La primera temporada de la sèrie de ciència-ficció de televisió estatunidenca Star Trek: La nova generació va començar a emetre's en redifusió als Estats Units el 28 de setembre de 1987 i va concloure el 16 de maig de 1988, després de l'emissió de 26 episodis. Ambientada al segle XXIV, la sèrie segueix les aventures de la tripulació de la nau estel·lar de la Flota Estel·lar Enterprise-D. Va ser la primera sèrie de televisió d'imatge real de la franquícia que es va emetre des que Star Trek (sèrie original) es va cancel·lar el 1969, i la primera a comptar amb tots els personatges nous. Paramount Television finalment va demanar l'assessorament del creador de Star Trek, Gene Roddenberry, que es va dedicar a crear el nou programa majoritàriament amb membres de l'antic personal de La sèrie original. Es va buscar un repartiment totalment nou, cosa que preocupava alguns membres de la tripulació de La sèrie original, ja que Roddenberry no va voler tornar a fer les mateixos passos que havia fet a la primera sèrie fins al punt que els coneguts extraterrestres de Star Trek com ara vulcanians, klíngonss i romulans van ser prohibits al principi.
Els personatges de la sèrie van canviar gradualment durant la preproducció, amb ajustos als noms, gèneres i ètnia. Quan el repartiment es va anunciar per primera vegada, LeVar Burton va ser l'actor principal destacat pel seu treball a la minisèrie Roots; el seu personatge, Geordi La Forge, va rebre el nom d'un fan discapacitat. Abans de Star Trek: La nova generació, Burton també havia treballat a la sèrie de Public Broadcasting Service de 1983–2006 Reading Rainbow. Encara que el càsting va ser a càrrec dels productors Rick Berman i Robert H. Justman, Roddenberry va intervenir per canviar els personatges assignats a Marina Sirtis i Denise Crosby. Sirtis es va fer càrrec del paper de Crosby com a Deanna Troi, i Crosby es va convertir en Tasha Yar, que havia estat anomenada Macha Hernandez mentre Sirtis ocupava el paper. Entre bastidors, l'equip de redacció es va tornar caòtic. Eddie Milkis havia renunciat abans del càsting, i Berman prengué el relleu. La insistència de Roddenberry a reescriure els guions i el comportament inusual va alienar alguns membres del personal. La col·laboradora habitual de Star Trek D.C. Fontana va renunciar i va presentar una reclamació al Sindicat de Guionistes dels Estats Units perquè havia estat actuant com a editora de la història però no va rebre el pagament pel paper. Van ser tals els problemes que la sèrie va haver de reclutar escriptors potencials a la meitat de la temporada. Al final de la segona temporada, tot el personal de redacció reclutat durant la primera temporada, excepte Rick Berman, havia renunciat.
Com que la sèrie s'estava llançant directament en redifusió, preocupava que això pogués afectar les qualificacions. "Trobada a Farpoint", el pilot, va rebre una puntuació Nielsen del 15,7 per cent, i després d'una pausa veient les qualificacions de "L'últim destacament" va assolir un mínim de temporada del 8,9 per cent, van augmentar de nou i al final de la primera temporada, s'havia convertit en la sèrie redifosa més popular de la televisió. Tot i que s'esperava molt, les crítiques inicials, a part de "Trobada a Farpoint", eren pobres. El segon episodi, "Moment indefens" va preocupar fans i crítics perquè "La nova generació" tornés a repetir les trames de "La sèrie original" i "Codi d'honor" va ser vist com a racista. La temporada continua atraient crítiques mixtes i negatives, tot i que els episodis "L'adéu final" i "Binaris" sovint han estat elogiats. Va ser nominada a set Premis Emmy, guanyant en maquillatge, disseny de vestuari i edició de so. "L'adéu final" va rebre un Premi Peabody, mentre que el membre del repartiment Wil Wheaton va ser nominat per a un premi als 9ns Premis Youth in Film. La temporada va ser llançada per primera vegada en DVD el 26 de març de 2002, a la Regió 1, i posteriorment va ser llançada a altres regions. Els llançaments de Blu-ray sense regió van arribar el juliol de 2012.
Producció miniatura|esquerra|upright|El creador de Star Trek, Gene Roddenberry (a la foto el 1976) va ser contractat per Paramount per crear una nova sèrie de televisió ambientada al mateix univers Quan la producció de la pel·lícula Star Trek 4: Missió salvar la Terra estava en marxa, els executius de Paramount van començar a treballar en idees per tornar Star Trek a la televisió, contractant l'escriptor/productor Greg Strangis per desenvolupar algunes propostes. Aquesta no era la primera vegada que s'havia considerat això després de l'èxit de Star Trek (sèrie original) en redifusió, s'havia treballat breument a finals dels setanta com a sèrie titulada Star Trek: Phase II entre els intents de crear una pel·lícula basada en La sèrie original. L'episodi pilot de la Fase II, titulat "In Thy Image", fou canviat per convertir-se en la primera pel·lícula de Star Trek, Star Trek: La pel·lícula. Paramount va parlar amb Leonard Nimoy, que encara interpretava Spock a la franquícia de pel·lícules, sobre la nova sèrie. Li van oferir l'oportunitat de produir la nova sèrie, però ell les va rebutjar a causa del compromís de temps.
A continuació, Paramount va intentar consultar el creador de la franquícia Gene Roddenberry. Va rebutjar la idea de dirigir el programa, atès que el temps en què la producció de La sèrie original l'havia distret de la seva família. Però Paramount li va dir que era impossible seguir la nova sèrie d'una altra manera, Roddenberry va començar a fer plans per a la sèrie, amb un nou repartiment, ja que volia evitar reciclar i recrear els mateixos papers que ara es veien a la franquícia de pel·lícules. Encara que no ho havien planificat originalment, Paramount va contractar Roddenberry per supervisar la producció i va acomiadar Strangis. Tanmateix, una de les seves idees va aparèixer a la premissa de La nova generació, que la Federació i els klíngons s'havien convertit en aliats. Roddenberry va fer públicament el primer anunci d'una nova sèrie el 10 d'octubre de 1986.
