Toni Bou va guanyar el divuitè dels seus 20 campionats mundials a l'aire lliure (a data de ). Bou es va proclamar campió aquell any després de guanyar totes les proves de la temporada menys una, que va guanyar Jaime Busto, el tercer classificat. El subcampió va ser Gabriel Marcelli, el company d'equip de Bou a , que va acabar amb només 3 punts d'avantatge envers Busto.
Adam Raga va ser quart aquell any amb la Sherco, marca per la qual havia fitxat a començaments d'any en no renovar-li el contracte . Aquella va ser la darrera temporada al campionat de Raga, ja que el 2025 es va retirar definitivament de les competicions després de prendre part al Trial Indoor de Barcelona.
Per tal de suplir la baixa d'Adam Raga, TRRS va fitxar aquell any Jorge Casales i Aniol Gelabert, que acabaren el campionat, respectivament, en el lloc sisè i vuitè.
Sistema de puntuació
Calendari Fonts: Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador 1 18 de maig Twin Ring Motegi Toni Bou 2 19 de maig Toni Bou 3 8 de juny Sant Julià de Lòria Toni Bou 4 9 de juny Toni Bou 5 15 de juny Valsassina Toni Bou 6 16 de juny Jaime Busto 7 6 de juliol Neunkirchen Toni Bou 8 7 de juliol Toni Bou 9 14 de juliol Comblain-au-Pont Toni Bou 10 25 d'agost Cahors Toni Bou 11 14 de setembre Ripoll Toni Bou 12 15 de setembre Toni Bou
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Toni Bou Montesa 2372 Gabriel Marcelli Montesa 1803 Jaime Busto Gas Gas 1774 Adam Raga Sherco 1515 Matteo Grattarola 1326 Jorge Casales 1077 Miquel Gelabert 1078 Aniol Gelabert TRRS 1029 Benoit Bincaz Sherco 8210 Hugo Dufrese Gas Gas 76
Campionats complementaris CampionatGuanyador/aMotocicleta Trial2 Jack Peace Sherco Trial3 George Hemingway Beta TrialGP Women Emma Bristow Sherco Trial2 Women Martina Brandani Sherco
Referències
Bibliografia
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Trial