miniatura| Reconstrucció d'una tomba de tir excavada exposada en el Museu Nacional d'Antropologia, Mèxic La tradició de les tombes de tir de l'occident de Mèxic remet a un conjunt de trets culturals que apareixen en els estats occidentals de Jalisco, Nayarit i, en menor mesura, de Colima, al sud, i que daten si fa no fa del període comprés entre l'any 300 abans de la nostra era i el 400, tot i que hi ha un ampli consens sobre aquesta data final. Gairebé tots els objectes associats amb aquesta tradició de tombes de tir han estat descoberts per saquejadors i no tenen procedència documentada, i això fa que la datació en siga problemàtica.L'International Council of Museum calcula que el 90% de figuretes d'argila procedeixen d'excavacions il·legals. ICOM Categoría:Wikipedia:Artículos con enlaces externos rotos .
La primera gran tomba de tir intacta associada a aquesta tradició es descobrí l'any 1993 a Huitzilapa, Jalisco.
Al principi, se'n van considerar d'origen purépecha (tarascos), contemporànies dels mexiques, a mitjan . Més endavant, es va fer evident que els artefactes i les tombes eren més de mil anys més antics. Fins fa poc, els artefactes saquejats eren tot el que se sabia del poble i la cultura o cultures que crearen les tombes de tir. De fet, se'n sabia tan poc que una important exposició del 1998 que destacava aquests objectes se subtitulava: «Art i arqueologia del passat desconegut». Així mateix, en la quarta edició de Mexico: from the Olmecs to the Aztecs, Michael D. Coe parla de «la nostra abismal ignorància de la prehistòria de la zona», p. 56.
En l'actualitat es pensa que, tot i que les tombes de tir estan àmpliament distribuïdes per tota l'àrea, la zona no estava pas culturalment unificada.L'Oxford Encyclopedia of Mesoamerican Cultures en diu, per exemple, que «en cap moment de l'època precolonitzadora hispànica s'imposà cap entitat política o cultural en tota l'àrea, tot i que certs patrons culturals (com la construcció de tombes de tir i cambra) hi han estat de fet àmpliament difosos», Michelet p. 328. Beekman (2000, p. 393) argumenta en la mateixa direcció. Els arqueòlegs, però, lluiten encara per identificar i anomenar les antigues cultures de l'occident de Mèxic d'aquest període.
Descripció miniatura|350x350px| Llocs arqueològics de l'occident de Mèxic. Els cercles taronges mostren jaciments arqueològics. Els cercles verds més grans ressalten els jaciments més importants. Observe's que els llocs formen el que s'ha anomenat l'«arc de tombes de tir» que s'estén des del nord-oest de Nayarit fins a Colima, passant per les terres altes centrals de Jalisco Es creu que la tradició de les tombes de tir va començar al voltant de l'any 300 abans de la nostra era. Algunes tombes de tir són anteriors a la tradició en més de 1.000 anys; per exemple, la tomba de tir d'El Opeño, a Michoacán, data de l'any 1500 ae, però està vinculada al centre de Mèxic, més que a l'occident.Williams, Classic period page i la majoria de la resta de fonts hi donen la data del 300 ae. Per exemple, Dominique Michelet en The Oxford Encyclopedia of Mesoamerican Cultures diu que «probablement començàs abans» del 200 ae. Com moltes altres coses relacionades amb la tradició, els seus orígens no són clars, tot i que les valls al voltant de Tequila, Jalisco, que inclouen els jaciments arqueològics de Huitzilapa i Teuchitlán, constitueixen el seu «nucli indiscutible».Beekman (2000) p. 388 i 394. La tradició va durar almenys fins a l'any 300, tot i que no n'hi haja un ampli acord sobre la data de finalització.La data proposada per a la fi de la tradició de les tombes de tir varia considerablement. Williams, així com el De Young Museum, hi donen una data del 300. El Consell Internacional de Museus, per la seua banda, hi dona la data del 500, mentre que el Smithsonian i l'Oxford Encyclopedia of Mesoamerican Cultures hi donen el 600.
