El bombardeig naval de Gènova (de nom en clau: operació Grog, també coneguda a Itàlia com la burla de Gènova)Rocca, p. 87 va tenir lloc el matí del 9 de febrer de 1941 per la Royal Navy.

Va ser el segon i últim atac per mar que va patir Gènova després del bombardeig naval de 1940, que es va produir el 14 de juny d'aquell any. Encara que l'objectiu principal era Gènova, l'operació militar britànica va ser tanmateix més àmplia i va implicar també un lleuger bombardeig aeri dels ports de Pisa, Livorno i La Spezia per part dels torpediners Fairey Swordfish embarcats al portaavions HMS Ark Royal. Des d'aquell dia, fins al final del conflicte a Itàlia , la ciutat va patir altres atacs intensos, però exclusivament per via aèria.Faggioni, p. 27

Premisses Després de la declaració de guerra a França i Gran Bretanya, la península Itàlica va patir una llarga sèrie d'atacs aliats, dirigits contra les seves ciutats més importants industrialment, durant tota la Segona Guerra Mundial; durant el conflicte la ciutat industrial de Gènova va ser fortament bombardejada, sobretot per la presència d'importants drassanes i indústries metal·lúrgiques. Un primer atac per mar es va produir només quatre dies després de la declaració de guerra, per part d'una flota francesa dirigida per l'almirall Émile Duplat, que va bombardejar els centres industrials de Gènova i Savona per mar, però causant pocs danys.Faggioni, p. 22

Va seguir una sèrie d'atacs aeris durant els mesos d'estiu de 1940, però després de la rendició de França (24 de juny de 1940) la tasca d'atacar els centres lígurs i els de la resta de la península va recaure en les forces aeronavals britàniques En la lògica d'aquestes accions de bombardeig, els comandaments anglesos van decidir una acció contundent contra les costes de la ciutat de Gènova.

Després de la "nit de Tàrent" de l'11 al 12 de novembre de 1940, en què la flota italiana havia estat molt danyada per un atac de torpediners britànics, la flota restant va ser traslladada a Nàpols, que va ser bombardejada el 8 de gener següent. El cuirassat Giulio Cesare va ser lleugerament danyat i va ser traslladat l'endemà a Gènova per a reparacions i després, a finals de gener de 1941, a La Spezia. Com que una gran part de la flota italiana havia estat traslladada a bases al mar Tirrè, els britànics van pensar en bombardejar una d'aquestes bases per donar un senyal a la Royal Navy que els vaixells italians no estarien segurs ni tan sols a l'alt mar Tirrè. El port de Gènova va ser escollit com a objectiu, perquè es creia que s'hi reparaven tres cuirassats: l'esmentat Giulio Cesare , el Duilio i el Littorio.Petacco, p. 69-71 En realitat només hi va haver el segon, molt malmès a la "nit de Tàrent", però, fins i tot després d'haver-se assabentat d'aquest detall, els anglesos van decidir continuar amb l'operació.

Mentrestant, els serveis secrets britànics s'havien assabentat que el 12 de febrer hi hauria una reunió entre Benito Mussolini i Francisco Franco a Bordighera, en la qual el Duce intentaria convèncer Franco perquè entrés a la guerra al costat de l'Eix. Si Espanya hagués entrat a la guerra, Gibraltar hauria caigut i tota la Mediterrània hauria estat sota el domini de l'Eix. Per evitar que el govern espanyol fes aquest pas a tota costa, calia demostrar la debilitat d'Itàlia, incapaç fins i tot de protegir les seves pròpies costes. Aleshores, per ordres directes del mateix Churchill, la tarda del 6 de febrer, la Força H va salpar des de Gibraltar cap a les costes ligurs. El bombardeig de Gènova, previst com a operació militar, esdevingué, doncs, una qüestió política i per aquest motiu s'havia de produir abans del 12 de febrer. A més, els rumors recollits pels serveis secrets anglesos proposaven una hipòtesi (que després es va demostrar que era falsa) d'un desembarcament italià a les Illes Balears, que encara hauria posat Gibraltar a l'abast dels bombarders de mig abast de l'Eix.Rocca, p. 89

Els primers moviments miniatura|El HMS Ark Royal miniatura|El HMS Malaya miniatura|El Giulio Cesare miniatura|El Trieste El 2 de febrer de 1941 la Supermarina (l'alt comandament naval italià amb seu a Roma) havia posat l'esquadra a La Spezia en alerta com a conseqüència del violent bombardeig al qual havia estat sotmès el port de Nàpols.Brizzolari - Vol. I, p. 119 Mentrestant, el 31 de gener, la Força H, sota el comandament de l'almirall James Somerville, va salpar de Gibraltar i el 2 de febrer, apropant-se a la costa occidental de Sardenya, uns avions, sortint del portaavions HMS Ark Royal, van atacar amb torpedes la presa de Tirso. L'Ark Royal estava equipat en aquell moment amb 30 Fairey Swordfish, 12 Blackburn Skua i 12 Fairey Fulmar, pertanyents als esquadrons 800, 807, 810 i 820 del Fleet Air Arm, amb el 807 equipat amb bombarders Blackburn Skua i el 810 i el 820 amb bombarders/torpediners Swordfish i el 807 amb caces/avions de reconeixement Fairey Fulmar. La intenció dels anglesos era dirigir-se cap a Gènova la nit següent, on haurien d'haver arribat l'endemà al matí, però el continu empitjorament de les condicions meteorològiques que va provocar una tempesta va provocar importants retards en la navegació. En adonar-se que, a causa del mal temps, els vaixells només arribarien prop de Gènova a la tarda (així corren el risc de ser detectats per les patrulles de reconeixement italianes), l'almirall Somerville es va veure obligat a cancel·lar l'operació i tornar a Gibraltar (no obstant això, no és improbable que va ser una finta, en vista de l'acció imminent contra la capital lígur).

