La misèria de la filosofia (també conegut com a Misèria de la filosofia: resposta a Filosofia de la misèria del senyor Proudhon; en l'original francés: Misère de la philosophie. Réponse à la philosophie de la misère de M. Proudhon) és un assaig polèmic de Karl Marx publicat a París i Brussel·les el 1847, on era exiliat des del 1843 fins al 1849. L'escrigué en francés com una crítica als arguments econòmics i filosòfics de l'anarquista francés Pierre-Joseph Proudhon en la seua obra Sistema de les contradiccions econòmiques o Filosofia de la misèria.Antonio Fernéndez Benallas, Karl Marx, editorial ZERO SA, 1972 (també reedició 2014 ), ISBN 9788431700171 (consultar: Capítulo 1: Actualidad de Karl Marx y su obra; Capítulo 25 - El legado literario, pàg. 189 i següents). Tot i que en el títol apareix el mot "filosofia", sobretot tracta el tema de l'economia política. Marx hi critica l'anàlisi econòmica de Proudhon com a idealista en considerar els conceptes o categories econòmiques com a "lleis eternes" en comptes de ser producte de les relacions de producció. Marx hi diu que cal eixir de la filosofia per a analitzar el món en la nova perspectiva de l'economia política, basada en la voluntat de transformar la societat. La filosofia ha de ser l'arma intel·lectual del proletariat.
Rerefons Les idees de Proudhon miniatura|327x327px|Pierre-Joseph Proudhon en l'Assemblea Nacional el 1848 Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) fou un teòric anarquista francés que escrigué àmpliament sobre la relació entre l'individu i l'estat. Proudhon creia en una societat ordenada; sostenia, però, que l'estat representava una concentració il·legítima de la violència oficial que soscavava qualsevol esforç per construir una societat justa.Paul Thomas, Marx and the Anarchists. London: Routledge and Kegan Paul, 1980; pàg. 176. Rebutjà qualsevol acció política com a forma de col·laboració de classes, però argumentà, en canvi, que la classe obrera podia aconseguir el seu benestar només gràcies a l'acció econòmica; es propugnava l'abstenció de la política amb la intenció de l'erradicació definitiva de l'estat existent i del seu aparell polític.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 177–178.
Proudhon pensava que el futur sense estat no estava predestinat per les lleis de ferro de la història, sinó que calia que fos una creació conscient d'una població desperta moralment.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 179. Es creia que aquesta moralitat necessària, basada en l'honestedat, la decència, el respecte per un mateix i la responsabilitat individual, era una part inherent de la classe obrera, i que s'havia de desenvolupar i emfasitzar.
Per contra, els industrials, els negociants i els qui els serveixen eren considerats incapaços de desenvolupar aquesta moralitat per la naturalesa de la seua activitat econòmica i política quotidiana. Es creia que l'acte de treball en si mateix era socialment ennoblidor, mentre que l'acte d'explotació econòmica recolzat per la força política es considerava inherentment corruptor.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 179–180. Per tant, Proudhon es declarà obertament per un separatisme estricte entre la classe obrera i totes les altres.
Karl Marx en l'exili miniatura|Karl Marx el 1861 Karl Marx abandona Alemanya després de la repressió del diari que editava, la Rheinische Zeitung (Gaseta Renana), per part del govern de Prússia a la primeria del 1843. Desembarca a París, on va viure des d'octubre del 1843 fins al desembre del 1845.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 191. Hi va conéixer Proudhon, que ja era un famós escriptor radical, amb quatre llibres en el seu haver. Malgrat que es va fer una crida com a possible col·laborador francés, Proudhon es negà a participar en el desafortunat projecte Deutsch-Französische Jahrbücher (Anals francoalemanys), amb què Marx estava íntimament associat.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 192.
Tot i que el contacte personal entre els dos va ser limitat, Marx va llegir els escrits de Proudhon d'aquesta època, i les discussions se'n troben en la seua obra de llavors, inclòs el llibre escrit contra Bruno Bauer, La sagrada família (1845) i els Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844. En el llibre publicat, Marx segueix de manera crítica algunes idees de Proudhon enfront de les idees de Bauer, que hi competien.
Marx es va sentir atret per la naturalesa comprensiva dels escrits de Proudhon fins al 1845 i la voluntat d'aquest d'establir connexions més grans a partir d'observacions més reduïdes.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 197–198. En Què és la propietat? Proudhon posa l'accent en les relacions socials que emergeixen de la propietat privada i en la tendència de l'evolució econòmica a produir un proletariat sense propietat en nombre com més va més gran, idees que Marx troba convincents. Els elogis de Marx a Proudhon, però, eren limitats, perquè pensava que Proudhon no comprenia completament la forma en què el salari i els diners, per exemple, eren en si mateixos formes de propietat privada.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 201.
Marx es va veure obligat a abandonar París pel govern francés el 1845, amb Brussel·les com a destinació.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 205. Malgrat la seua marxa, continua veient a Proudhon com un potencial col·laborador polític, i li demana el 1846 que participe en un nou comité internacional de correspondència inspirat en l'Associació Educativa de Treballadors amb seu a Londres, creada per a propagar les idees socialistes entre la classe obrera de l'Europa continental. Proudhon respon amb cautela a la crida de Marx.Thomas, Marx and the Anarchists, pàg. 206. Potser en part com a conseqüència, Marx i el seu amic i soci polític Engels, dirigeixen els esforços organitzatius a un organisme polític establert, la Lliga dels justos.
