Flavi Cesari (en grec antic: Καισάριος; f. 386-403) va ser un polític de l'Imperi Romà d'Orient, que va servir sota els emperadors Teodosi I i Arcadi. Cesari va ser magister officiorum (386-387),Cameron, Long & Sherry 1993, p. 178. prefecte del pretori d'Orient (395-397 i 400-403) i cònsol el 397.

Biografia Cesari era fill del cònsol de l'any 361, Taure, i germà gran d'Aurelià, amb qui va lluitar pel poderCameron, Long & Sherry 1993, p. 181. i d'Euticià. Sozomen esmenta la seva devoció per la seva esposa.Historia Ecclesiastica, 9.2.4 cited in Cameron Long and Sherry 1993, p. 177.

L'any 387, com a magister officiorum, va ser enviat per l'emperador Teodosi I a Antioquia on la població s'havia revoltat contra els impostos. Cesari, juntament amb Ellobicus, aleshores magister militum per Orientem, van fer una investigació. Cesari va prestar especial atenció a la situació dels ciutadans d'Antioquia i en el seu informe a l'emperador va demanar clemència per a ells. L'orador antioquià Libani li va agrair això en un discurs.Oration, 21.29 cited in Cameron, Long and Sherry 1993, p. 178.

Malgrat els seus mèrits, Cesari no va ser nomenat per a càrrecs superiors en els anys següents, quan Rufí era al poder com a magister officiorum i prefecte del pretori d'Orient. És possible que Cesari, tot i ser ortodox, no fos prou estricte contra els heretges. Mentrestant, el seu germà petit Aurelià va fer carrera, succeint Rufí com a magister officiorum el 392 i després ocupant el càrrec de praefectus urbi de Constantinoble entre el 393 i el 394.

Després que Rufí fos assassinat el novembre del 395, per Gaines, Cesari el va succeir com a prefecte del pretori d'Orient. Com a tal, va anul·lar diverses lleis que Rufí havia aprovat, incloent-hi l'exili dels licis de Constantinoble (els enemics de Rufí, Eutolmi Tacià i Pròcul havien estat licis) i la prohibició als eunomians de fer testaments. Tanmateix, Cesari no va actuar per oposició a Rufí, com ho demostra el fet que també va promulgar una llei que impedia que les vídues dels homes proscrits perdessin les seves propietats (la vídua de Rufí probablement es va beneficiar d'aquesta llei).Cameron, Long & Sherry 1993, p. 180. Va ocupar el càrrec fins a l'any 397, sent succeït per Euticià.

L'abril del 400, Gaines, magister militum i home fort del moment, va tornar a Constantinoble amb el seu exèrcit i va demanar a l'emperador Arcadi que deposés i li lliurés Aurelià i Saturní. Gaines va escollir primer a Euticià com a successor d'Aurelià al càrrec de prefecte del pretori d'Orient, però, al cap de poc temps, va abandonar Constantinoble i va ser derrotat pel nou magister militum per Orientem Fravita. Cesari fou nomenat novament com a prefecte del pretori d'Orient i va mantenir el seu càrrec fins al 403.Cameron, Long & Sherry 1993, p. 8. D'aquest període cal datar una inscripció a Tralles, en què es documenta Cesari com a patrici, un títol que, combinat amb la prefectura pretoriana d'Orient i la seva condició d'excònsol, situava Cesari en una posició de molt poder a la cort.Cameron, Long & Sherry 1993, p. 189.

Cesari va comprar un monestir als seguidors de Macedoni. La propietat havia estat deixada com a llegat als monjos per Eusebia, una amiga íntima de l'esposa de Cesari, que els havia demanat que enterressin les relíquies dels Quaranta Màrtirs de Sebaste que ella guardava a casa seva. Cesari va enderrocar el monestir i va enterrar la seva dona i l'amiga d'ella, després va construir un santuari dedicat a Sant Tirs i una tomba per a ell mateix a prop.Bardill 2004, p. 31.

A la literatura Alguns estudiosos han identificat Cesari amb el personatge de TifóSpecifically John Bagnell Bury in Chapter 6 of his History of the Later Roman Empire though others think that Typhon is to be identified with the other Praetorian prefect and consul of the period, Flavius Eutychianus. de l'Aegyptus, sive De providentia de Sinesi, on la història de la lluita entre el déu egipci Osiris i Tifó s'utilitza per tornar a explicar la història de la lluita entre Aurelià (Osiris) i Cesari en el període de la revolta de Gaines. A la novel·la, Tifó-Cesari interpreta el paper del dolent, i Osiris-Aureli el personatge principal.

A banda dels seus mèrits literaris, el De providentia ha estat útil per reconstruir els esdeveniments d'aquell període, fins i tot si els historiadors necessiten reformular les al·legories a persones reals i esdeveniments històrics i eliminar el biaix de Sinesi a favor d'Aurelià.Cameron, Long & Sherry 1993.

Referències

Bibliografia

Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Patricis Categoria:Mestres dels oficis Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Polítics europeus Categoria:Romans d'Orient del segle IV