Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d'agost de 1932), propietari rural, advocat, arxiver, erudit, bibliòfil i polític, fou descendent i punt comú de quatre famílies d'hisendats molt arrelades al Bages: els Soler, els Mollets, els March i els Solernou. Era germà de l'arquitecte Alexandre Soler i March.

Biografia Leonci Soler i March va ser el tercer de nou fills del matrimoni Lluís Soler i Mollet i Vicenta March i Solernou, dels quals només cinc arribaren a l'edat adulta. El 1867, morí el seu germà gran, Jacint; i Leonci amb vuit anys es convertí en el germà baró més gran i, per tant, en l'hereu de la família, rebent un important patrimoni agrícola i urbà.MARTÍNEZ-CARNER, Pilar. (1999). Els inicis del catalanisme polític i Leonci Soler i March (1858-1932). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 740 pàgs; i COMAS i CLOSAS, Francesc. (2007). Leonci Soler i March. Barcelona: Fundació Roca i Galès; Cossetània Edicions, 87 pàg. (Col·lecció Cooperativistes Catalans, 9).

Leonci Soler i March va estudiar i documentar les branques March, Soler i Mollet de la seva família. Segurament el seu interés per estudiar l'ascendència de les diferents branques familiars ve donat pel seu afeccionament per la investigació històrica i els seus treballs en aquest camp.MARTÍNEZ-CARNER, Pilar. (1999). Els inicis del catalanisme polític i Leonci Soler i March (1858-1932). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 740 pàg.

Ascendents Els Soler A finals del , la família Soler havia assolit una bona posició econòmica, social i cultural, quan es troben els documents més antics sobre els Soler que daten dels anys 1675 i 1683, fent referència a Joan Baptista Soler, blanquer, que es casà amb Margarida Vilomara, filla també d'un blanquer i que la seva residència principal se situava al carrer Galceran Andreu. Precisament Leonci Soler i March va llogar aquesta casa pairal a la Creu Roja. Els Soler apareixen primer com a polvorers i blanquers i en etapes següents com a velers, fabricants de cotó i també dedicats al comerç. Endemés, estaran relacionats amb la producció i comercialització de vins i aiguardents. Al segle XVVI la indústria de la pell, en la qual s'encabeix l'ofici de blanquer, era de les més importants de Manresa; sent desplaçada, al , aquesta importància cap a altres indústries, com la seda, amb l'ofici de velers, i, posteriorment, la de teixits de cotó. Igualment, la dels polvorers és una activitat remarcable a la capital del Bages des de finals del i durant els segles XVIII i . I, finalment, en aquest temps tindrà un pes considerable la facricació, la comercialització i l'exportació de vins i aiguardents.

Jacint Soler i Mollet, l'avi patern de Leonci, estudià lleis i heretà a causa de la mort del seu germà gran, fabricant i comerciant, com dictava la tradició. Lluís Gonçaga Soler, fill de Jacint, ja apareix sempre com a advocat i propietari, tot i que és el fill gran i l'hereu, visualitzant un canvi definitiu en el tarannà d'aquesta família. Endemés, Lluís Gonçaga va rebre el patrimoni Mollet perquè el seu oncle va morir sense successió.

La família Mollet La família Mollet apareix per primera vegada a la documentació l'any 1536, esmentats com a ciutadans de Manresa i blanquers; encara que també seran propietaris de terres. Això no obstant, des de la segona meitat del , les activitats de la família Mollet es mantindran bàsicament en el camp de les professions liberals, com la medicina o l'advocacia. Els ingressos dels seus membres provindran de l'exercici de les seves carreres, i en alguns casos d'activitats en l'aparell administratiu, però també, i en gran manera, de les rendes de les propietats rústiques i urbanes i dels censals. Tanmateix, al , els negocis no anaven gaire bé i la unió amb la família Soler i el fet que el primogènit morís sense descendència van permetre que els dos patrimonis s'unifiquessin i sortís una altra família: els Soler Moller.COMAS i CLOSAS, Francesc. (2007). Leonci Soler i March. Barcelona: Fundació Roca i Galès; Cossetània Edicions, 87 pàg. (Col·lecció Cooperativistes Catalans, 9).

La família March Els primers representants documentats d'aquesta casa figuren com a candelers, artistes i adroguers de cera. A mitjan figuren com a fabricants i comerciants de robes. Ignasi March i Coma apareix en el primer terç del ja esmentat com a advocat i hisendat; encara que continua vinculat amb el negoci de la seda i altres afers relacionats amb la indústria i especialment amb el comerç.

La família Solernou És la branca familiar de la qual es té menys informació. Se'ls troba en un primer moment com a velers i també com a comerciants que passaren a ser propietaris de terres. A finals del , és evident un actiu comerç dels Solernou amb les Amèriques. Les seves inversions es dirigeixen fonamentalment a l'adquisició de terres i cases, propietats que produiran importants rendiments, encara que també inverteixen en algunes fàbriques tèxtils. Es tracta d'una família de comerciants benestants.

Anys de formació i les primeres activitats personals Educació primària i batxillerat Leonci Soler i March va cursar els estudis primaris al Col·legi de Sant Ignasi regentat pels jesuïtes de Manresa entre 1861 i 1868. Una gran majoria d'alumnes de la Companyia de Jesús formaven part de l'elit de la societat catalana. El 1868, amb només deu anys, visqué de manera indirecta els fets de la Revolució de 1868, la caiguda de la monarquia, l'expulsió dels jesuïtes i la proclamació de la República. Després d'expulsats els jesuïtes, Leonci Soler i March, com d'altres companys, estudià al col·legi regentat per mossèn Josep Faura on col·laboraren els jesuïtes.