Filosofia de la misèria
Publicació de Misèria de la filosofia Marx va llegir l'obra de Proudhon a la fi del 1846 i li va respondre amb contundència i negativament, amb una llarga carta al seu corresponsal rus P. V. Annenkov, el 28 de desembre del 1846, amb una explicació minuciosa dels seus punts de vista, que esdevingué el nucli del seu llibre del 1847.Li confesse francament que el seu llibre m'ha semblat, a grans trets, dolent, molt dolent.Va començar a treballar en una resposta formal al gener següent, acabà l'assaig en la primavera i es publicà l'abril del 1847. El llibre, titulat formalment Misèria de la filosofia: Resposta a Filosofia de la misèria del senyor Proudhon, s'imprimí a Brussel·les i Bèlgica a principis de juliol del 1847. L'escrigué en francés per a acostar-se més a l'objectiu i perquè el joc de paraules d'un títol s'interpretàs de la manera més inequívoca. El llibre fou considerat pel cercle polític de Marx, la Lliga dels Comunistes, com una part clau del seu programa contemporani.Poc abans que [Proudhon] publicàs la seua segona obra important, Filosofia de la misèria, etc., m'anuncià ell mateix la seua propera publicació en una carta molt detallada, en què, entre altres coses, em deia: «J'attends votre férule critique» [Espere la vostra crítica dura]. En efecte, la meua crítica li va caure molt aviat a sobre (en el meu assaig Misèria de la filosofia, etc., París, 1847) de manera que va posar fi per sempre a la nostra amistat.Sorprenentment, després de la publicació inicial del 1847, Misèria de la filosofia mai no es tornà a publicar completa abans de la mort de Karl Marx, el 1883.Morozova, "Introductory Note," pàg. 673. La primera edició alemanya se'n publicà per primera volta el 1885, traduïda per Eduard Bernstein i Karl Kautsky. Friedrich Engels hi escrigué un pròleg en què esmena mots que no coincideixen del tot amb la terminologia d'El capital. Com ara, "en comptes de força de treball (Arbeitskraft), en aquest text es parla encara de treball (Arbeit) com a mercaderia, de la compra i venda de treball". Engels afirma que l'assaig refuta les teories del valor, bons de treball i les acusacions de plagi de l'economista prussià Johann Karl Rodbertus. A més a més, matisa que les reivindicacions comunistes de Marx no es basen en arguments morals, "sinó en l'enfonsament inevitable de mode capitalista de producció, declivi que adquireix cada dia als nostres ulls proporcions més vastes".
El 1886 es va publicar una traducció al rus del Grup per a l'Emancipació del Treball. La segona edició alemanya aparegué el 1892 amb un altre pròleg d'Engels per tal d'esmenar algunes inexactituds del text. I hi hagué una segona edició francesa corregida, del 1896, iniciada per Friedrich Engels i completada després de la seua mort per la filla de Marx, Laura Marx.
Contingut El to de la polèmica de Karl Marx contra Proudhon existeix des del començament, amb un tall enginyós en lloc d'un prefaci:L'assaig es divideix en dos capítols. En el primer, s'estudia la teoria del valor, la jornada de treball, la moneda, i l'excedent de treball; en el segon, la metafísica de l'economia política, la divisió del treball, la competència, el monopoli, la propietat, la renda, l'impost al valor afegit i la vaga. En resum, Marx critica que "Proudhon no ha anat més enllà de l'ideal del petit burgés" (II. cap. 2. §).
A la fi de l'obra, cita George Sand: "El combat o la mort, la lluita sanguinària o el no-res. És així com es planteja inexorablement la qüestió".De la novel·la Jean Siska de Sand (en francés): Le combat ou la mort, la lutte sanguinaire ou le néant. C'est ainsi que la question est invinciblement posée. També cita la teoria de John Gray.
Antagonisme de classe En La misèria de la filosofia, Marx explica la seua teoria de la lluita de classes. "Des del començament mateix de la civilització, la producció comença a basar-se en l'antagonisme dels rangs, dels estaments, de les classes, i en acabant, en l'antagonisme entre el treball acumulat", capital, "i el treball directe" (I. cap. 2. §). Els interessos de la classe burgesa entren en conflicte amb els de la classe proletària; al seu torn, però, la burgesia "té interessos contraris i antagònics, perquè es contraposen els uns als altres" (II. cap. 1. § 7). Marx argumenta que en adquirir noves forces productives, les persones canvien la seua manera de producció, i les seues relacions socials.
Davant la misèria del capitalisme justificada pels economistes sorgiren "els socialistes i els comunistes", "els teòrics de la classe proletària". Aquests primers teòrics, però, eren "utopistes que, per a mitigar les penúries de les classes oprimides, improvisen sistemes i caminen cap a la recerca d'una ciència regeneradora […] (N)o veuen en la misèria més que la misèria, sense adonar-se del seu aspecte revolucionari, destructor, que acabarà per enderrocar la vella societat". És gràcies a l'evolució històrica que la ciència "deixa de ser doctrinària per a esdevenir revolucionària" (II. cap. 1. § 7).
Valor, oferta i demanda Proudhon parteix de la teoria del valor treball d'Adam Smith i David Ricardo, en què el valor d'un bé el determina el temps de treball invertit. Açò és "l'expressió científica de les relacions econòmiques de la societat d'ara". Karl Marx indica que en el capitalisme la utilitat o el valor d'ús d'una mercaderia "es determina per les condicions socials en què es troben els consumidors, i aquestes es recolzen en l'antagonisme de classes". Per açò en una societat comunista, en què no hi haurà classes socials, "el consum no es determinarà pel mínim de temps necessari per a la producció; al contrari, la quantitat de temps que s'ha de consagrar a la producció dels objectes serà determinada pel grau d'utilitat social de cadascun d'aquests" (I. cap. 2. §).