George Rochberg (Paterson (New Jersey), 5 de juliol, 1918 - Bryn Mawr (Filadèlfia), 29 de maig, 2005), va ser un compositor nord-americà de música clàssica contemporània.
Compositor serialista durant molt de temps, Rochberg va abandonar la pràctica després de la mort del seu fill adolescent el 1964; va afirmar que aquesta tècnica compositiva havia demostrat ser inadequada per expressar el seu dolor i l'havia trobat buida d'intenció expressiva.Reilly, Robert R.; Rochberg, George (2002). "The Recovery of Modern Music: George Rochberg in Conversation". Tempo (219): 9–10. ISSN 0040-2982. A la dècada de 1970, l'ús per part de Rochberg de passatges tonals a la seva música havia provocat controvèrsia entre els crítics i els seus companys compositors. Professor a la Universitat de Pennsilvània fins al 1983, Rochberg també va exercir com a president del seu departament de música fins al 1968. El 1978 es va convertir en el primer professor Annenberg d'Humanitats.
Biografia Rochberg va assistir primer al "Mannes College of Music", on els seus professors incloïen George Szell i Hans Weisse, després al Curtis Institute of Music, on va estudiar amb Rosario Scalero i Gian Carlo Menotti. Va servir a l'exèrcit dels Estats Units a la infanteria durant la Segona Guerra Mundial. Era jueu.Wlodarski 2019, 100–119.
Rochberg va exercir com a president del departament de música de la Universitat de Pennsilvània fins a 1968 i va continuar ensenyant allà fins a 1983. El 1978, va ser nomenat el primer professor Annenberg d'Humanitats.Anon. 1978.
Es va casar amb Gene Rosenfeld el 1941 i va tenir dos fills, Paul i Francesca. El 1964, el seu fill va morir d'un tumor cerebral.
Rochberg va morir a Bryn Mawr, Pennsilvània, l'any 2005, als 86 anys. La majoria de les seves obres es troben a l'arxiu de la Fundació Paul Sacher a Basilea, Suïssa. Alguns també es poden trobar a la Divisió de Música de la Biblioteca Pública de Nova York, la Biblioteca del Congrés de Washington D.C., el Lincoln Center de Nova York, la Universitat de Pennsilvània, l'Institut Curtis de Música, Filadèlfia i la Universitat de la Ciutat de Nova. York.
Música Exponent durant molt de temps del serialisme, Rochberg va abandonar aquesta tècnica compositiva a la mort del seu fill adolescent el 1964. Va dir que havia trobat el serialisme expressivament buit i que havia demostrat ser un mitjà inadequat per expressar el seu dolor i ràbia.Reilly, Robert R.; Rochberg, George (2002). "The Recovery of Modern Music: George Rochberg in Conversation". Tempo (219): 9–10. ISSN 0040-2982 A la dècada de 1970, Rochberg s'havia convertit en controvertit per l'ús de passatges tonals a la seva música. El seu ús de la tonalitat es va fer molt conegut per primera vegada a través del Quartet de corda núm. 3 (1972), que inclou tot un conjunt de variacions a l'estil del Beethoven tardà. Un altre moviment del quartet conté passatges que recorden la música de Gustav Mahler. Aquest ús de la tonalitat va fer que la crítica el catalogués com un compositor neoromàntic. Va comparar l'atonalitat amb l'art abstracte i la tonalitat amb l'art concret i va comparar la seva evolució artística amb la del pintor Philip Guston, dient que "la tensió entre la concreció i l'abstracció" és una qüestió fonamental per a tots dos.Rochberg 1992, 7. La seva música també ha estat descrita com a post modernisme neo conservador.Brackett 2008, XVIII.
De les obres que Rochberg va compondre al començament de la seva carrera, la seva Simfonia núm. 2 (1955–56) destaca com una de les composicions en sèrie més aconseguides d'un compositor nord-americà. Potser és més conegut pels seus Quartets de corda núms. 3–6 (1972–78). Rochberg va concebre els núms 4–6 com un conjunt i els va anomenar "Quartets Concord" després del Quartet de corda Concord, que va estrenar i gravar les obres. El Quartet de corda núm. 6 inclou un conjunt de variacions del Cànon de Johann Pachelbel en re.
Algunes de les seves obres eren collages musicals de cites d'altres compositors. "Contra Mortem et Tempus", per exemple, conté passatges de Pierre Boulez, Luciano Berio, Edgard Varèse i Charles Ives.
Les simfonies núms 1, 2 i 5, i el Concert per a per a violí van ser gravades el 2001-2002 per la Rundfunk-Sinfonieorchester Saarbrücken i el director Christopher Lyndon-Gee i publicats amb el segell Naxos.