Alguns protagonistes de La sèrie original i de la franquícia cinematogràfica van afirmar que no els agradava la premissa d'una nova sèrie ambientada en el mateix univers que no els comptava. DeForest Kelley, que va aparèixer al pilot com l'almirall Leonard McCoy, va dir que tot i que entenia que l'estudi volgués mantenir la franquícia més enllà d'ells, va sentir que "només hi ha un Star Trek, i és el nostre". James Doohan, que va interpretar a Montgomery "Scotty" Scott, va dir que Star Trek parlava dels personatges i que amb un nou repartiment l'estudi "estava intentant enganyar al públic, i això és un mal negoci". William Shatner, que va interpretar a James T. Kirk, estava preocupat per la sobreexposició de la franquícia i com una nova sèrie de televisió podria afectar les futures pel·lícules.
Una nota enviada el 24 d'octubre mostrava que Robert H. Justman, un productor associat de La sèrie original, estava treballant amb Roddenberry en nous plans per a una sèrie, que en aquell moment no tenia títol. Van prendre diverses influències de les crítiques de la sèrie anterior a The Worlds of Star Trek de David Gerrold, i van portar a l'escriptor de "El problema dels tribbles" com a guionista. Gerrold va continuar produint la bíblia de la sèrie, tot i que Roddenberry se'n va apropiar del mèrit. Roddenberry també va reunir l'antic productor associat de Star Trek Eddie Milkis, que havia passat a produir sèries com Happy Days. Es van suggerir idees com ara un androide i marines klíngons, cadascun dels quals va arribar a la sèrie final, així com la bes-besneta de James T. Kirk, que no.
S'hi van incloure idees proposades per a la Fase II, com ara tenir el segon al comandament liderant l'equip visitant, una idea proposada originalment a The Worlds of Star Trek de Gerrold. També es van incorporar conceptes refinats de Star Trek (sèrie animada), com ara la "sala de recreació", convertint-se en l'holocoberta. Roddenberry també va insistir que els errors tecnològics no haurien de ser un dispositiu de trama utilitzat habitualment. La nova versió de la nau Enterprise es va designar inicialment NCC-1701-7, però seguint el patró de numeració establert a Missió salvar la Terra, es va convertir en NCC-1701-G. Roddenberry també va insistir que la nova sèrie evita les reaparició de races alienígenes ben conegudes de La sèrie original, específicament prohibint els romulans, vulcanians i els majoria dels klíngons. Aquests plans no van durar, i els klíngons van ser centrals a la trama de "Desig de glòria", un vulcanià que apareix a "Fer-se gran", i els romulans fent la seva primera aparició al final de temporada, "La zona neutral". Tripulació Se'ls va unir Robert Lewin com a productor d'escriptors, basat en una recomanació de Justman que havia treballat amb ell anteriorment. Lewin va ser la primera persona involucrada en la sèrie que no tenia antecedents treballant en la franquícia. D. C. Fontana, que havia estat originalment la secretària de Roddenberry mentre treballava a La sèrie original i es va convertir en l'editor de la història del programa, també va ser incorporada al personal de La nova generació. També va ser l'editora de la història de la nova sèrie, però va buscar un crèdit de productor associat promès. El personal no guionista que va ser portat de treballar en la franquícia de pel·lícules incloïa Rick Sternbach i Andrew Probert, així com Michael Okuda que va ser contractat com a artista escènic. Roddenberry va contractar el dissenyador de vestuari William Ware Theiss, que havia dissenyat el vestuari de La sèrie original, mentre que Milkis i Justman van reclutar el director d'art Herman Zimmerman. Rick Berman es va unir a l'equip com a enllaç entre l'equip de Roddenberry i Paramount Television.
Roddenberry va demostrar ser un negociador dur a l'hora de contractar personal. Quan va fer les seves primeres ofertes per reclutar a Gerrold i Fontana, tots estaven per sota dels salaris mínims designats pel Sindicat de Guionistes dels Estats Units (WGA). Després que Fontana va continuar oposant-se a les tarifes ofertes que eren inferiors a les que dictaven les tarifes de la WGA, Roddenberry va portar el seu advocat personal, Leonard Maizlish, per argumentar el seu cas. Gerrold va trobar que la influència de Maizlish va canviar Roddenberry, i Gerrold va començar a ser considerat deslleial per Roddenberry quan no estava d'acord amb ell. Fontana va redactar el guió de l'episodi pilot, "Trobada a Farpoint", mentre que Gerrold i un altre membre de la sèrie original, John D.F. Black, també va elaborar scripts propis.
Basant-se en el guió pilot en aquell moment i en la bíblia de Gerrold i Roddenberry, l'equip de disseny va començar a elaborar plans per a escenografies i accessoris. Després de veure els decorats de la sèrie de pel·lícules, van decidir que havien de construir un nou pont per a la nova "Enterprise" per complir amb el proclamat ideal de "tecnologia sense cadena" de Roddenberry. Probert, que havia treballat en el disseny de Phase II i La pel·lícula, va basar el disseny exterior de l' Enterprise en un disseny abandonat que havia creat en aquell moment. Es van utilitzar alguns dels decorats de pel·lícules, ja que el pont de la pel·lícula es va tornar a vestir per aparèixer com el pont de batalla, i es va tornar a vestir moltes vegades al llarg de La nova generació per representar diversos ponts.