miniatura | Hèracles i l'Hidra de Lerna Les Faules (en ), dites també Genealogies (Genealogiae), són un recull de mitologia grega obra d'un autor desconegut de nom Higí, que tradicionalment s'ha identificat amb Gai Juli Higí però actualment es considera un personatge diferent. L'obra consisteix en uns tres-cents mites narrats de manera resumida i amb un llenguatge simple, incloent genealogies de divinitats i herois.
Autoria A leditio princeps de les Faules (1535), Jacob Micyllus atribuïa l'obra «Gai Juli Higí, llibert d'August», però es desconeix si aquesta adscripció prové de la mà de Micyllus o si apareixia en el mateix manuscrit. Hi ha moltes d'obres que ja a l'antiguitat s'atribuïren espúriament a Gai Juli Higí, i, malgrat que les Faules podrien ser efectivament contemporànies de Gai Juli Higí, modernament bona part de l'acadèmia rebutja la idea que l'autor de l'obra fos aquest Higí.Smith i Trzaskoma 2007, p. XLIII Smith considera raonable de considerar que l'Higí que va escriure les Faules visqués durant la segona meitat del . No obstant això, també hi ha estudiosos que pensen que l'autor de l'obra és, efectivament, Gai Juli Higí.
Per Rose, l'autor de les Faules és un «jove ignorant, semiinstruït i estúpid», però valuós pel fet que empra fonts perdudes dels tràgics grecs. Keith es plany dels «capricis de la Fortuna que han permès que es perdessin moltes de les obres d'Èsquil, gran part de les històries de Livi i altres tresors de valor incalculable mentre que hagi sobreviscut aquest exercici escolar infantil». La col·lecció d'Higí conforma, de manera molt primitiva, el corpus de mitologia grega que qualsevol romà instruït de l'època dels Antonins havia de conèixer. D'altra banda, actualment les Faules són una gran font d'informació, després que s'hagin perdut tantes de versions originals.
Contingut Juntament amb la Biblioteca d'Apol·lodor, les Faules d'Higí són un dels manuals de mitologia més exhaustiu que s'han conservat de l'antiguitat. L'obra consisteix en diverses narracions i llistes organitzades en seccions, en comptes de constituir una narració contínua.Smith i Trzaskoma 2007, p. XLIV Comença amb una teogonia, que resumeix la genealogia dels déus de manera força peculiar, començant per una figura altrament desconeguda, Caligo ('boira, calitja, broma'), anterior fins i tot al Caos, l'entitat primera de la Teogonia d'Hesíode.Smith i Trzaskoma 2007, p. XLV Tot seguit ve un nombre de seccions que conten diverses històries mitològiques (seccions 1–220), i a continuació un seguit de llistes (seccions 221–227) que contenen noms de figures mitològiques o de mites.Smith i Trzaskoma 2007, p. XLIV-XLVI
Malgrat que es tracta d'una obra en llatí i basada també en part en fonts romanes, l'obra versa gairebé totalment sobre mitologia grega, i té molt poc contingut mitològic purament romà.Smith i Trzaskoma 2007, p. XLVI Entre les fonts d'Higí es troben els escolis a les Argonàutiques d'Apol·loni de Rodes, que daten del temps de Tiberi (14 - 37 dC), segons R. Merkel. Dins les Faules es poden trobar passatges que són traduïts directament de fonts gregues.
Transmissió textual El text de les Faules va estar a punt de perdre's completament: leditio princeps, a càrrec de Jacob Micyllus (1535), consisteix en una transcripció «negligent i acrítica» de l'únic manuscrit conservat (el Codex Freisingensis), procedent de l'abadia de Freising, escrit en escriptura beneventana i datable de cap a l'any 900. Durant el procés d'impressió, tal com era pràctica habitual, es va esbocinar el manuscrit, i només se n'han trobat dos fragments, apareguts com a enduriment en enquadernacions: un es va descobrir a Regensburg el 1864, i l'altre a Múnic el 1942, i tots dos fragments es conserven a Múnic. Posteriorment ha aparegut un altre bocí fragmentari del , que es troba a la Biblioteca Vaticana.
Edicions (editio princeps): : En línia a The Latin Library
Traduccions: – – En línia a ToposText
Referències
Bibliografia
Categoria:Mitologia grega Categoria:Obres literàries en llatí Categoria:Literatura de l'antiga Roma Categoria:Obres de la literatura clàssica