Diàlegs dels déus (grec antic: Θεῶν Διάλογοι, Theṑn diálogoi) són 26 diàlegs breus que es burlen de la concepció homèrica dels déus grecs. Foren escrits en grec àtic al , al voltant de l'any 158, per l'autor sirià Llucià de Samòsata. Aquest recull forma part de quatre reculls de Diàlegs que inclouen a més diàlegs sobre morts, criatures marines i sobre cortesanes.
Van ser traduït al català per Montserrat Jufresa i publicat en la col·lecció Bernat Metge el 1966.
Estructura, tema i estil Cada diàleg té dos interlocutors: un déu i un humà sobre el destí que ha tocat a aquest últim, castigat en la majoria de casos. En altres, però, es fa referència a certes situacions que han permés la trobada entre la deïtat i l'humà. En particular, els diàlegs de Llucià destaquen per la fluïdesa i la capacitat per a implicar el lector, i el llancen a un univers totalment diferent del món religiós i dels mites coneguts fins llavors. Aquestes històries, segons les regles de la mitologia, eren formades per un esquema molt precís que implicava l'error de l'heroi o de qualsevol humà i, per tant, el seu càstig per part d'una deïtat. Llucià, en els diàlegs, tracta de fer palesos les opinions i els sentiments dels condemnats, i crea una espècie de seqüela de cada mite. L'estil adoptat per l'autor és particularment senzill i directe, capaç de suscitar el riure i la sorpresa davant les narracions dels personatges; també, però, hi ha moments seriosos de reflexió, que no deixen fora del relat les raons de les causes i els fets dels protagonistes. En els Diàlegs dels déus, mostra les seues febleses, tant en aventures amoroses com en la gran varietat de metamorfosis, que tenen sobretot com a protagonista Zeus.
Els Diàlegs Els quadres de diàleg apareixen en llistes en diferent ordre. L'ordre donat ací segueix el de: Llucià: Dialogi deorum i Dialogues of the Gods.
Diàleg VIII: Hefest i Zeus miniatura|La tortura de Prometeu, per Salvator Rosa (1646-1648) Prometeu demana a Zeus que l'allibere del Caucas, on resta encadenat amb l'àguila mossegant-li el fetge, des que furtà el foc als déus per a donar-lo als humans. Zeus, encara enfadat amb ell, s'hi nega, li recorda els seus crims, i argumenta que la seua tortura és, encara, massa lleu. Prometeu li torna a pregar i li promet que li donarà informació vital. Zeus s'hi mostra poc inclinat, però accepta, i Prometeu li adverteix que no festege Tetis, perquè està destinada a donar a llum a un fill més poderós que el seu pare, que podria enderrocar Zeus. Sorprés, Zeus diu a Prometeu que farà que Hefest l'allibere i que casarà Tetis amb l'humà Peleu, i de la seua unió naixerà Aquil·les.
Diàleg IV: Ganimedes i Zeus miniatura|Eros en una pintura de Caravaggio, circa 1601 Zeus s'enfada amb Eros, i aquest li demana que el perdone, ja que és solament un xiquet. Zeus no s'ho creu, donada l'avançada edat d'Eros. Exigeix saber per què Eros continua jugant amb ell, fent que es transforme en sàtir, després en toro, després en or, després en cigne, després en àguila, però mai fa que les dones de les quals s'enamora el corresponguen, i l'obliguen a enganyar-les. Eros es limita a dir que és perquè són humanes i no poden suportar la seua veritable forma, però Zeus diu que tant Jacint com Branco van estimar Apol·lo. Eros assenyala que Dafne, però, no l'estimava; suggereix que, per a ser més desitjable, Zeus hauria de deixar-se créixer els cabells llargs, portar roba de moda i participar en balls. Zeus s'hi nega i diu a Eros que deixe els seus trucs.
Diàleg IV: Ganimedes i Zeus Zeus li demana a Hermes si ha sentit parlar de la princesa argiva Io, i aquest li contesta afirmativament. Zeus l'informa que, per la gelosia d'Hera, la noia ha estat convertida en vaca, i després l'ha posat sota tutela d'Argos Panoptes. Zeus ordena a Hermes que s'amague a Nemea, mate a Argos i porte Io a Egipte, on serà adorada com a dea Isis.