La conseqüència de les adverses condicions meteorològiques va ser una important quantitat de danys patits pels destructors d'escorta, que els va obligar a fer reparacions precipitades a Gibraltar, necessàries per participar en el nou atac fixat per al 20 de febrer, data escollida per assolir l'objectiu polític del missió vinculada a la data de la trobada entre Franco i Mussolini. Somerville no va tenir gaire opció, ja que havia estat acusat de manca d'enginy contra la flota italiana en l'anterior batalla del cap Teulada i sotmès al judici d'una comissió disciplinària; la investigació el va exonerar, però sense un èxit clar la seva carrera s'hauria vist compromesa.Rocca, p. 90 La Força H va tornar a navegar des de Gibraltar el 6 de febrer, dirigint-se cap a l'oest com si volgués sortir del Mediterrani; després va invertir el rumb a la nit, per tal de confondre els agents italians que observaven a Algesires. No obstant això, la Supermarina va intuir la maniobra i el dia 7 va fer sortir la III divisió de creuers (Trieste, Trento i Bolzano) des de Messina, dirigir-se cap a La Spezia, i el dia 8 va demanar que s'intensifiquessin les accions de reconeixement per localitzar l'esquadra britànica.

Després d'haver rebut la notícia que els vaixells britànics de la Força H procedents de Gibraltar s'acostaven a la costa italiana, una força naval comandada per l'almirall Angelo Iachino i formada pel Giulio Cesare, l'Andrea Doria i el Vittorio Veneto, amb l'escorta de l'Esquadra, va sortir a mar a la recerca de l'enemic.Brizzolari|Vol. I, p. 121 La flota s'havia de trobar l'endemà al matí, prop d'Asinara, a 50 milles a l'oest de capo Testa,Rocca, p. 91 amb els creuers procedents de Messina (amb l'escorta dels destructors de l'XI Esquadró). Es creia que l'objectiu anglès era Sardenya, donat el fracàs de l'acció enemiga uns dies abans; de fet, es va pensar en una repetició de l'atac contra la presa de Tirso. Una altra hipòtesi era la d'un llançament d'avions cap a Malta, i també pressuposava la presència de la flota britànica al sud de Sardenya, tal com va sorgir en una conversa telefònica entre Iachino i Inigo Campioni (sots-cap d'estat major de l'Armada) a les 5 de la tarda del dia. 7; la tasca de l'esquadra italià continuava sent la d'"atacar l'enemic, però només si es trobava en condicions favorables" i tornar a port en absència de contacte al matí del dia 9.Segons els records de Iachino, també es va formular la hipòtesi de Gènova com a objectiu, però es va deixar caure "tenint en compte la nit lunar i la posició de la flota anglesa al sud de les Balears."

Els albiraments aeris italians del dia 8 no van ser molt significatius, també perquè el reconeixement no es va fer al nord de Balears; per tant, encara que es va informar de la presència d'avions de caça que volaven al sud de les Balears i es va deduir la presència del portaavions, no es va plantejar la hipòtesi de l'alt mar Tirrè com una possible ruta per al grup de batalla britànic. Aquesta notícia es va comunicar llavors a l'esquadra italià en marxa, confirmant la possible presència de la Força H al sud-oest de Sardenya per al matí del dia 9. Durant la nit entre el 8 i el 9 es va interceptar un fort trànsit de ràdio anglesa, però no es va poder localitzar per ràdio. Cap a les 3 de la matinada les dues formacions van passar al nord-oest de Calvi (Còrsega), a menys de 30 milles de distància sense albirar-se, mentre l'esquadra anglesa es dirigia sense molèsties cap a Gènova. Segons el diari de guerra de l'Oberkommando der Marine alemany, encara que els avions de reconeixement italians no havien pogut albirar els vaixells britànics el dia 8, la flota de l'almirall Iachino va ser enviada per la Supermarina a l'oest de la Sardenya nord-occidental, amb l'ordre de dirigir-se primer cap a l'oest i després, tornant al nord, desplaçar-se al canal entre Còrsega i la costa francesa, per 100 milles a l'oest de Cap Cors, a la posició delimitada per les coordenades .Mattesini, p. 140 Aquestes coordenades haurien estat comunicades per la Supermarina al representant de la marina alemanya a Roma, l'almirall Eberhard Weichold, i per ell transmeses a l'OKM, que les informava en el diari de guerra.

Orde de batalla Dades preses de: iBagnasco-De Toro, p. 166-169

60px Almirall James Somerville Força H:

Grup 1 Portaavions: HMS Ark Royal (nau almirall de la flota 20px|border) Creuers: HMS Renown Cuirassats: HMS Malaya Creuer lleuger: HMS Sheffield

Grupo 2 destructors de la 13a flotilla: Fury Foresight Foxhound Fearless Encounter Jersey

Grppo 3 destructors de la 13a Flotilla: Duncan Firedrake Jupiter Isis

45px Almirall Angelo Iachino Esquadra principal

Cuirassats: Giulio Cesare Andrea Doria Vittorio Veneto 20px

X Esquadrilla de destructors: Maestrale 20px Cap d'esquadrilla Libeccio Grecale Scirocco

XIII esquadrilla de destructors: Granatiere 20px Cap d'esquadrilla Fuciliere Alpino

III Divisió de creuers (almirall Luigi Sansonetti) Creuers pesats: Trieste (nau almirall de divisió 20px|border) Trento Bolzano

XI Esquadrilla de destructors: Corazziere 20px Cap d'esquadrilla Camicia Nera Carabiniere

L'atac a la ciutat