Francesco di Assisi (a vegades acreditat com Francesco d'Assisi) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1966 dirigida per Liliana Cavani.} Va ser el primer llargmetratge de no ficció de Cavani, amb un guió escrit per ella i Tullio Pinelli. Segueix la vida de Sant Francesc d'Assís des de 1205 fins a la seva mort el 1226.

Argument Francesc d'Assís (1182-1226), fill d'un ric comerciant, Pietro di Bernardone, i d'una senyora francesa (Donna Pica), després d'una joventut disipada, entra en crisi i descobreix altres valors que intenta difondre. Es va retirar a La Verna on va rebre el regal dels estigmes el 14 de setembre de 1224. Va morir a Assís, prop de Santa Maria degli Angeli (Porziúncola) , la nit entre el 3 i el 4 d'octubre de 1226, envoltat dels seus deixebles.

Repartiment

Lou Castel com a Francesco Riccardo Cucciolla com a Leone Giancarlo Sbragia com el pare de Francesco Marco Bellocchio com a Pietro di Stacia Ludmilla Lvova com Chiara Maria Grazia Marescalchi com a Pica Kenneth Belton com a Innocent III John Karlsen Riccardo Bernardini Giuseppe Campodifiori Teodoro Cicogna Franco Marchesi Oscar Mercurelli Roberto Di Massimo Maurizio Tocchi John Thorner Marcello Formica Gérard Herter Giampiero Frondini Gianni Turillazzi Gerig Domain Mino Bellei

Producció i llançament Cavani, que, segons les seves pròpies paraules, no havia tingut una educació catòlica, es va sentir atret pel personatge de Francesc d'Assís a causa de la biografia de Paul Sabatier, que el considerava un "manifestant" i la seva aventura "existencial i poètica" i "revolucionaria". Francesco di Assisi va ser el seu primer llargmetratge després de dirigir una sèrie de documentals per a la cadena de televisió RAI, i també la primera pel·lícula produïda per RAI i Leo Pescarolo. Com que volia un actor desconegut per al paper de Francis, va cedir el paper a Lou Castel (la pel·lícula innovadora del qual I pugni in tasca encara no s'havia estrenat), i també va seleccionar la majoria dels seus frares amb actors no professionals de la regió d'Umbria.

Francesco di Assisi es va rodar en pel·lícula de 16 mm i es va emetre en dues parts a la RAI els dies 6 i 8 de maig de 1966, arribant a una audiència d'aprox. 20 milions d'espectadors. Es va mostrar fora de competició al 27a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el mateix any i finalment va tenir una estrena limitada als cinemes el 1972.

Recepció Tot i que reeixida, la pel·lícula de Cavani, comparada amb les obres dels directors Roberto Rossellini i Pier Paolo Pasolini, també va ser rebuda de manera controvertida i dividida espectadors, crítics i grups catòlics en particular. Etiquetada per un membre de la Movimento Sociale Italiano com "herètica, blasfema i ofensiva per a la fe del poble italià", va ser elogiada per Italo Moscati per trencar els límits del "conformisme televisiu". En una taula rodona, Pasolini, a qui li havia agradat la interpretació de Francesc d'Assís de Rossellini (Francesco, giullare di Dio), va criticar la representació "burgesa" de Castel del personatge titular i l'omissió de Cavani de l'aspecte "oriental" de la seva vida i els miracles realitzats, i ella el convertia en un home d'acció.

Llegat Francesco di Assisi es va restaurar digitalment el 2007. Des de llavors s'ha projectat, entre altres esdeveniments, al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary el 2013, i al festival Il Cinema Ritrovato el 2020 i a l'Istituto Italiano di Cultura, Nova York, el 2023.

Notes

Referències

Enllaços externs Francesco di Assisi a lilianacavani.it

Categoria:Pel·lícules biogràfiques Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1966 Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia