Marina Sirtis (nascuda el 29 de març de 1955) és una actriu anglesa. És coneguda sobretot pel seu paper com a consellera Deanna Troi a la sèrie de televisió Star Trek: La nova generació i quatre llargmetratges de Star Trek, així com per altres aparicions a la franquícia Star Trek.
Priemrs anys Marina Sirtis va néixer a Hackney, Londres, filla de pares grecoxipriotes,"A who’s who of success in the Cypriot diaspora" Despina, ajudant de sastre, i John Sirtis. Va ser criada a Harringay, al nord de Londres.
Quan tenia tres anys, diu Sirtis, els fills adolescents de la seva mainadera la van abusar sexualment. Sirtis patia un trastorn alimentari, que va sorgir a causa del trauma de l'agressió. Després de patir el trastorn durant 20 anys, va anar a teràpia a la dècada del 1990 i va ser capaç de gestionar el trauma i aprendre a menjar sa de nou.
Mentre encara estava a l'escola secundària, Sirtis va fer una audició en secret per a l'escola de teatre en contra dels desitjos dels seus pares, i finalment va ser acceptada a la Guildhall School of Music and Drama."Sirtis, Marina". startrek.com. Retrieved 29 March 2014. Es va graduar a la Guildhall el 1976 als 21 anys i va començar la seva carrera unint-se al Connaught Theatre.
El 1986, Sirtis va emigrar als Estats Units, establint-se a Los Angeles per impulsar la seva carrera. Més tard va obtenir la naturalitzada ciutadana estatunidenca.
Carrera Primers treballs miniatura|upright|Sirtis mostrant el seu tatuatge del logotip de l'equip de futbol anglès Tottenham Hotspur al Phoenix Comicon de 2012 Sirtis va començar la seva carrera com a membre de la companyia de repertori al Connaught Theatre, Worthing, West Sussex, el 1976. Dirigida per Nic Young, va aparèixer a What the Butler Saw de Joe Orton i com a Ofèlia a Hamlet.Full Circle by John Willmer, pub. Optimus Books 1999
Abans del seu paper a Star Trek, Sirtis va fer papers secundaris en diverses pel·lícules. A la pel·lícula de Faye Dunaway de 1983 The Wicked Lady, va tenir una baralla de fuets amb Dunaway. A la seqüela de Charles Bronson El justicier de la nit, el personatge de Sirtis és una víctima de violació. A la pel·lícula Blind Date, apareix com una treballadora sexual que és assassinada per un boig.
Altres treballs inicials inclouen nombrosos papers com a estrella convidada en sèries de televisió britàniques. Sirtis va aparèixer a Raffles (1977), Who Pays the Ferryman (1977), Hazell (1978), Minder (1979), Up the Elephant and Round the Castle (1985) i The Return of Sherlock Holmes (1986). També va interpretar l'auxiliar de vol en un anunci de televisió de Cinzano Bianco de 1979 protagonitzat per Leonard Rossiter i Joan Collins, en què Collins estava esquitxada de beguda.
Star Trek Star Trek: La nova generació El 1986, Sirtis es va traslladar als Estats Units. Quan va fer el càsting de Star Trek: La nova generació, Gene Roddenberry va demanar a Sirtis, l'aspecte de la qual considerava "exòtic", que fes una audició per a un paper després de veure la pel·lícula Aliens amb Bob Justman, que presentava el destacat personatge llatí Vasquez, interpretat per Jenette Goldstein. Sirtis i Denise Crosby inicialment van fer les proves per als papers eventuals de l'altra a La nova generació. El personatge de Sirtis s'anomenaria tinent Macha Hernandez, la cap de seguretat. Gene Roddenberry va decidir intercanviar-les, i Macha Hernandez es va convertir en Tasha Yar. Sirtis recorda que el dia que va rebre la trucada que li oferia el paper, en realitat estava fent les maletes per tornar a Gran Bretanya perquè el seu visat de sis mesos havia caducat.