Els estudis de Dret L'any 1873, acabat el batxillerat, tota la família es va traslladar a Barcelona. Leonci Soler i March va començar la carrera de dret a la universitat, seguint la tradició familiar. De la branca Soler representava la tercera generació, i de la branca Mollet, Leonci era la cinquena generació d'home de lleis. Quan la família tornà a Manresa, ell es quedà per cursar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona. Allà va entrar en contacte amb l'ambient universitari i amb diferents institucions socioculturals, econòmiques i polítiques de Barcelona, fent-se soci de l'Ateneu Barcelonès, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i/o l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya; així com d'una sèrie d'entitats que defensen els interessos de classe, com l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el Foment o la Societat Econòmica d'Amics del País de Barcelona. Tanmateix, a part de ser-ne soci, en diferents èpoques tingué un càrrec de responsabilitat en aquestes institucions, com per exemple, vocal de l'Institut Agrícola Català de Sant, acadèmic numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres o senador per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. El 21 de novembre de 1881 es llicencià en Dret, en l'especialitat de Dret civil i canònic; però paral·lelament a l'activitat d'advocat, s'inicià en el món de la investigació i els arxius.

L'Escuela Superior de Diplomática de Madrid

L'any 1882, se'n va anar a Madrid on es matriculà per a arxiver"Després de la supressió d'aquests estudis, no n'han existit d'específics per a la formació d'arxivers, i és aquesta una "assignatura pendent" de la nostra universitat". Nota 64, pàg. 74. MARTÍNEZ-CARNER, Pilar. (1999). Els inicis del catalanisme polític i Leonci Soler i March (1858-1932). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. i bibliotecari a l'Escuela Superior de Diplomática de Madrid i va acabar el curs 1884-1885. Això no obstant, durant els anys que va cursar els estudis superiors no va residir sempre a la capital sinó que vivia a Manresa on desenvolupà activitats diverses: advocat; participa en certàmens literaris, etc.; i viatjava a Madrid quan era necessari. Mentre cursava aquests estudis va ser nomenat arxiver municipal de Manresa l'any 1882 “atendiendo a la aptitud demostrada en escritos públicos y a las recomendables circunstancias que [en ell mateix] concurren”.El Semanario Manresano, 302 (19 de novembre de 1882). Arxiu Històric Comarcal de Manresa (AHCM). Aquests estudis d'arxivística produïren diferents conseqüències: en primer lloc, els coneixements adquirits, ja que Leonci Soler serà reconegut en moltes ocasions com un excel·lent investigador i un gran coneixedor de tot el que el món dels arxius comportava (domini de la paleografia, coneixements històrics, etc.). En segon lloc, l'estada a Madrid li proporcionarà el contacte amb un món nou i l'aprenentatge a moure's pels ministeris. I, finalment, la base de noves coneixences i amistats, tant entre l'alumnat i el professorat de l'Escuela Superior de Diplomática, com fora d'aquest cercle.

La seva trajectòria personal i professional Interessat pel món de la literatura i el periodisme, va fundar juntament amb altres personalitats, el setmanari Lo Pla de Bages el 1883 i el diari El Pla de Bages el 1904.

L'any 1887 es va casar amb Empar Terol i Cucurella (València, 1864 – Manresa, 1906), filla d'un fabricant i comerciant de teixits que era propietari de finques urbanes i rústiques en la zona de València. D'aquest matrimoni van néixer cinc fills, quatre nois i una noia.

El 29 de gener de 1896, com a proposta de l'alcalde de Manresa, Francisco Gallifa, va ser nomenat cronista de la ciutat a causa de la seva “constante laboriosiad y conocimientos históricos”.Actas de Sesiones del Ayuntamiento, 1896. AHCM, AM-I, 128.

Política Políticament, l'any 1899, obtingué un escó de diputat al Congrés de Diputats; sent cinc vegades elegit diputat per Manresa, els anys 1899, 1901, 1903, 1905 i 1907. Afiliat a la Unió Catalanista, amb el temps es convertí en un dels principals dirigents de la Lliga Regionalista. També fou elegit senador per la Sociedad Económica de Amigos del País el 1910, per la Diputació Provincial de Barcelona el 1914 i el 1916, i per la de Girona el 1918. Endemés, formà part de la comissió que lliurà a José Canalejas l'avantprojecte de Mancomunitat.

Projecció cívica Formà part de nombroses entitats cíviques com la Creu Roja de Manresa, culturals com el Museu municipal o l'Orfeó Manresà, econòmiques com la Caixa d'Estalvis de Manresa o Unió Manresa i religioses com la Junta de la Construcció de la Façana de la Seu o l'Administrador de les Festes de la Llum, entre d'altres.

Catòlic, presidia la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El món de l'agricultura En el camp de l'agricultura, destacà que fundà a Manresa, el Gremi d'Agricultors, el Camp d'Experiències, la Cambra Agrícola i la Cambra de Comerç. Va presidir la Federació Agrícola Catalano-Balear durant el 1904-1905 i el Consell Provincial de Foment de Barcelona, i va ser comissari regi de Foment fins a l'any 1923. Fou també vocal del Consell Superior d'Agricultura. Fou soci de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. També va promoure la revista La Pagesia, que es convertí en el portaveu del Gremi d'Agricultors i de la Cambra d'Oficis del Pla de Bages des de l'any 1905 fins al 1935 i en la qual va escriure diferents articles.

Bibliografia