Diàleg VIII: Hefest i Zeus miniatura|El rapte de Ganimedes. Oli d'Eustache Le Sueur. 1650 Zeus ha arrabassat Ganimedes de la Terra, i aquest li demana que l'hi retorne, i s'angoixa en veure que l'àliga que se l'havia endut s'ha convertit en un home. Zeus li explica que no és pas ni àliga ni home, sinó el déu dels déus. Ganimedes es demana si no serà Pan, a qui la seua família venera molt, mentre que pensa que Zeus només és un segrestador. Zeus li diu que és el déu del tro, i això deixa Ganimedes perplex, i li remarca que si no el retorna a la Terra, els llops es menjaran les ovelles que ha de custodiar. Zeus tempta d'explicar a Ganimedes que ara és un déu que no necessita ovelles, mentre el jove es plany del seu destí i de tot allò que trobarà a faltar de la seua vida humana. Zeus li diu que el seu nou treball serà servir nèctar als déus i dormir amb ell de nit. Ganimedes sembla ignorar el significat de dormir amb Zeus, i li diu que quan era un xiquet dormia amb son pare, que sempre es queixava que Ganimedes el trepitjava mentre dormia, i l'enviava al llit de sa mare. Zeus no té cap problema amb això, i li diu que el besarà de totes les maneres, i ordena a Hermes que oferisca una mica d'ambrosia a Ganimedes, per a fer-lo immortal.
Diàleg V: Hera i Zeus (I) miniatura|Ganimedes amb Zeus, sota l'aparença d'àguila Hera es queixa a Zeus que, des que ha segrestat el xiquet d'Ida, no li presta gens d'atenció. Zeus se'n sorprén, i Hera li diu que és inapropiat que el déu dels déus abandone així la seua esposa per a cercar la companyia de dones mortals. Se sent encara més ofesa per Ganimedes, a qui Zeus ha portat a l'Olimp —en comparança amb les dones mortals que en acabant abandona— i l'ha fet el seu coper, com si Hebe i Hefest, no hi fossen suficients. A més a més, es queixa que Zeus no pot llevar-li les mans de damunt al xiquet i el besa a cada oportunitat. Zeus diu que, si li permetés besar també a Ganimedes, ella entendria per què prefereix els seus petons fins i tot al nèctar. Les seues bromes continuen, amb Hera que argumenta que Zeus la deshonora amb les seues accions, i Zeus defensa la seua decisió de mantenir Ganimedes a l'Olimp. Li diu que la seua gelosia només influeix en el seu amor i ordena a Ganimedes que li faça dos petons, en lloc d'un, quan el servisca.
Diàleg VI: Zeus, Hera i Ixíon Hera demana a Zeus què opina del seu convidat, Ixíon, i Zeus respon que és digne de la companyia dels déus. Hera, en canvi, li diu que n'és indigne. Zeus li pregunta per què pensa així, i tot i que ella es resisteix a dir-ho, pressionada per ell confessa que Ixíon ha estat fent-li insinuacions inapropiades, que ella ha tractat d'ignorar. Zeus s'enfada per l'arrogància de l'humà, i li tira la culpa a l'amor, la qual cosa disgusta Hera perquè li recorda que Zeus es ficà al llit una vegada amb la dona d'Ixíon, i engendrà Pirítous. Zeus diu que seria impropi despatxar a Ixíon, així que en comptes d'això suggereix que li envien un núvol amb la imatge d'Hera. Hera protesta, dient que si fan això Ixíon presumirà d'haver-se ficat al llit amb la mateixa dea dels déus, però Zeus li diu que si ho fes, el llançaran al Tàrtar.
Diàleg VII: Hefest i Apol·lo Hefest li pregunta a Apol·lo si ha vist com n'és de bell i encantador el nadó de Maia, que és Hermes. A Apol·lo no li fa gens de gràcia i diu que el nadó ja ha robat el trident de Posidó, l'espasa d'Ares i el seu arc i fletxes. Hefest no vol creure-s'ho, però Apol·lo li diu que comprove si li manca alguna cosa, i Hefest descobreix que li falten les tenalles. Apol·lo li diu que cerque en el bressol del nadó i les trobarà; el nadó ha perfeccionat l'art de furtar, ja que també ha furtat la faixa d'Afrodita i el ceptre de Zeus. Fins i tot baixa a l'Inframon per a furtar-hi coses, ja que condueix a les ànimes amb l'ajuda d'una gaiata, que Hefest admet haver-li regalat.
