miniatura|200x200px|Mina de carbó d'El Cerrejón a Colòmbia. És una de les més grans a cel obert de l'Amèrica Llatina i una de les més grans del món. (la més gran és Chuquicamata a Xile) miniatura|Mina de Yanacocha a Cajamarca miniatura|200x200px|Pedrera de marbre a Carrara, Itàlia Hom coneix com a mineria a cel obert o pedrera, aquells aprofitaments miners o explotacions mineres, que es desenvolupen en la superfície del terreny, a diferència de la mina subterrània o de perforació. La mineria a cel obert s'aplica quan els dipòsits comercialment útils es troben prop de la superfície. S'empren mitjans mecànics o explosius per a remoure els terrenys que recobreixen o envolten la formació geològica que forma al jaciment, o banc de materials. Aquests materials es denominen, genèricament, estèril, mentre que a la formació a explotar se'n diu mineral. L'estèril excavat és necessari apilar-ho en runams fora de l'àrea final que ocuparà l'explotació, amb vista a la seva utilització en la restauració de la mina.
Abans d'iniciar qualsevol projecte d'extracció de materials, s'ha de revisar i considerar el compliment de la normativa en les diverses matèries: fiscal, laboral, de salut i de seguretat social, realitzant també, de ser requerit, l'estudi d'Impacte Ambiental, i presentar-lo per a la seva avaluació davant les autoritats estatals en matèria d'ecologia i medi ambient, qui s'encarregaran d'establir les mesures de restauració, recuperació, sosteniment i manteniment per a esmorteir l'impacte ambiental de l'activitat extractiva.
Les mines a cel obert són econòmicament rendibles quan els jaciments afloren en superfície, es troben prop de la superfície, amb un recobriment petit o la competència del terreny no és estructuralment adequada per a treballs subterranis (com ocorre amb la sorra o la grava). Quan la profunditat del jaciment augmenta, l'avantatge econòmic del cel obert disminueix en favor de l'explotació mitjançant mineria subterrània.
Tipus de mines Els principals tipus de mines a cel obert són:
Pedreres
Les pedreres són mines a cel obert, generalment de petita grandària, que exploten materials que no requereixen una concentració posterior, sinó, com a molt, una trituració o classificació per grandàries. Els materials obtinguts en pedreres són els àrids, les roques industrials i les roques ornamentals.
Cortas
miniatura|250x250px|Corta Atalaya, a Minas de Riotinto (Espanya) Les cortas són explotacions tridimensionals de jaciments que evolucionen en profunditat, generalment de substàncies metàl·liques, encara que també n'hi ha de carbó. La morfologia típica d'una corta és similar a un con invertit.
L'arrencada del mineral i de l'estèril, en gran manera en les mines metàl·liques, es realitza generalment mitjançant perforació i voladura. La càrrega se sol efectuar amb pales carregadores i el transport mitjançant bolquets. En el cas de les de carbó, l'arrencada del mateix es realitza mitjançant pales excavadors o rotopales. La dimensió final de la corta (la seva profunditat) ve donada pel que es coneix com a ràtio: La proporció entre l'estèril que cal excavar respecte al mineral que s'explotarà. En augmentar la profunditat de la tala, el ràtio augmenta, de manera que els costos d'excavació de l'estèril augmenten i, per tant, els costos creixen.
Descobertes
Les descobertes són, bàsicament, forats bidimensionals que s'utilitzen en jaciments horitzontals o gairebé horitzontals. D'aquesta manera l'explotació es realitza a una cota més o menys constant.
La seqüència típica d'una explotació per descoberta és:
Retirada de la coberta vegetal; Arrencada del recobriment; Explotació de la capa; i Restauració
En alguns casos és possible realitzar el que es coneix com a mineria de transferència. Consisteix a utilitzar els materials arrencats del recobriment per a realitzar la restauració, sense necessitat d'un apilament intermedi.
Al·luvions o plaers
Correspon a l'explotació de dipòsits de sorra en antics llits de rius o platges, amb la finalitat de recuperar or, pedres precioses o altres elements químics valuosos.
Mines a cel obert destacades Algunes mines d'aquest tipus són: Bajo de la Alumbrera - Provincia de Catamarca Veladero – Provincia de San Juan Manantial Espejo – Provincia de Santa Cruz
Super Pit – Kalgoorlie
Minera San Cristóbal – Província de Nor Lípez
Adams – Ontàrio Colomac – Canadá Diavik – Canadá Pine Point – Canadá
Mina Candelaria – Regió d'Atacama Chuquicamata – Regió d'Antofagasta Ministro Hales – Regió d'Antofagasta La Escondida – Regió d'Antofagasta Los Pelambres – Coquimbo
Cerrejón – La Guajira Cerro Matoso – Córdoba
Crucitas – San Carlos, Alajuela, Costa Rica
Mines d'Alquife – Provincia de Granada, Espanya Corta Atalaya – Huelva, Espanya (en desús) Cerro Colorado – Huelva, Espanya Filón Norte – Tharsis - Província de Huelva, Espanya (en desús) Cobre Las Cruces – Sevilla, Espanya
Kennecott – Utah, Estats Units d'Amèrica Lavender Pit – Arizona, Estats Units d'Amèrica
Penrhyn Quarry – Gal·les
Mina Grasberg – Indonèsia
La Herradura – Caborca, Sonora Cerro de San Pedro – San Luis Potosí, Mèxic El Peñasquito – Mazapil, Zacatecas, Mèxic La Caridad – Nacozari, Sonora, Mèxic Buenavista del Cobre – Cananea, Sonora, Mèxic
Petaquilla – Panamà
Río Huaytepue – Perú Toquepala – Perú Cuajone – Perú Cerro de Pasco – Perú Antamina – Perú Yanacocha – Perú Las Bambas – Perú Antapaccay – Perú
Mirni – Mirni, Sibèria Udàtxnaia – Sakhà, Rússia
Big Hole – Kimberley
Vegeu també Minaire Mineria d'or
Bibliografia
Referències