Ꞝ (en minúscula : ꞝ ), anomenada ö volapük o oe volapük, i la lletra ʚ, anomenada èpsilon tancat, són una lletra addicional de l'alfabet llatí que s'ha utilitzat en algunes obres de Volapük i, amb el mateix valor, durant alguns anys, en l'alfabet fonètic internacional i en algunes transcripcions fonètiques.
Usos Alfabet fonotípic L'èpsilon tancat es va utilitzar en l'alfabet d'Andrew Comstock publicat el 1846 , un alfabet derivat de l'alfabet fonotípic d'Isaac Pitman. En aquest alfabet, la lletra es descriu com una lletra nova, formada a partir de l'èpsilon Ɛ, per representar la combinació dels sons de la e de i la u de , com en les paraules , , , és a dir, el diftong [ɛə] . center|miniatura|714x714px| Alfabet Comstock el 1855 amb la lletra ꞝ. center|miniatura|600x600px| " Alfabet fonètic americà » de Cincinnati, basat en l'alfabet fonotípic, a The Phonetic Educator, 1883.
Volapük Aquesta lletra va ser utilitzada per Johann Martin Schleyer a la dècada de 1880, amb les lletres ae i ue per escriure el volapük. Schleyer utilitza inicialment el punt suscrit del seu , per indicar la dièresi abans d'adoptar aquestes lletres; Alternativament, la dièresi s'utilitza sobre les vocals com en alemany. Schleyer ja el va utilitzar el 1883, sobretot a la revista ( ) i a la seva gramàtica del Volapük, . Aquestes tres lletres es substitueixen permanentment per les lletres amb dièresi , utilitzades com a alternativa fins aleshores, al congrés de Volapük a Munic el , .
Alfabets fonètics alemanys center|miniatura|600x600px| Les lletres ꞛ, ꞝ, ꞟ citades com a lletres antigues de l'ortografia alemanya utilitzada a la revista en un article de 1893. La revista alemanya de la Verein für vereinfachte deutsche Rechtschreibung [Associació per a l'ortografia simplificada alemanya], encapçalada per Friedrich Wilhelm Fricke, utilitza breument les lletres ꞛ, ꞝ, ꞟ en l'ortografia que promou. Seguint una proposta d' August Diederichs el 1881 , , aquestes substituien les lletres , inicialment amb la forma de lletres ratllades en l'ortografia de Fricke, agafant aleshores una osca a l'esquerra en escriptura manuscrita cursiva i prenent les seves formes finals en caràcters romans; abans que fossin definitivament abandonades , al cap d'uns anys.La Zentralverein für vereinfachte deutsche Rechtschreibung (Associació central per a l'ortografia alemanya simplificada), fundada el 1879, amb seu a Viena i dirigida per Johann Max Schreiber, adoptà també les lletres ꞛ, ꞝ, ꞟ en la seva ortografia fonètica. Aquestes representaven les vocals llargues . center|miniatura|600x600px| Prova d'ortografia de Schreiber a Zeitschrift für Orthographie el 1881.
Alfabet Fonètic Internacional center|miniatura|300x300px| Símbols proposats per Kewitsch a Zeitschrift für Orthographie el 1881. El 1881 a l'article publicat a la (revista editada per Wilhelm Viëtor), Kewitsch va proposar com una lletra composta per ɛ i o per substituir la alemanya, que considera més adequada que la lletra composta per e i o proposada per Johann Friedrich Kräuter el 1877. center|miniatura|500x500px| Anunci de l'editor D. Soltau amb l'èpsilon tancat, publicat al Maître phonétique de juliol-agost de 1897. center|miniatura|500x500px| Article del Maître Phonétique de 1900 que proposa els símbols de Viëtor ʚ i ɵ. L'èpsilon tancat i la o creuada van ser utilitzats per alguns lingüistes alemanys, inclòs Wilhelm Viëtor el 1899 , com a alternativa als símbols de l'alfabet fonètic internacional, respectivament, e dins l'o per a la una vocal semiobersta anterior arrodonida i l'o barrada diagonalment per a la vocal semitancada anterior arrodonida . Ambdós símbols són proposats per a l'API per W. Tilley l'abril-maig de 1900 i de nou per Kewitsch el juliol de 1900 . Són reconeguts com a símbols alternatius ja establerts per l'Associació Fonètica Internacional el 1904 així com el 1909 i s'utilitzen durant diversos anys a principis del sXX. Apareixen notablement a L’écriture phonétique internationale : exposé populaire publicada per l'Associació Fonètica Internacional el 1921, però amb valors centrals en comptes de [œ] i [ø], és a dir, les vocals avui transcrites [ɞ] i [ɵ].L'èpsilon tancat s'utilitza per representar una vocal arrodonida frontal oberta [œ] al publicat el 1939 .
El 1993, l'Associació Fonètica Internacional adopta el símbol d'èpsilon reflex tancat per representar una vocal arrodonida central mig oberta , però aquest s'imprimeix sense reflexió a la revista i a la taula API de 1993. El 1995, la forma del símbol es corregeix i es reflecteix a la taula API de 1996.
Representacions informàtiques Aquesta lletra es pot representar amb els següents caràcters Unicode ( alfabet fonètic internacional, llatí estès D ) : formes representacions cadenes de caràcters punts de codi descripcions notes minúscula ʚʚʚ U+029A U+029A lletra minúscula llatina epsilon tancada codificat per a l'alfabet fonètic internacional majúscula ꞜꞜꞜ U+A79C U+A79C lletra llatina majúscula ö volapük codificat pel volapük minúscula ꞝꞝꞝ U+A79D U+A79D lletra minúscula llatina ö volapük codificat pel volapük
Referències
Bibliografia
« Irish comments on ISO/IEC PDAM 2 10646:2012 », dans Summary of Voting on SC 2 N 4228, ISO/IEC 10646: 2012/PDAM 2, Information technology -- Universal Coded Character Set (UCS) -- AMENDMENT 2: Caucasian Albanian, Psalter Pahlavi, Old Hungarian, Mahajani, Grantha, Modi, Pahawh Hmong, Mende, and other characters (no L2/12-275, N4233), 26 juin 2012 (lire en ligne)
Vegeu també Alfabet fonètic internacional
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí