La Fàbrica Dotres, Clavé i Fabra era un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau, 116, Reina Amàlia, 39 i Carretes, 66-76, del que només es conserva la façana als dos primers, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història El comerciant Gaspar Dotres i Gelabert (Blanes, c. 1795-Madrid, 1872) s'instal·là a València, on el 1823 era alcalde i arran del restabliment de l'absolutisme hagué d'exiliar-se a Lió. Allà es convertiria en soci minoritari de Bruno Petit i Cia, una empresa dedicada al comerç de productes de seda. Petit va morir el 1833, i es va constituir la societat Clavé, Fabra i Cia, formada pels comerciants Miquel Clavé i Espanya (Barcelona, 1802-1886) i Gil Bonaventura Fabra i Illas (†1867), que obtingué un privilegi per 5 anys d'importació de la maquinària per a fabricar tuls de seda. El despatx era al carrer de la Palma de Sant Just, 10,{ residència de Clavé, però posteriorment ambdós es van traslladar al carrer d'Avinyó, 20.
Per altra banda, Dotres i Clavé es van associar per a establir una fàbrica a Barcelona, i a tal efecte, el març del 1833, aquest darrer va adquirir a l'advocat tarragoní Josep Francesc Besora dues parcel·les del seu hort al carrer de Sant Pau, i el mes següent, va demanar permís per a edificar-hi una casa-fàbrica de planta baixa i pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu. El novembre del mateix any, Clavé va demanar permís per a remuntar-hi un segon pis, segons el projecte del mateix arquitecte. Entre 1839 i 1840, la societat va adquirir més terrenys al seu veí Joaquim Palau,AHPB, notari Ramon Sanpons, manuals 1.249/13, f. 497v-510v, 23-12-1839 i 1.249/14, f. 11v-13v, 04-01-1840, f. 203v-207, 15-05-1840, i f. 291v-293v, 20-07-1840. i el 1840, Clavé va demanar permís per a construir una cases de planta baixa i quatre pisos al carrer de les Carretes, 66,AHCB, C.XIV Obreria, 10-02-1840. i un altre edifici al núm. 76 (antic 3),AHCB, C.XIV Obreria, 13-04-1840. segons el projecte de Buxareu, i també per a instal·lar una màquina de vapor en una «quadra» paral·lela a aquest carrer. El 1845, Miquel Clavé, en nom de la societat, adquirí als germans Rius i Julià la casa de l'antic número 4 del carrer de les Carretes per 2.200 lliures.AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/16, f. 340v-343, 05-11-1845.
El 1841, s'hi va incorporar la filatura i la torsió del fil de seda, que es realitzaria a València, on el 1844 Dotres creà la societat Gaspar Dotres i Cia, amb fàbrica a l'antic Convent de Jesús. Entre 1856 i 1858, la companyia va introduir les primers màquines per a fabricar blondes mecànicament a Catalunya, i es van presentar a l'Exposició del 1860. Aquest any, la fàbrica de Barcelona tenia 53 telers, 285 aranyes mecàniques i 220 obrers, i era la segona empresa catalana de sedes, només superada pels Escuder. En aquesta època, les instal·lacions foren ampliades amb una nova «quadra» al carrer de les Carretes, 68-74.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 106 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1865, Gaspar Dotres es casà amb Emília Garibaldi a l'església de la Mare de Déu dels Desemparats de València, i l'any següent vengué la seva participació a la societat, que continuaria amb el nom de Clavé, Fabra i Cia. Gil Bonaventura Fabra morí el 1867 i l'empresa continuà com a Miquel Clavé i Cia, amb Josep Buïgas i Gauran (1805-1877), cunyat de Gil Bonaventura, com a soci. El 1870, aquesta va promoure la legalització de les instal·lacions del vapor, segons els plànols de l'enginyer industrial Camil Julià i Vilasendra.AMCB, Q127 Foment 2088 bis C, 04-04-1870. Hi havia tres màquines, dues de 20 CV destinades a la força motriu de la fàbrica, i una de 6 CV per a l'escalfament de l'aigua.
A partir d'aquest moment, la fàbrica seria llogada a d'altres industrials, i a la mort de Josep Buïgas el 1877, la societat fou liquidada. L'octubre del 1883, a conseqüència d'una alarma, s'hi realitzà una inspecció de les calderes, observant-hi diverses deficiències,AMCB, Q127 Foment 2088 bis C, 18-10-1883. i el 1892, la societat Hereus de Clavé i Fabra va demanar permís per a substituir els generadors de vapor per un altre de més potència.AMCB, Q127 Foment 2088 bis C, 13-12-1892. miniatura|Detall de la façana original del carrer de la Reina Amàlia Fins ben entrat el , el conjunt fabril va ser ocupat per botigues i petits tallers, entre els quals hi havia el dels germans Joan i Josep Salvador, que realitzava cartells de cinema. El 1988, juntament amb la resta d'edificacions de l'illa, va ser adquirit per l'empresa mixta REGESA, que el 1991, un cop lliures de llogaters, les va revendre a la immobiliària INPAUSA, societat participada per la mateixa empresa i una filial de la Caixa de Catalunya, i que fou dissolta el 1994. El 1996 es va aprovar l'Estudi de Detall de l'illa formada pels carrers de Sant Pau, Reina Amalia, Hort de la Bomba i Carretes, que mantenia la façana dels carrers de Sant Pau i de la Reina Amàlia, i finalment, el 1998 les «quadres» i la casa del carrer de les Carretes foren enderrocades, i l'empresa Preyco 44 hi va construir una promoció de 96 habitatges, projectats per l'arquitecte Òscar Tusquets.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Estruch Torre Gironella (Col·legi Santa Dorotea) Les Quatre Torres (Alella) Can Casals (Alella) Fàbrica Llimona
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del Raval Dotres Dotres Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Carrer de Sant Pau Categoria:Carrer de la Reina Amàlia Categoria:Carrer de les Carretes