Pierre Gaviniès, (Bordeus (Nova Aquitània), 11 de maig, 1728 - París, 8 de setembre, 1800), va ser un violinista i compositor francès),(fr) « Encyclopédie de la musique et dictionnaire du conservatoire, Albert Lavignac, Delagrave, Paris, 1931. [archive] », sur Bibliothèque nationale de France, département Musique. (consulté le 4 janvier 2012). és l'un dels representants més eminents de l'éscole francesa de violí al .
Biografia Fill del luthier François Gaviniès (nascut a Montmahoux el 1688 o 1689Et non en 1683 comme on le lit généralement. Cf. Archives nationales. Minutier central, étude LXXXVIII, 999 : Constitution, François Gaviniès. 5 février 1761. N° 117.) i de Marie Laporte, ja es va fer un nom als tretze anys al costat de Joseph-Barnabé Saint-Sevin, conegut com a L'Abbé le Fils (1727-1803), en un duet amb Jean-Marie Leclair al Concert Spirituel.(fr) « Violon, les violonistes et la musique de violon du XVIe au XVIIIe siècle, Arthur Pougin, Fischbacher, Paris, 1924. [archive] », sur Bibliothèque nationale de France,département Sciences et techniques. (consulté le 4 janvier 2012). Era el virtuós més sol·licitat de París, però rebutjà l'oferta d'un lloc a la Capella Reial. De jove, va tenir una aventura moral amb una noble dama de la cort, que li va valer una condemna d'un any de presó. Durant la dècada del 1760, va aconseguir un èxit sense precedents a través de les seves composicions, els seus concerts i com a professor de violí.
Va tenir una llarga i fructífera col·laboració amb el Concert Spirituel, del qual va ser primer violí des del 1744 i del qual va ser director del 1773 al 1777 amb François-Joseph Gossec i Simon Le Duc.Dictionnaire de la musique: sous la direction de Marc Vignal, Paris, Larousse, 2011, 1516 p. (ISBN 978-2-03-586059-0), p. 566 Durant aquest període, va portar la simfonia concertant al seu punt àlgid. Giovanni Viotti -amb un gran reconeixement- veu en ell el francès Giuseppe Tartini.
Va publicar les seves sonates, seguint l'antiga tradició, només que amb el baix xifrat. Les seves composicions representen la transició estilística del barroc tardà al clàssic.
En els anys posteriors a la Revolució, a partir de 1795, va ser nomenat el 22 de novembre de 1795, juntament amb Pierre Rode, Pierre Baillot i Rodolphe Kreutzer, professor de violí al conservatori recentment creat.
Obres Opus 1 - 6 Sonates per a violí 1760 L'anomenat interludi, comèdia italiana en 3 actes (estrena a París, 6 de novembre de 1760) Recull d'àries en 3 parts per a dos violins, viola i baix continu 1763 Opus 3 - 6 Sonates per a violí 1764 Opus 4 - 6 Sonates per a violí 1764 2 “Suites sobre Nadales” 1764 3 sonates per a violí sol (incloent Le Tombeau de Gaviniès) 1770 Opus 5 - 6 Sonates per a violí 1774 La seva obra més coneguda avui dia és la col·lecció de «Vint-i-quatre matinées», estudis capritxosos per a violí 1794
Referències
Bibliografia Els personatges famosos de Bordeus: catàleg, vol. 1, Bordeus, Arxius d'Aquitània, 2013, 80 pàg. (ISBN 978-2-84622-232-7, presentació en línia [arxiu])
Categoria:Compositors francesos del Classicisme Categoria:Violinistes francesos Categoria:Professors del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 1800 Categoria:Músics bordelesos Categoria:Compositors occitans Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Compositors de la Nova Aquitània Categoria:Nascuts el 1728