Llegat James Freeman, músic i professor del Swarthmore College, va dir això sobre Rochberg i el serialisme:
Escrits Els assaigs recopilats de Rochberg van ser publicats per la "University of Michigan Press" el 1984 com a "The Aesthetics of Survival". Una edició revisada i ampliada,Rochberg 2005. publicada poc abans de la seva mort, va rebre el premi "ASCAP Deems Taylor" el 2006.Anon. 2006. Seleccions de la seva correspondència amb el compositor canadenc István Anhalt van ser publicades el 2007 per Wilfrid Laurier University Press.Gillmor 2007. Les seves memòries, Five Lines, Four Spaces, van ser publicades per la "University of Illinois Press" el maig de 2009.Rochberg 2009.
Premis i reconeixements 1950–1951 – Fulbright Fellow 1950–52 - Membre de l'American Academy in Rome 1952 - Premi George Gershwin Memorial per Música nocturna 1956 – Premi de la Societat per a la Publicació de la Música Americana pel Quartet de corda núm. 1 1956 - Beca Guggenheim 1959 - Primer premi al Concurs Internacional de Música ISCM italià per Concerto de Cheltenham 1961 – Walter W. Naumburg Foundation Premi a la gravació per a la Simfonia núm. 2 1962 - Llicenciat honorífic per la Montclair State University 1964 – Llicenciat honorífic per la University of the Arts (Filadelphia) 1966 – Premi Itàlia per Black Sounds 1966 - Beca Guggenheim 1972 – Fundació Walter W. Naumburg Premi de Composició de Cambra per Quartet de corda núm. 3 1972–74 – National Endowment for the Arts 1979 – Premi Kennedy Centre Friedheim per Quartet de corda núm. 4 1980 - Llicenciatura honoris causa de la Universitat de Michigan 1985 - Llicenciatura honoris causa de la Universitat de Pennsylvania 1985 – Medalla d'or als Brandeis Creative Arts Awards 1986 – Premi de Compositors Simfòniques de Lancaster 1987 - Premi de compositor contemporani Andre i Clara Mertens de la University of Bridgeport 1987 – Premi al compositor Alfred I. duPont 1991 – Bellagio (regió italiana) artista resident 1994 – Llicenciatura honoris causa de la Miami University 1997 - Longy School of Music Premi al Assoliment Distingut 1998 – Premi Grammy (nominat) "Quartet de corda núm. 3" 1999 – American Society of Composers, Authors, and Publishers Premi a la trajectòria professional 2004 – Premi Grammy (nominat) "Quartet de corda núm. 5" 2006 - Premi Deems Taylor per The Aesthetics of Survival: A Composer's View of Twentieth-Century Music
Referències
Fonts Anon. (10 d'octubre de 1978). "Rochberg nomenat professor Annenberg" (PDF). Almanac. 25 (7). Universitat de Pennsilvània: 1. Anon. (2006). "La 39a edició anual de l'ASCAP considera que s'han anunciat els premis Taylor". ASCAP. Brackett, John (2008). John Zorn: Tradició i transgressió. Bloomington i Londres: Indiana University Press. ISBN 978-0-253-22025-7. Gillmor, Alan M. (2007). Eagle Minds: Correspondència seleccionada d'Istvan Anhalt i George Rochberg (1961–2005). Waterloo, Ont.: Wilfrid Laurier University Press. ISBN 978-1-55458-018-7. Arxivat de l'original el 18/08/2007. Consultat el 18/11/2007. Levin, Neil W. 2019. "George Rochberg 1918–2005". Arxiu Milken de Música Jueva. (consultat el 19 de juliol de 2019). Rochberg, George (1992). "Guston i jo: digressió i retorn". Contemporary Music Review 6 (2), 5–8. Rochberg, George (2005). The Aesthetics of Survival: A Composer's View of Twentieth-Century Music (ed. revisada i ampliada). Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-03026-2. Rochberg, George (2009). Cinc línies, quatre espais. Urbana, Illinois: University of Illinois Press. ISBN 978-0-252-03425-1. Simon, Scott (presentador) i Joel Rose (reporter). 2005. Remembering George Rochberg, Who Died This Week at 86. Weekend Edition Saturday, National Public Radio (4 de juny), transcripció d'un fragment publicat a Swarthmore in the News, Clippings Collected 9 de juny de 2005 (doble número). (arxiu del 26 d'abril de 2014, consultat el 4 d'agost de 2014) Wlodarski, Amy Lynn. 2019. George Rochberg, compositor nord-americà: Trauma personal i creativitat artística. Sèrie Eastman Studies in Music, edició sènior. Ralph P. Locke. Rochester: University of Rochester Press. ISBN 978-1-58046-947-0.
Bibliografia Contemporary Authors Online, Detroit: Gale, 2007, ISBN 978-0-7876-3995-2
Categoria:Alumnes del Curtis Institute of Music Categoria:Professors de la Universitat de Pennsilvània Categoria:Alumnes del Mannes College The New School for Music Categoria:Morts el 2005 Categoria:Morts a Filadèlfia Categoria:Compositors estatunidencs del segle XXI Categoria:Compositors de Nova Jersey Categoria:Persones de Paterson (Nova Jersey) Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1918