Diàleg VIII: Hefest i Zeus miniatura|Naixement d'Atena armada del cap de Zeus, amb Ilitia a la dreta. Ceràmica àtica del segle VI ae Zeus ordena a un perplex Hefest que li colpege el cap amb el seu martell; li diu que colpege amb tota la força que puga, o s'enfadarà amb ell, i no és la primera vegada. Hefest hi accedeix, però li adverteix que no serà un treball net i incruent d'Ilitia; Zeus diu que no li importa, i Hefest fa el que li ha dit. El crani de Zeus es trenca, i una dea (Atena) n'emergeix. Hefest, corprés de la seua bellesa, demana la seua mà, però Zeus s'hi nega, dient que ella continuarà sent verge per sempre.
Diàleg IX: Posidó i Hermes Posidó pregunta on pot trobar Zeus, però Hermes, avergonyit, li diu que ara no és el moment. Posidó entén que Zeus està en companyia d'Hera o de Ganimedes, però Hermes li diu que no és amb cap dels dos. Després d'algunes pressions de Posidó, Hermes admet que Zeus acaba de donar a llum, la qual cosa sorprén Posidó, que no tenia ni idea que Zeus estigués embarassat. Hermes l'informa que el fetus no n'era al ventre, sinó al garró. Li explica com Zeus deixà embarassada Sèmele, i Hera la convenç perquè demane a Zeus que se li aparega amb tots els llamps i trons. Com a resultat, Sèmele va morir cremada, però Zeus en pogué salvar el nadó (Dionís). A més a més, afirma que ha lliurat el nadó a unes nimfes perquè el crien, i que ara donarà a Zeus les cures després del part.
Diàleg X: Hermes i Hèlios Hermes cercarà Hèlios, per a anunciar-li l'ordre de Zeus de no eixir durant tres dies. Hèlios tem haver fet alguna cosa roïna i que aquest en siga el càstig, però Hermes li assegura que no n'hi ha res d'això: Zeus està enamorat d'Alcmena, esposa d'Amfitrió i vol ser amb ella. Vol engendrar amb ella un gran heroi (Hèracles), més poderós que cap altre, i hi necessita temps. Hèlios hi està d'acord, però es queixa de les conseqüències de les accions de Zeus per al món, i el compara desfavorablement amb Cronos, que mai no va abandonar Rea per una dona. Hermes li diu que calle, perquè es ficarà en problemes si algú el sent, i donarà el mateix missatge a Selene i a Hipnos.
Diàleg XI: Afrodita i Selene Afrodita demana a Selene, la dea de la lluna, si són certs els rumors que abandona sovint el cel per a ajuntar-se amb el seu amant humà Endimió. Selene respon que no és pas ella qui en té la culpa, sinó el fill d'Afrodita, Eros. Afrodita li dona la raó, i es plany de com Eros turmenta a tot el món, com a Rea, a la qual ha fet enamorar-se d'Atis, o a la seua pròpia mare, quan va fer que Persèfone s'enamoràs també de l'amant d'Afrodita, Adonis, per la qual cosa ambdues han de compartir-lo. Selene diu que té un consol en la seua passió, ja que Endimió és un home molt atractiu. Diu que el visita cada nit on dorm en una cova, de puntetes, tractant de no fer soroll perquè no es desperte del seu somni.
Diàleg XII: Afrodita i Eros (I) Afrodita renya el seu fill per tots els problemes que provoca; fa que Zeus adopte un milió de formes, que Selene abandone el cel, i que Hèlios, el déu del sol, romanga més temps al llit amb Clímene, oblidant-se d'eixir. Fins i tot té sotmesa Rea, la mare dels déus, fent-la témer el que li ocorreria si ella, farta d'Eros, ordenàs als coribants o als seus lleons que l'atacassen. Eros li diu que no en tinga por, que ell pot amb Rea. Diu que no ha de ser pas culpat per res; i després de tot, ¿preferiria Afrodita no estar enamorada d'Ares? Afrodita li adverteix que recorde el que ha dit.
Diàleg XIII: Zeus, Asclepi i Hèracles Asclepi i Hèracles discuteixen sobre quin dels dos ha d'ocupar el lloc més alt en la taula; cadascú argumenta que és més digne que l'altre. Hèracles afirma que ha aconseguit tants objectius i ha derrotat a tants enemics que mereix el millor lloc, mentre que Asclepi diu que ell li ha curat ferides de cremades a Hèracles i que, a més a més, mai no ha matat la seua família, ni ha estat esclau de la reina Òmfale. Hèracles l'amenaça violentament, però Zeus hi intervé i li diu a Hèracles que deixe a Asclepi el millor lloc, perquè Asclepi es va morir primer.
Diàleg XIV i XV: Hermes i Apol·lo (I) i (II) miniatura|La mort de Jacint, pintura a l'oli de Merry-Joseph Blondel