La Deanna Troi és meitat humana, meitat Betazoide. Les seves habilitats betazoides li permeten llegir les emocions dels altres. El seu càrrec a l'Enterprise-D és el de consellera de la nau, on vetlla pel benestar de la tripulació i serveix com a assessora de confiança del capità Picard, amb una posició al seu costat al pont. Inicialment, els guionistes van trobar difícil escriure per a Troi i fins i tot la va deixar fora de quatre episodis de la primera temporada. Sirtis va sentir que la seva feina estava en perill després de la primera temporada, però es va alegrar molt quan Roddenberry la va portar a part al casament de Jonathan Frakes i li va dir que l'episodi de estrena de la segona temporada se centraria en Troi.
Sirtis va aparèixer a les set temporades de Star Trek: La nova generació, i el seu personatge va passar de ser una terapeuta més passiva a una oficial de la Flota Estel·lar més dura. Ha declarat que el seu episodi preferit és "La cara de l'enemic" de la sisena temporada, en què és segrestada i modificada quirúrgicament per fer-se passar per una romulana. El canvi de Troi a un uniforme estàndard de la Flota Estel·lar a la mateixa temporada a "Cadena de comandament" va elevar la dignitat del personatge als ulls de Sirtis, i el seu entusiasme per interpretar-la, amb Sirtis comentant: "Em va cobrir l'escot i, en conseqüència, vaig recuperar tot el meu cervell, perquè quan tens escot no pots tenir cervell a Hollywood. Així que vaig recuperar tot el meu cervell i em van permetre fer coses que no m'havien permès fer durant cinc o sis anys. Vaig anar a equips a terra, estava a càrrec del personal, vaig recuperar la meva insígnia, tenia fasers, vaig tornar a tenir tot l'equip, i va ser fabulós. Estava absolutament emocionada".
Durant la seva estada a la sèrie, es va fer amiga dels seus companys de repartiment Jonathan Frakes (que va interpretar el Comandant Riker), Michael Dorn (Tinent Worf) i Brent Spiner (Tinent Comandant Data). Aquests últims membres del repartiment van ser els padrins al seu casament.
Va portar lents de contacte de color negre durant els set anys de durada de Star Trek: La nova generació i les pel·lícules posteriors perquè el seu personatge tenia els ulls negres. Els seus propis ulls són marró clar.
Normalment portava postissos per al seu paper de Troi. Els cabells reals de Sirtis eren lleugerament més curts i, tot i que arrissats, no eren tan bufants com els del seu personatge. Tanmateix, els cabells reals de Sirtis es van utilitzar a l'episodi pilot, i també als primers sis episodis de la sisena temporada, en què Troi lluïa un estil de cua de cavall d'aspecte més natural. També se li va demanar que creés un accent (descrit com una barreja d'Europa de l'Est i israelià) per al seu personatge, tot i que el seu accent natural és cockney].
Altres obres de Star Trek Sirtis va repetir el seu personatge als llargmetratges Star Trek: Generations (1994), Star Trek: First Contact (1996), Star Trek: Insurrection (1998) i Star Trek: Nemesis (2002).
Sirtis estava encantada de tenir l'oportunitat de fer comèdia a "Star Trek: First Contact" i va dir: "M'ha encantat perquè ha obert la porta a una cara diferent de Troi que no havíem vist mai abans. Aquella porta ha romàs oberta i tota aquella mena de cosa esbojarrada de Troi ha continuat a la següent pel·lícula, cosa que és fantàstica per a mi perquè m'agrada fer coses diferents". Sirtis va declarar sobre el seu paper a "Star Trek: Nemesis": "Tenia la impressió que tindria un bon paper en aquesta pel·lícula perquè John Logan era un gran fan del personatge. Així que sabia que li faria justícia.".
Sirtis també va aparèixer a Star Trek: Voyager durant tres episodis cap al final de la sèrie (1999 i 2000), i al final de la sèrie de Star Trek: Enterprise (2005). Va tornar al seu paper com a Deanna Troi el 2020 a l'episodi "Nepenthe" de Star Trek: Picard. També va repetir el paper a "No Small Parts", el final de la primera temporada de Star Trek: Lower Decks.
Sirtis va posar veu a l'ordinador de lEnterprise a la sèrie web Star Trek Continues.
