Universitat de Constantinoble

La universitat de Constantinoble, coneguda també amb el nom d'universitat del Palau de Magnaura (en grec Πανδιδακτήριον της Μαγναύρας) és la denominació que agrupa les institucions d'ensenyament superior que van existir a la ciutat de Constantinoble durant el període romà d'Orient, encara que no es pot dir que hi hagi hagut una continuïtat real, sinó més aviat successives refundacions en formes diverses. Es va fundar l'any 425"The Formation of the Hellenic Christian Mind" per Demetrios Constantelos, : "The fifth century marked a definite turning point in Byzantine higher education. Theodosios ΙΙ founded in 425 a major university with 31 chairs for law, philosophy, medicine, arithmetic, geometry, astronomy, music, rhetoric and other subjects. Fifteen chairs were assigned to Latin and 16 to Greek. The university was reorganized by Michael ΙII (842–867) and flourished down to the fourteenth century". per l'emperador Teodosi II amb el nom de Pandidactèrion (Πανδιδακτήριον).

Alguns erudits consideren que el Pandidactèrion fou la primera universitat del món. No obstant, els centres d'ensenyament superior romans d'Orient s'assemblen més a les escoles antigues que a l'estructura corporativa de les universitats medievals.Robert Browning: "Universities, Byzantine", a: Dictionary of the Middle Ages, Vol. 12, Charles Scribner's Sons, New York, 1989, p. 300–302 (300): De totes formes, el Dictionnaire encyclopédique du Moyen Âge identifica el Pandidactèrion com una «institució universitària».Marina Loukaki: "Université. Domaine byzantin", a: Dictionnaire encyclopédique du Moyen Âge, Vol. 2, Éditions du Cerf, Paris, 1997, , p. 1553:

Història Fundació Hi havia un ensenyament superior a Constantinoble des del , encara que en aquella època els centres principals eren més aviat Alexandria, Antioquia i Atenes, i Beirut per al dret: Constantí havia fundat a la seva nova capital una biblioteca pública que tenia 120.000 volums al , i Julià l'Apòstata en va afegir una altra. A partir del regnat de Constanci II, professors importants, patrocinats per l'emperador, exercien a la capital: Libani, Temisti, Euanti, Carisi... Mitjançant una Constitució del 27 de febrer de 425, l'emperador, l'emperador Teodosi II va organitzar un cos de 31 professors que va instal·lar al «Capitoli», un temple construït al segons el model del de Júpiter capitolí a Roma, però que estava cristianitzat, i es trobava a la vora del Filadèlfion, la bifurcació de la Mese, l'artèria principal de la ciutat.Vegeu C. Mango, Le développement urbain de Constantinople (-), De Boccard, 1990, 28-30. Els professors d'aquest «Auditorium» tenien el monopoli de l'ensenyament en públic dins la ciutat (i estaven obligats d'abstenir-se de donar cap mena d'ensenyament privat); el seu nomenament era funció del Senat; dels 31, 10 eren gramàtics de llengua grega, 10 de llengua llatina, 5 rètors grecs, 3 de llatins, 1 filòsof grec i 2 juristes llatins.Cod. Theod., XIV, 9, 3 ; XV, 1, 53. Aquest «Auditorium» del Capitoli encara funcionava a mitjans del sota Justinià;Joan Laurenci, De Magistr., III, 29. el mateix Justinià va desenvolupar l'ensenyament del dret, concentrat a la capital sobretot després de la destrucció de Beirut per un terratrèmol i un tsunami el 551; l'ensenyament jurídic sembla que es va instal·lar a la Basílica Imperial, prop del Palau.Agàties de Mirina, Anthologia graeca epigrammatum Palatina, IX, 66.

Sota Heracli, Esteve d'Alexandria, que l'emperador havia fet venir a la capital, va ensenyar en un establiment anomenat el Πανδιδακτήριον; sembla que les classes en general, no sols les de dret, es feien llavors a la Basílica imperial.Segons el que es desprèn del Diàleg entre Filosofia i Història, de Teofilacte Simocata, éd. de Boor, 20-22. Però la mort del «professor ecumènic» (títol de significat discutit) va deixar Constantinoble sense ensenyament superior.Si ens creiem l'Autobiografia d'Ananies de Xirak, que afirma que venien de la capital a seguir les classes de Tychikos de Trebisonda.

Període trasbalsat L'esdevenir de l'ensenyament durant els dos segles següents és molt incret. El patriarca Nicèfor, al seu Breviarium (escrit cap a 780), afirma que l'ensenyament «desapareixia» (ήφανίζετο) amb altres institucions durant la guerra civil dels anys 711-715.Breviarium, 52. No obstant, l'existència d'homes instruïts al , i el funcionament ininterromput de l'Estat romà, demostren que algun tipus d'ensenyament superior es continuava donant a la capital.P. Lemerle, Le premier humanisme byzantin, Paris, 1971, ch. 4, i A. Moffatt, « Schooling in the Iconoclast Centuries » a A. Bryer et J. Herrin (dir.), Iconoclasm, Birmingham, 1977, 85-92 . Sembla que a partir del almenys, i sens dubte abans, es donaven classes públiques en esglésies: sota el patriarcat de Tarasi (784-806), se'n feien a la catedral de Santa Sofia i en una església de Chalcoprateia; W. Lackner, « Ein byzantinisches Marienmirakel », dans Βυζαντινά, 13, 2, 1985, p. 833-860. Antoni Cassimates ensenyava gramàtica a l'església de Sant Teodor Ta Sphôrakiou abans d'accedir al patriarcat el 821.Scriptor incertus de Leone Armenio, Corpus de Bonn, 350.Les esglésies de Chalcoprateia i l'església de Sant Teodor Ta Sphôrakiou, en trobar-se una a cada banda de la Basílica imperial, pot ser que s'hi pugui veure una continuïtat amb l'ensenyament que es donava allà en l'època d'Heracli; vegeu P. Magdalino, Constantinople médiévale : études sur l'évolution des structures urbaines, De Boccard, 1996, 37-40. En aquella època també sembla que va viure el grammatikos Jordi Querobosc, del qual s'ha conservat un important material de classe.

Renaixement macedoni Lleó el Matemàtic, un dels iniciadors del Renaixement macedoni del , no va trobar, sembla, a la capital, durant els primers decennis del segle, ni ensenyament de bon nivell, ni biblioteca, per satisfer la seva set de coneixements.Teòfanes continuat, PG 109, col. 109, 215. La biblioteca pública de Constantí, víctima d'un incendi el 476, es devia reconstruir íntegrament (segons un passatge dels Byzantiaka de l'historiador contemporani Malc de Filadelfia, conservat als Excerpta de incendiis de Constantí VII Porfirogènit), però s'ignora que se'n va fer. Després d'adquirir molts coneixements viatjant, va obrir, al seu retorn, una escola en una casa particular, i després, en atreure l'atenció de l'emperador Teòfil i el seu ministre Teoctist, el van instal·lar a l'església dels Quaranta Màrtirs, a la gran artèria de la Mese (entre 829 i 832 o 838 i 840 depenent de les fonts).Teòfanes continuat, éd. cit., col. 200-206, i Syméon Magistros, éd. Bekker, 638-640.

En una data indeterminada, però sens dubte entre 855 i 863, el cèsar Bardas va instal·lar Lleó i tres altres professors al palau de la Magnaura (una part del palau imperial) : Lleó ensenyava «filosofia» (és a dir que donava un ensenyament generalista), Teodor (o Sergi), un dels seus deixebles, geometria, Teodegi aritmètica i astronomia, i Komètas gramàtica. No sembla que s'hagi d'observar aquí la fundació d'una «universitat» oficial (que en tot cas seria de dimensions molt petites), sinó un simple acte de mecenatge per part de Bardas. No se sap que se'n va fer d'aquesta escola de Magnaura quan en van desaparèixer el patrocinador i els professors; però va deixar un gran record.Josep Genesi, Basileiai, Corp. Script. Hist. Byz., 98. Al , Constantí VII Porfirogènit va tornar a instal·lar professors a la Magnaura, però no es pot dir en quina mesura va tenir continuïtat; per altra banda, encara que antics alumnes de la institució van arribar a ocupar funcions importants, no sembla que hagi tingut un caràcter oficial: es tractava, encara, d'un simple mecenatge imperial. P. Speck, Die kaiserliche Universität von Konstantinopel. Präzisierungen zur Frage des höheren Schulwesens in Byzanz in 9. und 10. Jahrhundert (Byzantin. Archiv, 14), Munich, 1974.

A l'Imperi Romà d'Orient, l'ensenyament era un afer essencialment privat, fins i tot per als que estaven destinats a fer d'alts funcionaris. Els grammatikoi dels segles i ensenyaven sobretot de forma isolada en locals privats; al es van desenvolupar escoles col·lectives organitzades. El govern imperial i també el patriarcat atorgaven de vegades subvencions; quant als emperadors, mentre que alguns, com Constantí VII Porfirogènit, eren apassionats de la cultura i es rodejaven de «filòsofs» i de savis, d'altres, com el seu net Basili II, hi eren indiferents o hostils i no atorgaven cap suport.Miquel Psel·los (Chron., I, 29) diu que Basili II «tenia un menyspreu total» (παντάπασι καταπεφρονήκει) per als savis, i que sota el seu regnat, les persones que es dedicaven a les lletres, que d'altra banda eren força nombroses, només ho podien fer de manera purament desinteressada. Però d'altra banda, diferents fonts dels segles i demostren que les escoles estaven organitzades en corporació, i que per obrir-ne una calia demanar una llicència al col·legi professional, i després una confirmació del govern imperial: la distinció «públic»/«privat» no era gaire marcada en aquesta societat.

Cal parlar de l'ensenyament del dret abans de Constantí Monòmac. En l'època de Lleó VI el Savi, que va reformar aquest ensenyament, els professors de les escoles de dret formaven dues classes: els didaskaloi, encarregats de la cultura general (egkyklios paideusis) necessària per als futurs juristes, i els nomikoi, que ensenyaven dret; les dues categories formaven part jurídicament de la corporació dels notaris (taboularioi), i era el col·legi d'aquesta corporació qui triava els titulars de les càtedres, confirmats per l'eparc. Els notaris, vint-i-quatre en tota la ciutat, tenien el seu estudi, anomenat també «càtedra» (kathedra), dins de recintes d'esglésies, i les escoles de dret eren contigües a «càtedres» de notari.Llibre de l'Eparc, 13 sqq. L'església dels Quaranta Màrtirs, per exemple, on Lleó el Matemàtic fou instal·lat per l'emperador Teòfil, tenia una «càtedra» de notari i una escola de dret, i després va conservar professors d'ensenyament general.