La crisi del Mar Roig va començar el 19 d'octubre de 2023, quan el moviment Houthi recolzat per l'Iran al Iemen va llançar míssils i drons armats contra Israel, exigint la fi de la invasió de la Franja de Gaza. Des de llavors, els huthis s'han apoderat i han llançat atacs aeris contra desenes de vaixells mercants i navals al Mar Roig, provocant centenars d'atacs aeris contra llocs de míssils i altres objectius per part de les forces nord-americanes i aliades. La crisi està relacionada amb la guerra de Gaza, el conflicte de proxy Iran-Israel, el conflicte de proxy Iran-Estats Units i la crisi del Iemen.
Antecedents La crisi iemenita va començar amb la revolució del 2011-2012 contra el president Ali Abdallah al-Salih, que havia dirigit el Iemen durant 33 anys. Després que Saleh deixés el càrrec a principis del 2012 com a part d'un acord entre el govern iemenita i els grups de l'oposició, el govern liderat per l'exvicepresident de Saleh, Abdrabbuh Mansur Hadi, va lluitar per unir el fracturat panorama polític del país i defensar les amenaces d'Al-Qaeda a la península Aràbiga i militants houthi que feia anys que duien a terme una insurrecció prolongada al nord.
L'ONU va negociar una treva nacional de dos mesos el 2 d'abril de 2022 entre les parts en guerra del Iemen, que va permetre que les importacions de combustible a les zones controlades pels houthis i alguns vols operar des de l'aeroport internacional de Sanaa a Jordània i Egipte. El 7 d'abril de 2022, el govern de Hadi es va dissoldre i el Consell de Lideratge Presidencial (PLC) encapçalat per Rashad al-Alimi va prendre el comandament de la República del Iemen, incorporant el Consell de Transició del Sud al seu nou govern. L'ONU va anunciar el 2 de juny de 2022 que la treva nacional s'havia prorrogat encara dos mesos.
El conflicte Com a conseqüència de la Guerra entre Israel i Hamàs, el 31 d'octubre de 2023 els huthis van declarar la guerra a Israel. Van imposar un bloqueig naval a la mar Roja, on van arribar a disparar un míssil balístic contra Elat, al sud d'Israel. Encara que els huthis van dir que només atacarien vaixells vinculats a Israel, els Estats Units o el Regne Unit, han atacat indiscriminadament els vaixells de moltes nacions. Entre octubre de 2023 i març de 2024, els huthis van atacar vaixells al Mar Roig en més de seixanta ocasions, i per evitar els atacs, centenars de vaixells comercials han estat redirigits per navegar per Sud-àfrica. L'augment del trànsit marítim causat per vaixells que intenten desviar-se de la ruta comercial del Mar Roig, que s'ha vist cada cop més interrompuda pels rebels houthis del Iemen que ataquen vaixells comercials des de 2023 ha provocat el ressorgiment de la pirateria a l'estret de Malaca.
Els Estats Units van organitzar l'Operació Guardià de la Prosperitat per a garantir la seguretat i la llibertat de navegació al Mar Roig per la via militar integrada inicialment pels Estats Units, Regne Unit, França, Espanya, Itàlia, Països Baixos, Canadà, Noruega, Bahrain i Seychelles.
Una munició rondadora va impactar al centre de Tel-Aviv el 19 de juliol matant un resident en una zona amb hotels quals acullen els desplaçats de la frontera nord d'Israel amb el Líban, i una oficina de l'ambaixada dels Estats Units també és a prop del lloc de l'atac.
Els Estats Units, el Regne Unit i Israel per la seva banda van atacar repetidament les instal·lacions del port d'al-Hudayda, controlada pels huthis, en operacions conjuntes.
L'endemà que els huthis llancessin un míssil balístic contra Tel-Aviv, el 29 de setembre de 2024, Israel va llançar com a resposta un atac a gran escala amb dotzenes d'caces, avions d'abastament i avions espia, contra els ports d'Al Hudaydah i Ras Isa, a uns 1.800 km d'Israel, causant importants danys a les instal·lacions portuàries i a les centrals generadores d'energia.
El 15 març de 2025 els Estats Units van llançar una gran campanya d'atacs aeris i navals contra sistemes de radar, defenses aèries i llocs de llançament balístics i de drons utilitzats pels huthis per atacar vaixells comercials i vaixells navals al Mar Roig i al Golf d'Aden. El 30 d'abril de 2025, el Regne Unit es va unir als Estats Units per dur a terme atacs contra objectius dels houthis.