Altres treballs Mentre filmava Star Trek: La nova generació, Sirtis va tornar al Regne Unit durant la pausa entre les temporades tres i quatre el 1990 per filmar un especial dramàtic titulat One Last Chance per a la BBC. El 1992, va aparèixer en un episodi de la sèrie de curta durada The Fifth Corner i va tenir un cameo a la pel·lícula de terror/fantasia Waxwork II: Lost in Time. Després del final de Star Trek: La nova generació el 1994, Sirtis va continuar treballant regularment. El seu primer paper va ser un allunyament de la seva feina anterior, una esposa maltractada a la sèrie Heaven Help Us.
Va posar la veu a Demona a la sèrie de televisió animada de Disney Gargoyles durant dues temporades a partir del 1994. Els seus coprotagonistes de La nova generació, Frakes (com a veu de David Xanatos), Spiner i Dorn també van prestar les seves veus a la sèrie. Va tornar a posar la veu al personatge per a un episodi de la sèrie animada no feta Team Atlantis.
miniatura|esquerra|Marina Sirtis a una convenció de Star Trek, 2008 El 1996, Sirtis va protagonitzar una detectiu de policia vilana a la pel·lícula britànica feta per a la televisió, Gadgetman. Va tornar a interpretar una vilana quan va ser estrella convidada com a propietària d'un circuit de carreres sota investigació després de la mort d'un pilot a Diagnosis: Murder el 1998. La pel·lícula independent Paradise Lost, amb Sirtis en un paper protagonista, es va estrenar el 1999.
A partir del 1999, Sirtis va tornar a la televisió de ciència-ficció en diversos papers, començant per The Outer Limits. El mateix any, va aparèixer a Earth: Final Conflict, creada per Gene Roddenberry. L'any 2000, va interpretar una científica russa a Stargate SG-1. Sirtis va ser entrevistada al número d'octubre del 2000 de la revista SFX al Regne Unit; la portada deia: "Marina Sirtis és a tot arreu", també referint-se a la seva represa pel seu personatge Deanna Troi a Star Trek: Voyager.
El 2001, Sirtis va fer una aparició molt publicitada al drama hospitalari britànic de llarga durada Casualty. Va interpretar una política amb opinions controvertides sobre el Servei Nacional de Salut. Quan es troba amb un home amb qui té una aventura en un hotel, queda atrapada en una explosió. Va aparèixer a les pel·lícules per a televisió Terminal Error el 2002 i Net Games el 2003. També el 2003, va ser estrella convidada a la sèrie Threat Matrix de l'ABC interpretant una científica d'armes biològiques de l'Iraq.
Sirtis va protagonitzar la pel·lícula Spectres el 2004, i al Festival Internacional de Cinema ShockerFest, va guanyar el premi a la millor actriu.
Sirtis va tenir un paper secundari a la pel·lícula guanyadora de l'Oscar Crash com a l'esposa del botiguer persa. Després d'això, va interpretar un altre paper de l'Orient Mitjà a la sèrie The Closer el 2005. El 2006, va tenir un paper recurrent de tres episodis com a matrimoniera a Girlfriends, i va ser estrella convidada a Without a Trace. El 2007, Sirtis va protagonitzar la producció del canal SyFy de Grendel, on va interpretar la Reina Onela. Va participar a les pel·lícules independents Trade Routes, The Deep Below i Lesser of Three Evils. Va posar la veu a la Matriarca Benezia al videojoc aclamat per la crítica Mass Effect per a Xbox 360, PlayStation 3 i PC.
El 2008, va fer una aparició com a convidada en un episodi de la sèrie derivada de Casualty Holby City. El mateix any, es va estrenar la pel·lícula de ciència-ficció/drama InAlienable, escrita per l'exalumne de Star Trek Walter Koenig. Sirtis va dir sobre el seu paper: "En realitat interpreto la Fiscal General Adjunta dels Estats Units, així que sóc una dolenta, una advocada dolenta, cosa que va ser fantàstic".
Les seqüeles directes a DVD Green Street 2 i The Grudge 3, amb Sirtis, es van estrenar el 2009. Va coprotagonitzar la pel·lícula britànica 31 North 62 East com a principal assessora del primer ministre; va tenir una estrena limitada als cinemes del Regne Unit. Sirtis va ser estrella convidada al primer episodi del drama hospitalari de curta durada Three Rivers. Va tornar a SyFy el desembre de 2009 a la pel·lícula de desastres Annihilation Earth.