Raynor Taylor (Londres (Regne Unit), 1747 - Filadèlfia, 17 d'agost, 1825), va ser un compositor, organista i educador musical anglès.
Taylor va assistir a l'Escola de Cant del Rei i va ser membre del cor de la Capella Reial, amb el qual va actuar al funeral de Händel el 1759. Victor Fell Yellin: Rayner Taylor. In: American Music. Vol. 1, N. 3, 1983, S. 50. Més tard va esdevenir organista a Chelmsford, on també va treballar com a professor de música del 1765 al 1792. També va treballar com a compositor, cantant i director musical als Marylebone Gardens i al Sadler's Wells Theatre. La seva òpera bufa Buxom Joan es va estrenar al Haymarket Theatre el 1778.Cumbrian News From Nov-Dec 1778, abgerufen am 9. Februar 2023.
El 1792 va emigrar als Estats Units. Des del 1793 va viure a Filadèlfia, on va ser organista de l'església de Sant Pere del 1793 al 1813.Taylor, Raynor. In: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Zweite Ausgabe, Personenteil, Band 16 (Strata – Villoteau). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2006, ISBN 3-7618-1136-5 (Online-Ausgabe, für Vollzugriff Abonnement erforderlich) A la inauguració del Philadelphia Vauxhall Gerdens el 1814, va interpretar el seu propi concert per a orgue. Va compondre música incidental i òperes, com ara The Iron-Chest i The Shipwreck’d Mariner Preserved per al Chestnut Street Theatre. Juntament amb el seu director, el seu antic alumne Aleksandr Reinagle, va compondre Monodia –amb motiu de la mort de George Washington el 1799– i Pizarro. El 1797 va publicar un mètode per a piano amb Benjamin Carr. El 1820 va ser un dels fundadors de la Societat del Fons Musical. Taylor és considerat un dels primers compositors importants dels Estats Units.
Obra Buxom Joan, 1778 Capocchio and Dorinna, 1793 Old Woman of Eighty Three, 1793 The Wounded Soldier, 1794 Amyntor: a pastoral song, 1795 The Lass of the Cot, 1795 The Merry Piping Lad: a ballad in the Scots taste, 1795 Nancy of the Vale: a pastoral ballad, 1795 Vive la Liberté: a new song, 1795 The Wand’ring Village Maid, 1795 While the Morn is Inviting to Love: a favorite song, 1797, 1799 Bonny Willy, 1798, 1804 Ma Chere, et Mon Cher, 1798, 1804 Monody, 1799 Hark Hark the Joy Inspiring Horn, 1805, 1809 The American Captives Emancipation, 1806 Rustic Festivity, 1807, 1811 None None The Beech Tree’s Petition, 1810, 1815 The Queen of Flowers: as sung at the Amateurs concert by Mr. Gillingham, 1812 The Camel’s Bell, 1813 The Ethiop; or, The Child of the Desert, 1814 When Death’s Gloomy Angel Was Bending His Bow, 1814 The Iron-Chest The Shipwreck’d Mariner
Referències
Bibliografia Victor Fell Yellin: Rayner Taylor. In: American Music. Vol. 1, N. 3, 1983, S. 48–71. Carol Ann Doran: The Influence of Raynor Taylor and Benjamin Carr on the Church Music in Philadelphia at the beginning of the nineteenth century. Diss. Eastman School of Music, University of Rochester 1970.
Categoria:Organistes estatunidencs Categoria:Nascuts el 1747 Categoria:Morts a Filadèlfia Categoria:Organistes londinencs Categoria:Compositors anglesos del Classicisme Categoria:Pedagogs musicals anglesos Categoria:Compositors d'òpera anglesos Categoria:Compositors londinencs Categoria:Pedagogs musicals estatunidencs Categoria:Compositors d'òpera estatunidencs Categoria:Compositors anglesos nascuts al segle XVIII Categoria:Compositors anglesos morts al segle XIX Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XIX