Les tombes de tir de l'occident mexicà es caracteritzen per tenir un pou vertical o quasi vertical, excavat de 3 a 20 metres de fondària en què sovint hi ha tuf volcànic subjacent. La base del pou s'obri cap a una o dues (a vegades més) cambres horitzontals, potser de 4 per 4 metres (tot i variar considerablement), amb un sostre baix. Les tombes de pou o tir sovint solien estar associades a un edifici.
Es troben més d'un enterrament en cada cambra i l'evidència indica que les tombes s'utilitzaren per famílies o llinatges al llarg del temps. El treball involucrat en la creació de les tombes de tir, juntament amb el nombre i la qualitat de l'aixovar funerari, indiquen que les tombes s'empraren només per les elits de la societat, i demostren que les cultures de les tombes de tir estaven molt estratificades en aquesta data primerenca.Beekman (2000) pàg. 388.
Els llocs d'El Opeño i La Campana de Colima presenten algunes tombes de tir i, sovint, s'associen amb la cultura capacha.
Figures i retaules de ceràmica miniatura|322x322px| Retaule de Nayarit que mostra un arbre de diverses capes amb ocells. S'ha proposat que els ocells representen ànimes que encara no han descendit a l'Inframon, mentre que l'arbre central pot representar l'arbre del món mesoamericàAMNH, que a més cita a Butterwick, Kristi (2004) Heritage of Power: Ancient Sculpture from West Mexico, Metropolitan Museum of Art. En aquest arxiu. Categoría:Wikipedia:Artículos con enlaces externos rotos L'aixovar funerari d'aquestes tombes inclouen figures buides de ceràmica, joies d'obsidiana i petxina, pedres semiprecioses, atuells de ceràmica (que sovint contenia aliments) i altres utensilis domèstics com ara malacates i metates. Els articles més inusuals són trompetes de caragol recobertes d'estuc i altres aplicacions. A diferència d'altres cultures ameríndies de Mesoamèrica com ara l'olmeca i la maia, els objectes de les tombes de tir contenen poca o gens d'iconografia i, per tant, aparentment manquen de significat simbòlic o religiós.Covarrubias (1957) pàg. 87. miniatura|356x356px| Una parella d'avantpassats de Nayarit, 100 ae - 200, executada a l'estil d'Ixtlán del Río Les abundants estatuetes de ceràmica han atret l'atenció pública i es troben entre les més dramàtiques i interessants produïdes a Mesoamèrica.Vegeu Christensen. Aquestes ceràmiques, de fet, foren aparentment la principal eixida per a l'expressió artística de les cultures de les tombes de tir i hi ha poc o cap document d'arquitectura monumental, esteles o altre art públic associat.Meighan i Nicholson, p. 47.
Com que la majoria d'aquestes ceràmiques manquen de procedència, l'anàlisi s'ha centrat en els estils i temes de les ceràmiques.
Estils Els principals grups estilístics inclouen:
Ixtlán del Río. Aquestes estatuetes abstractes tenen cossos plans i quadrats amb rostres molt estilitzats, amb narigueres i anelles. Les figures assegudes tenen extremitats primes en forma de corda, mentre que les figures alçades tenen extremitats curtes i robustes. L'etnògraf i caricaturista Miguel Covarrubias, un dels primers a descriure aquest estil, afirmà que «aconsegueix els límits de la caricatura absurda i brutal, un peculiar concepte estètic que gaudeix de la creació de monstruositats infrahumanes inquietants».Covarrubias, pàg. 89-90. L'historiador d'art George Kubler sosté que «els cossos guaixats, les boques amb ganyotes i els ulls fixos transmeten una expressió inquietant que només es resol en part per l'animació i l'energia plàstica de les formes turgents».Kubler, pàg. 194.
