Una raka (, ‘genuflexió; inclinació; prosternació’, plural: ) és el conjunt de gestos i paraules que componen un cicle complet dintre de l'oració islàmica obligatòria coneguda com salat. Cadascuna de les cinc oracions diàries observades pels musulmans consisteix en una sèrie de rakes.
Desenvolupament d'una raka Després de l'ablució ritual (wudú) i de la declaració interior de la sincera intenció de pregar a Déu (niyya), el creient se situa dempeus i mirant cap a l'alquibla, aixeca les mans a l'alçada de les orelles o les espatlles i diu el takbir: «Déu és més gran». Seguidament recita la sura Al-Fàtiha. Si està fent les dues primeres rakes, tot seguit recitarà les aleies que desitgi de l'Alcorà; en canvi, en la tercera i quarta rakes només es recita Al-Fàtiha. Seguidament, s'inclina mentre diu, tres cops, el tasbih: «Lloat sia el meu Senyor, l'Immens» i es torna a dreçar mentre diu «Déu escolta qui el lloa». Seguidament, després de recitar «Senyor nostre, lloat siguis» i mentre diu un nou takbir, es postra a terra, moment en què pronuncia un nou tasbih: «Lloat sia Déu, l'Altíssim», tres cops, mentre posa el front i el nas a terra amb les mans també a terra a l'alçada de les orelles i els colzes aixecats. Seguidament, mentre diu un nou takbir, el creient s'asseu amb els peus doblegats sota el cos i demana el perdó de Déu: «El meu Senyor em perdoni», dos cops. Mentre diu un nou takbir, torna a fer una prostració amb el triple tasbih i seguidament es posa dempeus amb un nou takbir, amb la qual cosa la raka finalitza. Si està en la segona raka d'un grup de tres o quatre, mentre està assegut sobre els peus i abans de la segona prostració afegirà el taixahhud del mig, que consisteix en dir «Salutacions, pregàries i coses bones a Déu; la pau sigui amb tu, oh Profeta, i la misericòrdia i les benediccions de Déu; la pau sigui amb nosaltres i amb els justos servents de Déu; testifico que no hi ha cap altre déu que Déu i testifico que Mahoma és el seu servent i el seu missatger». Quan s'estigui fent la darrera raka, el creient dirà l'últim taixahhud que és com el taixahhud anterior, però afegint-hi la pregària abrahàmica: «Oh Déu, beneeix Mahoma i la família de Muhàmmad com vas beneir la família d'Ibrahim, i santifica Muhàmmad i la família de Muhàmmad com vas santificar la família d'Ibrahim, en l'univers sencer, visible i invisible; Tu ets lloable i gloriós». Seguidament, girant el cap a la dreta, el creient dirà el taslim: «Que la pau, la misericòrdia i les benediccions de Déu siguin sobre vosaltres» i ho repetirà girant el cap a l'esquerra.
Nombre de rakes obligatòries Cadascuna de les cinc pregàries obligatòries diàries té un nombre diferent de rakes:
Pregària del fajr o de l'alba: dues rakes Pregària del dhuhr o del migdia: quatre rakes Pregària de l'asr o de la tarda: quatre rakes Pregària del maghrib o del vespre: tres rakes Pregària de l'ixà o de la nit: quatre rakes
A la pregària del migdia dels divendres només es fan dues rakes, en lloc de les quatre dels altres dies de la setmana, si la pregària es fa en comunitat a la mesquita, després de la khutba o sermó del divendres.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pràctiques i creences de l'islam