Domenico Viglione Borghese (Mondovì (Piemont), 13 de juliol, 1877 - Milà (Llombardia), 26 d'octubre, 1957), va ser un baríton i actor operístic italià.
Joventut Domenico va abandonar els estudis de medicinade la Guardia, Ernesto; Herrera, Roberto A. (1933). El arte lírico en el Teatro Colón . Zea y Tejero. pàg. 419. per dedicar-se a l'estudi del cant, primer a Milà i després amb Luigi Leonesi al Conservatori Rossini de Pesaro, on va ser admès el 1896. Va debutar el 1899 al Teatre Verdi de Lodi com a Herald de Lohengrin. Tot i que va continuar treballant en petits teatres provincials, aviat va abandonar l'òpera, dient que no li importaven "l'ambient i les intrigues".Herbert-Caesari, Edgar F. (1969). Veritat vocal: algunes de les coses que ensenyo . Londres: Hale. pàg. 74– 75. ISBN 9780709110521.
Amèrica Poc després va emigrar a Amèrica per unir-se a la febre de l'or del Klondike, però no hi va tenir èxit. Després d'uns tres anys, es va traslladar a San Francisco, on va treballar com a rentador d'ampolles, cambrer, com a mariner al ferrocarril i als molls. Un directori de San Francisco de 1904 mostra que resideix al número 700 de Broadway al barri xinès de San Francisco. Va continuar prenent lliçons i cantant aquí i allà i per un cop de fortuna va ser escoltat per Enrico Caruso, qui va recomanar a l'empresari Scognamiglio que contractés Viglione Borghese en el seu grup d'òpera itinerant, la "prima donna" de la qual era Luisa Tetrazzini. Va cantar en la seva gira de 1906-1906 per Mèxic, el Carib i Amèrica del Sud i, gràcies als seus èxits durant aquestes actuacions, va poder tornar a Itàlia a finals de 1906 per seguir una carrera operística una vegada més.
Carrera operística El seu principal debut escènic va ser com Amonasro en una producció dAïda de 1907 al Teatre Regio de Parma. La potència i la mida de la seva veu van fer sensació, i aviat va anar alternant Amonasro amb Marcello a La bohème i Gerard a Andrea Chénier. Sobre l'impacte de Viglione Borghese en l'escena de l'òpera italiana, Edgar Herbert-Caesari va dir:— Edgar F. Herbert-Caesari, 1969, La veritat vocal: algunes de les coses que ensenyo.
El 1910 Viglione Borghese havia arribat a La Scala, on va debutar com Nelusko a L'africaine i més tard va crear el paper de Guarca a Rhea de Spirídon Samaras. Després d'això, la seva carrera internacional es va accelerar; va començar a cantar a moltes de les grans cases europees i es va convertir en el favorit de la casa al Teatre Colón de Buenos Aires.
El 1911, va crear el paper del xèrif Jack Rance a l'estrena italiana de La fanciulla del West de Puccini. Aquest va ser el paper de cavall de batalla de Viglione Borghese durant la resta de la seva carrera. Hi va tenir tant èxit que el mateix Puccini es va referir a ell com "il mio sceriffo".Gara, Eugenio (1958). Carteggi pucciniani . Milà: Ricordi. pàg. 396. ISBN 9788875921347.
El 1912 es va casar amb Claudia Nappi, filla del crític musical milanès de La Perseveranza. El 1917, a Roma, va aparèixer a l'estrena mundial de Gismonda de Renzo Bianchi al costat d'Ida Quaiatti i Edoardo Garbin.Amèrica musical . Music Publications, Limited. 1917. pàg. 12–.
Va continuar cantant fins als 64 anys, i es va retirar el 1940 amb uns 70 papers al seu repertori, format principalment per Verdi i la literatura verista. Va viure a Milà, on va ensenyar veu fins que va morir el 1957.
Enregistraments Els enregistraments publicats de Viglione Borghese van ser per a Fonotipia Records des de 1909 fins a 1910 i per a Polydor Records al voltant de 1924. Només fa poc es va descobrir que va fer dos enregistraments de discos inèdits Edison Records a Londres el 1911. Marston Records els va publicar als seus dos volums de "The Edison Legacy Archives": The Edison Records.
Actor miniatura|Domenico Viglione-Borghese a la pel·lícula Il mulino del Po (1949) Viglione Borghese, convençut per Mario Soldati per provar la seva actuació en pel·lícules, va debutar en un petit paper al Piccolo mondo antico d'aquest director el 1941. Durant els següents onze anys, Viglione Borghese va assumir papers de personatges modests similars en altres vint pel·lícules.
Filmografia Piccolo mondo antico L'amore canta Fedora (1942) The Son of the Red Corsair (1943) Giacomo the Idealist (1943)
L'amico delle donne La primadonna Piruetas juveniles L'abito nero da sposa Il ventesimo duca Genoveffa di Brabante Manù il contrabbandiere L'ultima cena Giudicatemi! The Mill on the Po (1949) Heaven Over the Marshes (1949) Hand of Death (1949) The Mistress of Treves (1952) Ho sognato il paradiso Il Diavolo in convento Mistress of Treves
Referències
Categoria:Nascuts el 1877 Categoria:Barítons italians Categoria:Actors de cinema italians Categoria:Morts a Milà Categoria:Morts el 1957 Categoria:Persones de la província de Cuneo Categoria:Cantants piemontesos Categoria:Actors piemontesos Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors italians morts al segle XX