El 5 de maig de 2025, l'endemà que els huthis llancessin un míssil balístic que va impactar a un aparcament de l'aeroport de Tel-Aviv, 20 avions de caça israelians van llançar com a resposta una sèrie d'atacs contra el port d'Al-Hudayda i una fàbrica de ciment propera, i el 6 de maig a l'aeroport de Sanà i diverses centrals elèctriques importants a la zona de Sanà.
Durant la guerra entre l'Iran i Israel els huthis van llençar míssils balístics sobre Israel en coordinació amb Iran, i el 14 de juny les FDI van declarar que havien atacat Muhàmmad al-Ghamari, el cap d'estat major de la facció pro-houthi de les Forces Armades del Iemen, i els mitjans de comunicació van informar que va ser atacat mentre es reunia amb altres oficials houthis.
El 24 d'agost de 2025, dos dies després que els huthis llencéssin un míssil balístic sobre Israel amb munició de dispersió, en resposta, les FDI van llençar un atac aeri sobre un palau presidencial, una instal·lació petroliera i una central elèctrica a Sanà.
El 28 d'agost de 2025, la Força Aèria Israeliana (IAF) va dur a terme atacs dirigits contra almenys deu ministres houthis al Iemen. El primer ministre del grup, Ahmed al-Rahawi, el ministre de Defensa, Mohamed al-Atifi, i el cap de gabinet Muhammad Abd al-Karim al-Ghamari, que s'havien reunit per escoltar un discurs televisat del líder houthi, Abdul-Malik al-Houthi, van ser alguns dels objectius. La mort d'al-Rahawi i diversos altres ministres va ser confirmada posteriorment pel grup. Israel va anomenar l'atac Operació Gota de Sort.
Solució de dos estats El 25 de setembre de 2025, el Consell de Transició del Sud (CTS) va proposar una solució de dos estats a la guerra civil, ja que creia que no hi havia cap possibilitat de desallotjar els houthis del nord del Iemen i que el país ja estava dividit en dos estats. Al desembre, el CTS va afirmar controlar el sud del país inclòs el port d'Aden després d'una operació militar llançada a principis de desembre.
El 9 de desembre, es calculava que les forces del CTS controlaven entre el 90 i el 95% de les zones poblades de l'antic Iemen del Sud, considerat una gran victòria per als Emirats Àrabs Units (EAU) i un revés significatiu per a les ambicions saudites a la regió, i podria establir les condicions perquè el STC finalment declarés la secessió del sud del Iemen. L'Aràbia Saudita va retirar les seves forces d'Aden i del seu aeroport durant l'ofensiva del CTS. Aràbia Saudita va bombardejar la ciutat portuària de Mukalla per la sospita que dos vaixells dels Emirats Àrabs Units havien lliurat armes i vehicles de combat als independentistes, i els EAU van respondre dient que retirarien les seves forces restants al Iemen.
Capitulació del CTS El 2 de gener de 2026 les forces governamentals iemenites, amb suport d'atacs aeris saudites, inicien una contraofensiva per recuperar territoris capturats pel Consell de Transició del Sud (CTS) al sud, i el CTS proclama l'Estat Independent del Sud Àrab per un període transitori de dos anys, però el 7 de gener Aden, la capital del CTS, capitula davant l'avenç governamental i el líder del CTS, Aidarus al-Zoubaidi, fuig del país i el 9 de gener El CTS anuncia la seva dissolució després de les massives pèrdues territorials.
Ofensiva dels houthis al mar Roig Després de setmanes d'escalada d'enfrontaments entre els houthis i les forces governamentals amb suport saudita trencant la treva, el 3 de setembre de 2026 els houthis van llençar una gran ofensiva a la Governació de Taizz i zones de costa per aconseguir el control de la costa occidental del país i avançar cap a l'estratègic canal de Bab el-Màndeb i tallar-lo, i el 8 de setembre a milícia houthi va fer atacs aeris sobre Abha, Jazan, Najran i Khamis Mushait provocar incendis a instal·lacions petrolieres de la companyia Saudiana Aramco. 10 de setembre els houthis havien pres el control total de la costanera Governació d'al-Hudayda i es trobaven a 15 quilòmetres del port de Mokha, que va caure l'endemà.
Referències
Categoria:Història del Iemen Categoria:Conflicte arabo-israelià