOH, que en el cas de la carn vira a groc crom, en especial sota la cutícula i sobre les làmines.
Comestibilitat Sense interès culinari; carn excessivament picant.
Referències
Categoria:Lactaris Categoria:Lleteroles Categoria:Bolets no comestibles