miniatura|300x300px| Figureta d'estil xinés (tipus C), amb els típics ulls inflats i esquinçats i cames curtes i afilades
Les estatuetes xineses van ser anomenades així pels marxants d'art per la suposada aparença xinesa. Un tipus primerenc, el xinés, s'identifica amb Nayarit i se n'han identificat fins a cinc subgrups principals, tot i que n'hi ha una superposició considerable.Ver, p. ex., Kubler, p. 194.Meighan i Nicholson afirmen que els tipus xinesos «es fusionen de manera prou complexa», p. 58. Les figures del tipus A, l'anomenat xinés clàssic, estan representades de manera realista.Kan. pàg. 21. Un destacat curador, Michael Kan, considera que «el seu exterior tranquil i subtil suggereix més que no demostra emocions».Kan, pàg. 22. Aquestes figures de tipus A són tan semblants entre si que s'ha suggerit que serien la producció d'una sola «escola».Kan, p. 17, que fa referència a Peter Furst (1966) «Shaft Tombs, Shell Trumpets and Shamanism», tesi doctoral, UCLA. Les dels tipus B a E en són més abstractes i es caracteritzen per ulls inflats i esquinçats que es fonen amb el rostre, i caps amples, rectangulars o triangulars. Aquestes figures sovint apareixen assegudes o reclinades, amb cames bulboses escurçades que s'estrenyen fins a convertir-se en punxa.Kan. pàg. 22. L'estil Ameca, associat a Jalisco, es caracteritza per un rostre allargat i un front alt, sovint rematat amb trenes o tocats en forma de turbant. El nas aguilenc també és allargat i els ulls grossos són amples i fixos, amb vores pronunciades creades afegint tires separades d'argila al voltant dels ulls.Covarrubias, p. 91. La boca ampla està tancada o lleument oberta i les mans grosses tenen ungles molt delineades. Kubler hi detecta tant un estil primerenc de "cara d'ovella" que sembla «erosionat o fos en els continus passatges del modelatge que uneixen en comptes de dividir les parts del cos» i un estil posterior que és «més animat i més incisivament articulat».Kubler, pàg. 193.
miniatura|300x300px| Un gos gros, i potser engreixat, de ColimaEn parlar dels tipus de ceràmica, Kubler, p. 195, es refereix als «gossos engreixats i comestibles de Colima».
La ceràmica de Colima es pot identificar per les formes suaus i redones i el seu càlid marró rogenc.Metropolitan Museum of Art. Colima és particularment conegut per la l'àmplia gamma d'estatuetes d'animals, sobretot gossos. Els humans dins l'estil de Colima són més «amanerats i menys exuberants» que altres figuretes de tombes de tir.Kan, pàg. 26.
Altres estils n'inclouen El Arenal, San Sebastián i Zacatecas. Tot i que existeix un acord general sobre els noms i trets dels estils, no és unànime. A més, aquests estils sovint se superposen en un grau o un altre, i moltes figuretes en repten la categorització.
Temes Els temes més usuals de la ceràmica de les tombes de tir són:
Retaules ceràmics que mostren diverses persones realitzant activitats aparentment típiques. Concentrats a les terres altes de Nayarit i a les zones adjacents de Jalisco, aquests retaules presenten una rica visió etnogràfica de les pràctiques funeràries, el joc de pilota mesoamericà, l'arquitectura (sobretot la perible) i potser fins i tot el pensament religiós durant el període Formatiu tardà.Vegeu Taylor per a una anàlisi de la visió religiosa que mostres aquests retaules.
Alguns retaules són quasi fotogràfics en els detalls, i s'han arribat a associar amb ruïnes arquitectòniques en el camp.Foster et al., p. 47, així com Wiegand, p. 400. miniatura|300x300px| Un característic retaule circular de ceràmica que mostra més d'una dotzena de músics i ballarins
Els gossos de ceràmica són àmpliament coneguts en tombes saquejades de Colima. En les cultures mesoamericanes es creia que els gossos representaven guies de l'ànima dels morts i algunes ceràmiques de gossos tenen màscares humanes.Entre molts altres, vegeu Coe et al., pàg. 103-104, o Kubler, pàg. 195. També, però, cal assenyalar que els gossos eren sovint la principal font de proteïna animal en l'antiga Mesoamèrica.Coe (1994), p. 45 i molts altres. Les parelles ancestrals (o matrimonials) de figures femenines i masculines són comunes entre els aixovars funeraris de la tradició de les tombes de tir. Aquestes estatuetes, que potser representen avantpassats, poden estar unides o separades i, sovint, són de l'estil d'Ixtlán del Río.Al Metropolitan Museum of Art.