Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona, 20 de juliol de 1884Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, 1884, número de registre 4210. Al registre no surt el nom Baptista. - 4 de maig de 1945) fou un compositor, director i pedagog català.
Biografia Joan Josep Salvador Lambert i Caminal, segons la seva inscripció de naixement al registre civil, va ser fill de Francesc Lambert i Solé, de Barcelona, i de la seva esposa, Dolors Caminal i Montserrat, de la Seu d'Urgell. Va començar els estudis musicals a la catedral de Barcelona i més tard va estudiar piano amb Joan Baptista Pellicer i Joaquim Malats i composició amb Enric Morera i Felip Pedrell.
El 1904 va incorporar-se a l'equip de la sala Mercè, saló recreatiu dirigit pel pintor Lluís Graner, com a pianista. Al saló es feien projeccions cinematogràfiques i breus representacions de teatre líric anomenades "visions musicals". Quan Graner va llogar el teatre Principal per obrir-hi una empresa lírica de majors dimensions, va traslladar-hi Lambert com a director de l'orquestra dels nous Espectacles-Audicions Graner entre 1905 i 1908. Entre les composicions de teatre líric que Lambert va escriure per a les sales dirigides per Graner, destaca Donzella qui va a la guerra. A més, Lambert va tenir un idil·li amb la filla de Graner durant aquesta època.
Al 1916 es casà amb na Maria Agullò Gili, filla del farmacèutic de Conques (Pallars Jussà). Van viure al carrer Elìzabets n° 21 de Barcelona. Al 1919 va néixer lo seu únic fill Joan Baptista Lambert Agullò. Durant molts anys varen passar los estius al poble de la seva dona, Conques. Allà va compondre moltes peces importants, i també partitures sobre la comarca, com Sardana al castell de Orcau, Vals de la Closa, i arranjaments a la música dels gojos de la mare de Déu de les Esplugues del mateix Conques i també la Goja cautiva dedicada als Estanys de Basturs.
En l'Exposició Internacional de 1929 fou organista del Palau Nacional; més tard, director de l'Acadèmia de Música i de la Banda de la Casa Provincial de Caritat, de la Banda dels Mossos d'Esquadra (1928-1931), director de l'Escola de Música i l'Orquestra de Granollers i de l'Escola Municipal de Música després de la Guerra Civil i fins a la seva mort. Va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, entre altres el de Ràdio Barcelona de 1934 amb La festa de Santa Cristina de Lloret de Mar per a orquestra. Amb Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois fou coautor del LAZ (nom fet amb les inicials dels tres autors: Lambert, Alfonso i Zamacois), un tractat de solfeig en cinc volums de gran difusió en els anys de la postguerra.
Col·laborà a la restauració de la música religiosa i compongué misses, motets i peces per a orgue. Dintre d'aquest camp musical donà classes de perfeccionament al músic asturià Ignacio Prieto. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum III. pàg. 1126. (ISBN|84-7291-226-4) Escriví obres escèniques (Donzella que va a la guerra, 1906; El foc de Sant Joan, 1907) i sarsueles, de les quals destaca Por una mujer (1922). És autor d'obres simfòniques, corals i de cançons, així com de mètodes didàctics.
També és l'autor de disset sardanes.
Fons personal El fons de partitures de Joan Baptista Lambert i Caminal es conserva al Centre de Documentació de l'Orfeó Català.
El fons consta de 472 partitures, 370 de les quals són manuscrites i la resta són impreses. D'aquest total, 368 obres són del mateix compositor que dona nom al fons, la majoria autògrafes. Del repertori musical que figura en aquest fons en destaca sobretot la música religiosa, com són misses, goigs, himnes, càntics, rèquiems, tedeums, rosaris, però també hi podem trobar cançons populars, òperes, sardanes, música per a piano, arranjaments d'obres musicals, etc.
Com a partitures destacades del compositor, hi ha Por una mujer, una sarsuela en castellà. D'aquesta obra es conserva la partitura original manuscrita, esborranys i alguns exemplars impresos. S'adjunta al fons musical una petita col·lecció de 65 números solts de revistes de finals del i principi del .
Les partitures impreses són bàsicament reduccions a piano d'algunes de les sardanes com: Frisança, Griselda, Somni gris, etc.
Referències
Enllaços externs Llista de sardanes a Sardanista.cat Biografia de Joan Baptista Lambert Fons Joan Bapstista Lambert al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Fitxa del fons personal custodiat al Centre de Documentació de l'Orfeó Català
Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Compositors de sardanes barcelonins Categoria:Professors del Conservatori Municipal de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Pedagogs musicals barcelonins contemporanis Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX