El Campionat Sud-americà de Campions (en espanyol Campeonato Sudamericano de Campeones, en portuguès Campeonato Sul-Americano de Campeões) fou una competició de futbol disputat a Santiago, Xile l'any 1948.

Fou la primera competició continental a nivell de clubs a Sud-amèrica. Fou organitzat pel club xilè Colo Colo amb l'ajuda del president de la CONMEBOL Luis Valenzuela, i es disputà entre els dies 11 de febrer i el 17 de març de 1948. Fou el campió el club brasiler Vasco da Gama. Fou la competició predecessora de la Copa Libertadores, juntament amb la Copa Aldao.

Història Des de principis de la dècada de 1910, els clubs argentis i Uruguaians disputaven la Copa Aldao, un torneig jugat entre els campions d'ambdós països. El gran èxit d'aquest torneig va donar lloc a la idea de crear una competició continental.

miniatura|esquerra|Partit River Plate v Vasco da Gama. El 1929, els caps executius del Nacional, Roberto Espil i José Usera Bermúdez, van idear una competició entre els campions nacionals de cada membre de la CONMEBOL. Després d'analitzar les distribucions geogràfiques i les distàncies, Espil va idear l'any 1946 un projecte que incloïa també els subcampions de totes les lligues nacionals. No obstant això, va ser l'any 1948 quan el cap de l'executiu de Colo-Colo, Robinson Alvarez Marín, i el president de la CONMEBOL, Luis Valenzuela, finalment van posar en marxa el precursor de la Copa Libertadores: el "Campionat Sud-americà de Campions", el primer torneig jugat en la història per determinar el club campió d'Amèrica del Sud.La Nación; Historia del Fútbol Chileno, 1985

L'equip del Vasco da Gama, conegut amb el sobrenom Expresso da Vitória, tenia figures com Augusto, Barbosa, Danilo, Friaça, Ademir i Chico, s'emportà el trofeu després de l'empat 0–0 contra River Plate en la darrera jornada de la lligueta. L'equip argentí comptava amb figures del llegendari equip anomenat La Máquina com José Manuel Moreno, Ángel Labruna i Félix Loustau, amb l'afegitó de l'estrella naixent Alfredo Di Stéfano, de Norberto Yácono i Néstor Rossi.

La competició va tenir tant d'èxit econòmic com al camp: la mitjana d'assistència de públic per partit va ser de 39.549 espectadors i el torneig va generar un total brut de 9.493.483 pesos xilens.La Nación, Tomo 8, p. 15–16

Equips participants L'objectiu dels organitzadors era convidar el campió de la competició més important de cada país sud-americà. Els més destacats de la competició van ser l'amfitrió Colo-Colo, el River Plate de Di Stéfano, el Nacional d'Atilio García, José Santamaría i Luis Volpi, i el Vasco da Gama. País Equips Classificació River Plate Campió del campionat argentí de futbol 1947 Litoral Campió del campionat de La Paz de futbol 1947 Vasco da Gama Campió del campionat carioca de futbol 1947 Colo-Colo Seu i campió de la lliga xilena de futbol 1947 Emelec Campió del Campionat de Guayas de futbol 1946 Deportivo Municipal Subcampió del lliga peruana de futbol 1947 Nacional Campió del campionat uruguaià de futbol 1947 - - -

Classificació final

Resultats Llista complerta dels resultats del torneig:

Golejadors Llista del màxims golejadors del torneig: miniatura|Alfredo Di Stéfano marcà quatre gols en el torneig. Pos. Jugador Club Gols Roberto Capparelli Litoral Atilio García Nacional Alfredo Di Stéfano River Plate Pedro López Colo-Colo Máximo Mosquera Deportivo Municipal Manuel Pessanha Lelé Vasco da Gama

Referències

Categoria:Competicions futbolístiques americanes Categoria:CONMEBOL