Śĕrpü

Śĕrpü o Tsivilsk ( [ɕërˈby], Śĕrpü o Xerpú, , Tsivilsk) és una població amb el rang de ciutat de la República de Txuvàixia, a Rússia. Forma part de l'aglomeració de Xupaixkar/Txeboksari, la capital de la república. Es troba a uns 30 km al sud de Xupaixkar. És a la bifurcació de la carretera M-7 entre Moscou i Kazan (que forma part de l'eix europeu E22) i l'A-121, que porta a Uliànovsk. El nom rus prové del riu Tsivil (Śaval, en txuvaix) que es forma en confluir els rius Petit Tsivil i el Gran Tsivil a pocs quilòmetres de la ciutat, El 2021 tenia 12.762 habitants.

Història En el procés de consolidació del control de les terres conquerides després de la presa de Kazan (1552), les autoritats russes van fundar el fort de Tsivilsk el 1589 on hi havia el poble txuvaix de Śĕrpü. Al llarg dels anys, la població va ser destruïda diverses vegades per revoltes camperoles o cremada fins als fonaments per incendis, però va ser repetidament reconstruïda al mateix lloc. El 1625 hi vivien 301 persones, la immensa majoria dels quals eren soldats. El 1671 va ser atacada per tropes de Stepan Razin i el 1774 va ser presa per les d'Omelian Pugatxov.

El 1781 va esdevenir cap d'uiezd. Va desenvolupar-se com a centre comercial amb la construcció d'un moll sobre el Tsivil a la dècada dels 1720. El 1835 s'aprovà un pla urbanístic. El 1875 s'hi obrí un banc. A la segona meitat del , s'hi celebraven dues firen anuals (una el juny i l'altra el juliol). El 1861 hi havia 4 edificis de pedra i 251 cases de fusta; el 1898, n'eren 11 i 319, respectivament; i el 1914, 14 i 396. Segons el primer cens rus de 1897, a la ciutat hi vivien 2336 persones. El 1911 s'hi comptaven set institucions educatives, un hospital i una farmàcia del zemstvo, un banc i una caixa d'estalvis i una oficina de correus i telègrafs.

En el moment de la creació de l'Óblast Autònom Txuvaix (1920), Śĕrpü era una de les tres capitals d'uiezd que entrà a formar-hi part, justament amb Xupaixkar i Yetĕrne.

L'estació de tren de Śĕrpü s'inaugurà el 1938, quan s'obrí el ramal des del nus ferroviari de Kanaş a Xupaixkar. Es troba, però, fora dels límits municipals, a sis kilòmetres del centre de la ciutat.

Població esquerra|miniatura|440x440px|Vista de Śĕrpü des del campanar de la catedral de la Trinitat. A la dreta, l'església de la Icona de la Mare de Déu de Kazan. Al fons, a l'esquerra, el monestir de la Mare de Déu de Tikhvin. +1840189719311939195919791989200220102021Població9002.3363.0005.1005.9008.00010.10013.00013.47912.762 Per nacionalitats, la distribució de la població de Śĕrpü és relativament semblant de la república, amb els txuvaixos que representen prop de dos terços dels habitants i els russos que formen la gran majoria restant. +Població de Txuvàixia per nacionalitats (cens de 2002)NacionalitatTotalPoblació urbanaŚĕrpüTxuvaixos67,1%56,1%68,1%Russos26,5%38,3%27,8%Tàtars2,8%1,9%1,5%Mordovians1,2%1,0%0,3%Altres nacionalitats2,4%2,7%2,3% En el conjunt del districte de Śĕrpü, sense incloure-hi la ciutat, els txuvaixos formen el 85,5% de la població i els russos, el 12,5%. Aquesta gran majoria de txuvaixos és de les més altes de Txuvàixia, on en el nord onze districtes superaven, segons el cens de 2002, el 90% de població rural txuvaixa.

Patrimoni El conjunt d'arquitectura religiosa de Śĕrpü és un dels més rics de Txuvàixia. Sobresurten el monestir femení de la Mare de Déu de Tikhvin (segles -) i la catedral de la Trinitat (1734). És també de destacar l'església de la Icona de la Mare de Déu de Kazan (1735). El monestir consta de diferents edificis particularment destacables, com l'església de la Mare de Déu de Tikhvin (1886), la casa de l'abadessa () i l'edifici dels tallers (1886).

En l'arquitectura civil, Śĕrpü compta amb un bon nombre de cases històriques de fusta, maó o una combinació de les dues, datades des de mitjan fins a principis del . Entre elles, cal esmentar la casa Tolmàtxev (c/ Karl Marx, núm. 10, mitjan ), la casa Kurbàtov (c/ Gagarin, núm. 36/66, 1897), la casa de fusta del carrer Lenin, núm. 35 (segona meitat del ), la casa de fusta del carrer Soviet, núm. 3 (), la casa del carrer Karl Marx, núm. 8 (finals del - principis del ) i la casa del carrer Karl Marx, núm. 14 (segona meitat del ).Actualment, la casa Tolmàtxev és la seu del museu d'història local.

Referències

Bibliografia

Categoria:Ciutats de Txuvàixia