Pyrgus sidae és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) absent als Països Catalans.

Distribució S'estén pel sud d'Europa, incloent-hi el centre de la península Ibèrica, sud-est de França, gran part de la península Itàlica, els Balcans i Romania. També present a l'Àsia temperada des de Turquia fins al sud dels Urals, nord-oest de Kazakhstan, l'Afganistan i l'extrem nord-oest de la Xina al Tian Shan. Absent de les principals illes mediterrànies. A la península Ibèrica està restringida al sector occidental del Sistema Central, a les províncies d'Àvila (Serra de Gredos), sud de Salamanca i nord de Càceres. En conjunt, es coneixen quatre localitats repartides en tres quadrícules UTM 10×10 km diferents.

Descripció Envergadura d'entre 24 i 32 mm. Lleuger dimorfisme sexual en presentar les femelles una escamació grisa menys densa a la base de l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior amb el fons bru fosc amb una escamació grisa a la base i diverses petites taques blanques, sobretot a la meitat exterior. Anvers de l'ala posterior també de color bru fosc amb taques blanques separades per venes fosques i formant una banda ampla, mentre que més a prop del marge es troba una sèrie de taques blanques més petites. Ambdues ales tenen les fímbries escaquejades. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però més clara. Revers de l'ala posterior amb el fons de color blanc i dues bandes de color taronja o groc envoltades per un fi marge negre, característiques de l'espècie, fet que, junt amb la seva mida gran, la permet distingir de la resta de membres del gènere Pyrgus.

Hàbitat Llocs oberts i assolellats en ambients forestals, com ara vores de bosc i clarianes en rouredes mediterrànies o pendents rocalloses amb abundància d'arbustos, però també prats amb abundància de flors. Rang altitudinal des dels 50 m fins als 1750 m. L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies de caràcter herbaci del gènere Potentilla, com ara P. hirta o P. recta.

Període de vol i hibernació Vola en una generació a finals de primavera i principi d'estiu. Les poblacions occidentals volen entre mitjans de juny i principi de juliol, mentre que les orientals ho fan entre mitjans de maig i finals de juny. Tot i això, algunes poblacions del nord-est de Grècia situades prop del nivell del mar avancen el seu període de vol a entre principi d'abril i maig. Hiverna com a eruga.

Comportament i particularitats biològiques Els adults són sedentaris i no s'allunyen gaire de les seves plantes nutrícies. Els mascles patrullen un territori a la cerca de femelles. Aquestes ponen els ous entre els estams de les flors de les seves plantes nutrícies. Les erugues s'alimenten de totes les parts de les seves plantes hoste i construeixen un niu on passen l'hivern a partir d'unir fulles de la seva planta nutrícia amb fils de seda.

Espècies ibèriques similars Merlet major (Pyrgus alveus) Merlet boreal (Pyrgus andromedae) Merlet ruderal (Pyrgus armoricanus) Merlet major bessó (Pyrgus bellieri) Merlet alpí (Pyrgus cacaliae) Merlet reial (Pyrgus carthami) Pyrgus cinarae Merlet rogenc (Pyrgus cirsii) Merlet comú (Pyrgus malvoides) Merlet dels erms (Pyrgus onopordi) Merlet olivaci (Pyrgus serratulae)

Galeria

Referències

Enllaços externs

Asturnatura European Butterflies

Categoria:Hespèrids