Sergi Casademunt i Fiol (Barcelona, 16 de setembre de 1946) és un violoncel·lista, violagambista, director, musicòleg, lutier i arquitecte català. Ha desenvolupat bona part de la seva activitat en l'àmbit de la música antiga, tant com a intèrpret com en la recuperació i edició del patrimoni musical català.
Biografia Es formà a l'Escolania de Montserrat, on estudià cant i violoncel i participà com a contralt solista en diversos enregistraments discogràfics. Posteriorment estudià arquitectura a Barcelona.
A mitjan dècada del 1960 s'introduí en la interpretació de música antiga com a membre d'Ars Musicae de Barcelona, conjunt dirigit per Enric Gispert, on començà a estudiar la viola de gamba amb Jordi Savall. Amb Ars Musicae participà en l'enregistrament de Del romànic al Renaixement, publicat el 1968.
La seva col·laboració amb Savall es reprengué durant la dècada del 1970 i Casademunt passà a participar regularment en els seus projectes musicals. Formà part d'Hespèrion XX, posteriorment denominat Hespèrion XXI, així com de La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Com a membre d'aquestes formacions participà durant dècades en concerts i enregistraments dedicats principalment a repertoris medievals, renaixentistes i barrocs. Encara el 2014 apareixia com a viola de gamba tenor d'Hespèrion XXI en concerts dirigits per Savall.
Paral·lelament desenvolupà una activitat pròpia com a director i promotor de grups dedicats a la interpretació històrica. Ha estat vinculat a l'Orquestra Barroca Catalana, de la qual ha estat un dels directors.
També formà part d'In Nomine, conjunt de violes dedicat al repertori dels segles XVI i XVII. El 2015 el grup, format en aquella ocasió per Casademunt, Anna Casademunt i Xavier Puertas, actuà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un programa de polifonia instrumental renaixentista i barroca.
El 2014 creà amb Nuno Mendes el Guillamí Consort, conjunt especialitzat en la interpretació amb instruments històrics i en la recuperació del patrimoni musical català. La formació pren el nom de Joan Guillamí, lutier català del segle XVIII, i ha interpretat i enregistrat música relacionada amb la cort barcelonina durant la Guerra de Successió, amb obres de compositors com Francesc Valls, Angelo Ragazzi i Ferran Sor.
El seu primer enregistrament, O Rex Gloriæ, fou dedicat a Francesc Valls i a la música vinculada a la cort de l'arxiduc Carles. El disc, enregistrat el 2014 i presentat el 2015, fou dirigit conjuntament per Casademunt i Nuno Mendes i inclogué transcripcions i edicions musicals preparades pel mateix Casademunt.
Recerca musicològica Casademunt ha desenvolupat una activitat paral·lela com a investigador de la música antiga catalana, especialment dels segles XVI al XVIII, i ha publicat estudis, transcripcions i edicions de repertori històric. És membre de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Entre els seus primers treballs destaca «Un manuscrit català inèdit del segle XVI», publicat a Recerca Musicològica el 1983, dedicat a l'estudi d'un manuscrit català de mitjan segle XVI i a les pràctiques de variació instrumental de l'època.
El 2001 publicà a la Revista Catalana de Musicologia l'estudi «Aportació a la història de la impremta a la Península. "Las amazonas de España" de Jaime Facco».
El 2011 hi publicà «La Capella Reial de Carles III a Barcelona. Nova documentació sobre la música a la ciutat durant la Guerra de Successió (1705-1713)». L'estudi aporta documentació procedent, entre altres centres, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Històric de Barcelona, l'Arxiu de la Catedral de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya, i analitza tant la música religiosa com l'activitat operística desenvolupada a la cort barcelonina durant la guerra.
També ha treballat en la transcripció i edició d'obres de compositors catalans com Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Josep Gaz, Josep Reig i Ferran Sor.
Construcció d'instruments Casademunt també s'ha dedicat a la lutieria, especialment a la construcció de violes de gamba. Ja durant la dècada del 1990 era presentat com un intèrpret que construïa els seus propis instruments. La seva producció s'ha basat en l'estudi i reproducció de models històrics de viola de gamba.
Entre els instruments que ha reproduït hi ha models de constructors dels segles XVI al XVIII. En la seva activitat com a intèrpret ha utilitzat també violes construïdes per ell mateix; en una entrevista explicava que una de les violes amb què tocava amb Jordi Savall havia estat construïda per ell a partir d'un model italià del segle XVII.
La seva activitat com a constructor de violes de gamba ha estat també objecte de programes especialitzats de divulgació musical.
Discografia seleccionada Casademunt ha participat en nombrosos enregistraments amb Ars Musicae, Hespèrion XX i XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. Entre els enregistraments en què figura com a intèrpret hi ha:
Del romànic al Renaixement, amb Ars Musicae (1968). Recercadas del Tratado de Glosas, de Diego Ortiz, amb Jordi Savall i Genoveva Gálvez (1970). Canzoni da sonare, amb Hespèrion XX (1979). Llibre Vermell de Montserrat, amb Hespèrion XX (1979). Battaglie e Lamenti, amb Hespèrion XX (1981). El Cant de la Sibil·la, amb Hespèrion XX (1988). Vespro della Beata Vergine, de Claudio Monteverdi, amb Hespèrion XX i La Capella Reial de Catalunya (1988). Cancionero de Palacio, amb Hespèrion XX i La Capella Reial de Catalunya (1991). Cantigas de Santa Maria, amb Hespèrion XX i La Capella Reial de Catalunya (1993). Folías & Canarios, amb Hespèrion XX (1994). El cançoner del Duc de Calàbria, amb Hespèrion XX i La Capella Reial de Catalunya (1996). Ostinato, amb Hespèrion XXI (2001). Villancicos y danzas criollas, amb Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya (2003). Dinastía Borja: Chiesa e potere nel Rinascimento, amb Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya (2010). Le Royaume oublié, amb Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya (2010). O Rex Gloriæ, amb Guillamí Consort (2015).
Publicacions seleccionades Casademunt i Fiol, Sergi. «Un manuscrit català inèdit del segle XVI». Recerca Musicològica, núm. 3, 1983. Casademunt i Fiol, Sergi. «Aportació a la història de la impremta a la Península. "Las amazonas de España" de Jaime Facco». Revista Catalana de Musicologia, vol. 1, 2001, p. 223-226. Casademunt i Fiol, Sergi. «La Capella Reial de Carles III a Barcelona. Nova documentació sobre la música a la ciutat durant la Guerra de Successió (1705-1713)». Revista Catalana de Musicologia, núm. IV, 2011, p. 81-100.
Referències
Categoria:Musicòlegs barcelonins Categoria:Violoncel·listes barcelonins Categoria:Lutiers barcelonins Categoria:Músics barcelonins contemporanis Categoria:Lutiers catalans del sud contemporanis Categoria:Musicòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts el 1946