La casa Joan d'Ortega és un edifici situat al carrer de la Canuda, 13 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història El 1755, Josep Fernández de Còrdova, comanador d'Hornos de l'orde d'Alcántara i oficial de les Guàrdies Espanyoles, va adquirir dues cases en subhasta pública al tutor dels fills del pintor Manuel Arnau,AHPB, notari Josep Figueras, 13-04-1755. i el 1757, una casa més a Teresa Lledó, vídua d'Ignasi de Graells i Dou,AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forés, 11-06-1757. que unificaria en un casal de planta baixa i dos pisos. El 1771, ell i la seva esposa Maria Estrella Pedrajas i de Copons, filla de José Pedrajas Pastor (1680-1744), intendent i conseller de guerra, i la seva segona esposa Josepa Gertudis de Copons, vengueren la propietat a Maria Antònia de Novell i de Borràs, vídua de Josep Antoni de Mata i de Copons del Llor, i al seu fill Marià de Mata-Copons del Llor i de Novell (1748-1797), per 11.500 lliures.AHPB, notari Francesc Ferrer, manual 1.101/1, f. 153v-164, 05-12-1771. Per tal de finançar l'operació, aquests vengueren la seva casa del carrer de Lledó al comerciant ennoblit Baltasar de Bacardí (o Becardit) i Clavell (†1798) per 9.400 lliures.
El 1788, el mestre de cases Jaume Calvet va presentar el projecte de reedificació de la casa veïna pel costat de la Rambla, i poc després, Marià de Mata va instar un litigi contra ell per la propietat. El 1796, l'ensorrament de la teulada va provocar desperfectes a la casa veïna de l'arquitecte Joan Soler i Faneca, que va demanar a l'Ajuntament que algun d'ells se'n fes càrrec de la reparació. Marià de Mata era un home adinerat, envoltat de luxes i comoditats com un gran cotxe de cavalls, i també il·lustrat, ja que era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i a la seva mort, va deixar molts deutes.
El 1800, el seu fill Gaietà Antoni de Mata-Copons del Llor i de Càrcer (1775-1840) va vendre el casal a Joan d'Ortega, comptador de les Reials Provisions de l'Exèrcit i de l'Armada del Principat de Catalunya, per unes 30.000 lliures.AHPB, notari Josep Guerau Sayrols i Carreras, manual 1.114/26, f. 244-249v, 26-08-1800. Aquest va recuperar tres de les quatre botigues, que havien estat venudes per Marià de Mata a carta de gràcia als xocolaters Pau Llosellas, Josep Millet i Valentí Fabrés,AHPB, notari Josep Guerau Sayrols i Carreras, manual 1.114/26, f. 255-258, 31-12-1800. però no la situada a l'esquerra del portal principal, que havia estat establerta en emfiteusi a Millet pel mateix Gaietà Antoni.AHPB, notari Pere Pagès, 26-09-1797. Poc després, va adquirir a Calvet la casa objecte del litigi,AHPB, Josep Antoni Catà i Palahí, 22-10-1800. i l'any següent, va presentar un projecte de reforma i unificació d'ambdues, afegint-hi un tercer pis i canviant les llosanes dels balcons del segon.
miniatura|esquerra|Projecte de reforma i ampliació (1801) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 66 de Garriga i Roca (c. 1860)
Joan d'Ortega va morir el 1821, essent succeït pel seu fill Ramon Maria d'Ortega i Gibert.AHPB, notari Miquel Serra i Ponach, 31-08-1821. Publicació del testament de Joan d'Ortega. Casat amb Joaquima Simon, va morir el 1840, deixant com a hereus els seus fills Josep Maria, advocat, Ramon Maria, comandant d'infanteria, Bàrbara, Victorina i Anna d'Ortega i Simon.AHPB, notari Antoni Simon i Serra, 05 i 07-01-1840. Publicació del testament de Ramon Maria d'Ortega i Gibert. El 1865, després de la mort de la darrera, el seu marit Baltasar Blanco i Olivas (usufructuari) i la seva filla Pilar Blanco i d'Ortega es van repartir l'herència amb els altres cohereus,AHPB, notari Josep Ramon Pasquès, 21-10-1865. i el 1871, van vendre per 53.000 duros la casa i el cens sobre la botiga al comerciant de Mataró Josep Antoni Comas i Graciós,AHPB, notari Josep Rodons, manual 1.382/4 (2a part), f. 21-30, 22-06-1871. que l'any següent va adquirir la botiga a Albert Millet i Cadena, net de Josep Millet, per 800 duros.AHPB, notari Josep Rodons, manual 1.382/4 (3a part), f. 9-12, 18-03-1872. El 1873 va obtenir permís de l'Ajuntament de Barcelona per a fer-hi obres.
La finca seria heretada pel seu fill Josep Comas i Masferrer (1842-1908), casat amb Dolors Masferrer i Bosch (1857-1905). El 1908, just després de la seva mort, la seva filla Montserrat Comas i Masferrer (1879-1928), casada amb Lluís Marsans i Peix, fill de Josep Marsans i Rof, fundador de la Banca Marsans, va demanar permís per a remuntar-hi un quart pis, segons el projecte de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat.
Descripció Gran casalot de planta baixa i quatre pisos. La façana s'estructura en nou eixos verticals d'obertures, dels quals els dos dels extrems són finestres allargades. Als baixos hi ha portals d'arc rebaixat, essent el principal més ample. Els balcons són de llosana de pedra de Montjuïc i barana de ferro forjat.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Les Quatre Torres (Alella) Can Mates (Sant Cebrià de Vallalta) Castell del Llor Casa Pere Oms Casa Montserrat Comas Can Bordoi
Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Carrer de la Canuda